La via de Luxemburg inquieta Madrid

  • El Consell General del Poder Judicial convida Koen Lenaerts, president del Tribunal de Luxemburg, a un acte en què dinarà amb Lesmes i Marchena

VilaWeb
Redacció
20.06.2019 - 21:50
Actualització: 21.06.2019 - 09:41

L’imminent recurs de Carles Puigdemont i Toni Comín contra la Junta Electoral espanyola al Tribunal de Luxemburg ha començat a originar neguit a Madrid. Ahir, el periodista José Antonio Zarzalejos, ben connectat amb el poder polític i judicial, escrivia un article al diari El Confidencial en què demanava una euroordre immediata contra Puigdemont –article que va rebre la rèplica de l’advocat Gonzalo Boye. Avui, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) es reuneix amb el president del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Koen Lenaerts, amb el rerefons de la situació de Puigdemont, Comín i Junqueras.

Lenaerts es reunirà amb el president del CGPJ, Carlos Lesmes, i els cinc presidents de sala del Tribunal Suprem espanyol, entre els quals hi ha Manuel Marchena. El president del TJUE farà una conferència durant l’acte de constitució de les xarxes de cooperació judicial internacional del CGPJ. Acabat l’acte, té programat un dinar de feina amb Lesmes, Ángel Juanes –el vice-president del CGPJ– i els cinc presidents de sala del Suprem: Francisco Marín Castán –sala primera–, Manuel Marchena –sala segona–,  Luis María Díez-Picazo –sala tercera–, Jesús Gullón –sala quarta– i Ángel Calderón –sala cinquena.

Aquest acte del CGPJ i dels magistrats amb més poder del Suprem s’escau enmig de la polèmica pel vet de la Junta Electoral espanyola (JEC) a l’acatament de la constitució espanyola per poders de Puigdemont i Comín, a més de la denegació del Suprem al permís demanat per Junqueras per sortir de la presó per fer el jurament. Els casos de Puigdemont i Comín arribaran al Tribunal de Luxemburg quan Boye hi presenti un recurs i demani mesures cautelars perquè puguin assistir a la sessió constitutiva del Parlament Europeu el 2 de juliol a Estrasburg.

El tret al peu de la fiscalia

L’escrit de la fiscalia en què justifica per què no vol que el Suprem elevi una qüestió pre-judicial al Tribunal de Luxemburg, tal com demanava la defensa de Junqueras, conté una contradicció flagrant amb els arguments que ha adduït l’estat espanyol per a impedir que el president d’ERC, Puigdemont i Comín siguin eurodiputats.

El Suprem va prohibir a Junqueres de sortir de la presó per acatar la constitució espanyola com a eurodiputat electe, tràmit imposat per la Junta Electoral espanyola. La fiscalia –tal com observa el vice-president primer del Parlament de Catalunya, Josep Costa– diu que el Parlament Europeu no pot qüestionar la proclamació de la junta electoral. Publicada al BOE la setmana passada, aquesta proclamació dels eurodiputats electes inclou Puigdemont, Junqueras i Comín. En conseqüència, segons Costa, la fiscalia admet que el jurament de la constitució ‘no té gens d’importància’, perquè el fet que compta és la publicació dels resultats, que és inalterable.

Aquesta afirmació que fan els fiscals Cadena i Zaragoza connecta justament amb l’argumentari que ha desplegat Boye d’ençà que es va anunciar la candidatura de Puigdemont, Comín i Ponsatí a les eleccions europees: que l’acatament de la constitució espanyola a Madrid és un tràmit que no és decisiu per a ser eurodiputat; que allò rellevant és la proclamació dels eurodiputats electes per part del BOE, tal com va passar ara fa una setmana. Avui Boye aprofundia en l’observació que va fer Josep Costa:

Tot això passa amb un creixent neguit entre els opinadors més influents del Madrid del poder polític. El perodista José Antonio Zarzalejos feia una crida perquè el Suprem activés de nou una euroordre contra Puigdemont. Reconeix que ‘Puigdemont erosiona la reputació de la democràcia espanyola des de Waterloo’, que la situació del president a l’exili ‘comença a plantejar qüestions delicades de naturalesa jurídica i política, i una altra de més greu de comprensió internacional de la situació en què es troba’. Demana l’extradició per més que només fos possible per malversació, i que s’afanyi, que ho faci abans el cas sobre els drets de Puigdemont com a eurodiputat no arribin a les mans del Tribunal de Luxemburg.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any