El viacrucis judicial no deixarà respirar Pedro Sánchez a l’estiu

No hi haurà treva d’estiu per al president del govern espanyol, Pedro Sánchez. El calendari judicial dels escàndols que l’assetgen continua ben farcit i, aquestes setmanes vinents, tot un seguit de decisions pendents i de citacions de l’entorn del PSOE acompanyaran als titulars l’onada de calor. Sánchez ha repetit que les eleccions espanyoles seran l’any vinent i que dedicarà l’últim trimestre del 2026 a elaborar i presentar un pressupost, com un últim embat, que ja té coll avall que no s’aprovarà. Però aquestes setmanes vinents en posaran a prova definitivament la capacitat de resistència.

Un dels problemes més imminents és la situació de Begoña Gómez, la muller de Sánchez, que és a un pas de judici oral per tràfic d’influències, corrupció en els negocis, malversació i apropiació indeguda. Com que Gómez té el passaport retirat per una insòlita sospita de risc de fugida, ha demanat al jutge Juan Carlos Peinado un permís especial per a anar a la cimera de l’OTAN, a Turquia, a partir d’avui. Però ahir mateix es va saber que Peinado se n’havia anat de vacances sense haver pres la decisió i que l’hauria de resoldre un jutge substitut.

A banda el jutge substitut, l’Audiència espanyola també haurà de deliberar a partir de dilluns vinent si accepta els recursos que Gómez va presentar contra Peinado, un dels quals sosté que se l’ha volguda perseguir “perquè és la dona del president del govern”. Si els recursos es decanten contra Gómez, tot serà ja encarrilat perquè comenci el judici. Mentrestant, la família Sánchez espera també el desenllaç del cas del seu germà, David Sánchez, acusat de prevaricació i de tràfic d’influències pel seu lloc de feina a la Diputació de Badajoz. El judici va quedar vist per a sentència el 9 de juny.

Parentela a banda, hi ha especialment dues causes judicials que també cremaran aquests dies. La primera és el cas Leire Díez, en què el jutge Santiago Pedraz sospita que l’entorn de Sánchez va ordir, per mitjà d’aquesta militant, un complot per obtenir informació essencial sobre policies, jutges i fiscals vinculats a causes que afectaven el PSOE i el govern espanyol, a fi de desactivar-les. Divendres vinent, dia 10, és citada a declarar la presidenta del PSOE, Cristina Narbona, cosa que representa un salt d’escala mediàtic d’una causa que, fins ara, els socialistes havien tractat com l’aventura isolada de quatre passerells que actuaven sense l’autorització del partit. 

I no tan sols això: Pedraz ja va estrenyent el setge sobre el govern de Sánchez, i no sols del partit. A petició del PP, que encapçala l’acusació popular, el jutge ha citat a declarar la setmana vinent –el 15 de juliol– dos fiscals que formaven part de l’equip d’Álvaro García Ortiz, l’ex-fiscal general condemnat –sense proves concloents– per haver revelat les negociacions de la parella d’Isabel Díaz Ayuso amb la fiscalia. Ara, doncs, els fiscals Diego Villafañe i Beatriz López Pesquera hauran de declarar per haver-se reunit amb l’advocat Jacobo Teijelo, presumptament aliat de Leire Díez en la trama. 

Les peces més crítiques de l’organigrama governamental són, ara com ara, la directora de la Guàrdia Civil, Mercedes González, i el seu director adjunt operatiu, Manuel Llamas, encausats per prevaricació i obstrucció de la justícia en aquest mateix cas Leire Díez. Tots dos declararan el 16 de juliol. La trama els esquitxa perquè la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil sosté que Díez hauria maniobrat per començar investigacions internes contra l’UCO a fi, precisament, d’entrebancar-ne la feina. González i Díez es van reunir fins a tres vegades, segons la directora, per tractar sobre qüestions que no tenien res a veure amb la claveguera del PSOE.

Tanmateix, a mitjan juny es va filtrar encara un nou informe de l’UCO, al qual va tenir accés VilaWeb, que posava seriosament en dubte la versió de González, perquè els missatges intervinguts a Díez mostraven que es vantava no tan sols d’haver-se reunit amb la directora, sinó també d’haver-hi tingut un vincle estret i d’haver-hi tractat, efectivament, sobre aspectes vinculats a la trama. L’informe també remarcava que després de les reunions es van aportar “tres informacions reservades” sobre actuacions de l’UCO en la gestió del cas Koldo i el cas del germà del president. Quant a Llamas, l’ex-cap de l’UCO Rafael Yuste va denunciar que li havia demanat de no ser “proactiu” en casos amb “afectació política”.

Per una altra banda, el cas que més impacte simbòlic ha tingut entre les bases socialistes és el de l’ex-president José Luis Rodríguez Zapatero, que l’Audiència espanyola investiga per un presumpte emblanquiment de capitals en el rescat de la companyia Plus Ultra. Zapatero va percebre ingressos procedents de la consultora Análisis Relevante, suposadament per uns serveis de consultoria, que el jutge sospita que podrien ser una comissió il·legal emmascarada. Julio Martínez Martínez, fundador de la consultora i amic pròxim de Zapatero, haurà de declarar el 21 de juliol.

La declaració de Martínez serà previsiblement un punt d’inflexió en la instrucció del cas, perquè Zapatero s’ha declarat innocent, però el seu amic el pot posar contra les cordes si decideix de contradir-lo. La sentència contra l’ex-ministre José Luis Ábalos i el seu assistent, Koldo García, els va condemnar respectivament a vint-i-quatre i dinou anys de presó, però en va deslliurar Víctor de Aldama, l’empresari corruptor de la seva trama, perquè havia col·laborat amb la justícia. L’entorn de la Moncloa ho va interpretar com un missatge per a animar perfils com ara Martínez a col·laborar. 

Sigui com sigui, els maldecaps continuaran més enllà del calendari. La investigació contra l’ex-secretari d’Organització del PSOE Santos Cerdán continua en marxa i se’n podrien saber detalls nous aviat. I l’UCO investiga tots els moviments bancaris del PSOE i del PSC entre el 2024 i el 2025, perquè vol comprovar si la trama de Leire Díez es va finançar amb diners de la campanya electoral del president Salvador Illa.