Per què ens hem de vestir amb una samarreta vermella o verda per veure l’eclipsi solar?

L’eclipsi solar total que viurem demà és un fenomen nou i desconegut per a molta gent. Hi ha moltes coses sorprenents que hi tenen relació i que hem anat explicant a VilaWeb: el canvi sobtat de temperatura, el comportament erràtic d’alguns animals, el canvi en les formes de les ombres… I hi ha encara un fenomen curiós que val la pena de comentar: el canvi en les percepcions dels colors del nostre entorn. Especialment, entre els tons vermells i els verdosos. Us ho expliquem.

Els ulls són els responsables de la manera com percebem l’entorn. Concretament, les cèl·lules fotoreceptores de la retina de l’ull, els cons i els bastons, són els encarregats de transformar la llum en senyals elèctrics que el cervell converteix en imatges. Però cons i bastons actuen en intensitats d’il·luminació diferents. 

Els cons són els responsables de la visió dels detalls i del reconeixement dels colors: només s’estimulen en bones condicions d’il·luminació, és a dir, quan hi ha molta llum. Però si la llum és escassa o tènue, funcionen cada vegada pitjor. En aquest moment entren en escena els bastons: n’hi ha molt més que no de cons i són els responsables de la visió quan l’entorn s’enfosqueix. Però tenen una baixa capacitat de discriminació de detalls i no perceben els colors de la mateixa manera. És a dir, tot i que els bastons són útils per a veure-hi en males condicions d’il·luminació, no ens permeten de distingir bé els colors, i per això perdem molts matisos.

Quan disminueix la llum, la visió passa progressivament dels cons als bastons, i la sensibilitat màxima de l’ull es desplaça cap a longituds d’ona més curtes, que corresponen a tonalitats verdes o blaves, uns 498 nm. Aquest fenomen s’anomena efecte Purkinje. En conseqüència, els vermells apareixeran més foscs respecte d’uns altres colors a mesura que disminueixin els nivells de llum, perquè tenen una longitud d’ona molt llarga.

En el cas de l’eclipsi, és evident que hi haurà una disminució progressiva de la llum. Quan es comença a fer fosc, l’ull no canvia radicalment d’un sistema (els cons) a un altre (els bastons), sinó que passa per un territori intermedi en què ambdues cèl·lules treballen alhora. Això farà que els tons vermells s’apaguin i que es tornin més foscs, i que les tonalitats verdoses i blavoses destaquin i brillin. En el moment de la totalitat, que durarà o bé uns quants segons –fins a un minut i mig–, tot s’enfosquirà. En aquestes condicions de llum, els fotoreceptors que actuaran principalment seran els bastons, i això vol dir que els colors que es percebran més bé són els tons verdosos o blavosos i, per contra, les tonalitats vermelles o carabasses es percebran més fosques.

De manera que ja ho sabeu: durant l’eclipsi, poseu-vos al costat d’algú vestit de vermell i d’algú vestit de verd, i observeu com canvien aquests colors quan el sol desapareix. Com que, a més, l’eclipsi a casa nostra serà al vespre, quan el Sol ja va baixant, aquest efecte es percebrà encara més nítidament. I no pel Sol en si mateix, sinó perquè l’eclipsi se superposarà a unes condicions ambientals que ja no seran tan lluminoses com a les onze del matí o a migdia.