29.06.2026 - 21:40
|
Actualització: 29.06.2026 - 21:46
L’Audiència de Barcelona començarà avui dimarts el judici contra els ex-consellers de Salut Alba Vergés i Josep Maria Argimon pel retard en la vaccinació contra la covid-19 dels agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil destinats a Catalunya durant la pandèmia. El procés, que s’allargarà en deu sessions fins al 15 de juliol, també farà seure al banc dels acusats l’ex-secretari general de Salut Marc Ramentol, l’ex-director del Servei Català de la Salut (CatSalut) Adrià Comella i l’ex-director de Serveis del departament Francesc Xavier Rodríguez.
La fiscalia acusa Vergés, Argimon, Ramentol i Comella d’un delicte de prevaricació i demana per a tots quatre dotze anys d’inhabilitació per a exercir càrrec públic. Quant a Rodríguez, el ministeri públic en demana l’absolució. En canvi, l’Associació de la Guàrdia Civil Jucil i el sindicat espanyolista Jupol, que exerceixen l’acusació particular, sol·liciten tres anys de presó, quinze d’inhabilitació i una multa de 72.000 euros per als cinc acusats pels delictes de prevaricació i contra els drets dels treballadors.
Les defenses refusen qualsevol actuació irregular i sostenen que les decisions adoptades durant la campanya de vaccinació van respondre a criteris estrictament sanitaris, acordats de manera col·legiada i en un context marcat per la incertesa científica i les dificultats de subministrament de vaccins.
L’origen del conflicte
La vaccinació dels agents dels cossos espanyols estava prevista inicialment per al 14 de març de 2021. Tanmateix, arran de la detecció de possibles casos de trombosi associats al vaccí d’AstraZeneca, el Consell Interterritorial del Sistema de Salut espanyol en va suspendre temporalment l’administració. Quan la vaccinació es va reprendre el 22 de març, Salut va prioritzar les persones d’entre 60 anys i 65.
El fiscal sosté que els investigats “eren plenament conscients que amb la seva decisió discriminaven” els agents espanyols, perquè en aquelles dates només el 2,8% d’agents de la Guàrdia Civil i el 3,6% d’agents de la policia espanyola destinats a Catalunya havien estat vaccinats i, en canvi, ja n’havien rebut el 77% dels agents dels Mossos d’Esquadra i amb percentatges superiors al 66% els de la Guàrdia Urbana de Barcelona, policies locals i bombers.
Per això, Jucil i Jupol van recórrer contra la decisió al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va ordenar cautelarment la vaccinació immediata dels agents espanyols. El 10 de maig de 2021 ja s’havien vaccinat més de 4.500 efectius de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil, un procés que es va completar pocs dies després. Posteriorment, el TSJC va concloure que la direcció de Salut no havia actuat correctament, cosa que va derivar en la denúncia de la fiscalia per prevaricació.
Els missatges que van reobrir la investigació
La investigació es va engegar al jutjat d’instrucció número 17 de Barcelona, que va elevar la causa al TSJC perquè Vergés tenia la condició d’aforada com a diputada i vice-presidenta primera del parlament. L’alt tribunal va descartar inicialment indicis contra l’ex-consellera el 2022, però la causa es va reactivar arran d’uns quants missatges de WhatsApp aportats per les defenses de Josep Maria Argimon i de l’ex-secretària de Salut Pública Carmen Cabezas.
Aquests missatges apuntaven directament a l’entorn de Vergés. En alguns, una membre del gabinet de la consellera comunicava a Cabezas instruccions com ara: “La consellera demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional” o “No veuen ni GC ni PN totes les edats, veuen per a franja de 60 a 65”. En un altre missatge, l’assessora insistia: “La consellera em demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional. No podem argumentar-ho, ho hem de parar.”
Per contra, Cabezas advertia que aturar la vaccinació dels cossos espanyols podia generar “un problema de desigualtat amb unes altres comunitats autònomes i amb els altres cossos de seguretat.”
En la interlocutòria, el magistrat instructor va considerar que la decisió de suspendre la vaccinació dels agents espanyols havia estat “arbitrària, il·legal, injusta i clarament discriminatòria” i que havia posat “en greu risc la salut i la vida” de milers de funcionaris.
Versions contradictòries
Durant la instrucció, Ramentol va defensar que la decisió es va prendre de manera col·legiada. En canvi, Argimon i Cabezas es van desvincular de la mesura i en van atribuir la responsabilitat a l’entorn més pròxim de Vergés.
La defensa d’Argimon sosté que l’ex-conseller no va participar en les reunions decisives dels dies 22 i 24 de març de 2021 i assegura que sempre va defensar compatibilitzar la vaccinació per franges d’edat amb la dels col·lectius essencials, inclosos els cossos de policia espanyols.
Alba Vergés, que va declarar voluntàriament com a investigada el gener del 2024, ha sostingut durant tot el procediment que la prioritat del Departament de Salut era protegir la població més vulnerable en un context de manca de vaccins i ha defensat que la campanya de vaccinació “va ser un èxit col·lectiu”.
El judici haurà de determinar ara si les decisions adoptades per la cúpula de Salut durant aquelles setmanes van respondre exclusivament a criteris sanitaris o si, tal com sostenen la fiscalia i les acusacions particulars, van comportar una discriminació deliberada dels agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil destinats a Catalunya.
