26.06.2026 - 21:40
The Washington Post · Redacció
Els terratrèmols que sacsejaren Veneçuela dimecres han esdevingut la primera gran prova de foc per a la presidenta interina del país, Delcy Rodríguez.
La xifra de morts en la catàstrofe ja voreja els 600, i les autoritats del país diuen que hi ha més de 3.000 ferits. S’han registrat més de 200 rèpliques.
Mentre el govern de Rodríguez accelera els operatius de rescat i ajuda internacional, l’oposició ha posat en marxa el seu propi operatiu d’ajut humanitari i ha creat una plataforma digital que competeix amb la del govern a l’hora de localitzar desapareguts i coordinar els operatius d’ajuda.
Tota aquesta maquinària paral·lela evidencia una realitat incontestable: que la tragèdia ha esdevingut un camp de batalla clau per a la legitimitat política en la Veneçuela post-Maduro.
La gestió que Rodríguez faci de la crisi probablement marcà el futur del govern, menys de mig any després de la captura de Maduro per l’exèrcit dels Estats Units. Un operatiu eficaç podria reforçar el govern, mentre que una resposta descoordinada podria aprofundir el malestar ciutadà i beneficiar l’oposició, encapçalada per María Corina Machado.
Per Rodríguez, “l’emergència és un risc i una oportunitat alhora”, escriu l’analista polític veneçolà Benigne Alarcón en un informe. “Si la resposta és ràpida, transparent i eficaç, el govern interí podria recuperar certa legitimitat. Si és opaca, militaritzada, excloent o corrupta, la pressió internacional i la probabilitat d’atiar les divisions polítiques augmenta.”
A diferència d’unes eleccions, els desastres naturals ofereixen als governs una oportunitat immediata per a fer gala de l’eficàcia de l’estat, tot i que també en poden deixar les costures al descobert.
La història ofereix precedents dispars a Rodríguez. El desembre del 1999, amb Hugo Chávez de president, un cicle de pluges torrencials i esllavissades deixà desenes de milers de morts a l’actual estat de la Guaira, en l’anomenada tragèdia de Vargas. Tot i que el desastre ajudà a consolidar la imatge de Chávez com un dirigent compromès amb el poble, el govern rebutjà les ofertes d’assistència militar dels Estats Units, i convertí els operatius de rescat en un nou front amb Washington.
Aquesta volta, Rodríguez ha adoptat un enfocament radicalment diferent. El seu govern ha acceptat públicament ofertes d’ajut de països d’ideologies molt diverses, també dels Estats Units i de governs aliats de Trump, com ara els de Xile, l’Equador, Paraguai i El Salvador.
En part, la decisió és fruit de la necessitat: els terratrèmols han estat els més intensos registrats a Veneçuela en dècades, i les pèrdues humanes i econòmiques han estat catastròfiques.
El 2022, quan una sèrie d’inundacions i esllavissades devastaren la ciutat de Las Tejerías, Maduro –que els anys anteriors havia fet relativament poques aparicions públiques– visità repetidament la zona afectada i prometé grans paquets d’ajut estatal, cosa que molts analistes interpretaren com un intent de reconstruir la seva imatge com a polític per a les eleccions presidencials del 2024.
Una resposta descoordinada o insuficient podria complicar encara més la posició política del govern, i més ara que l’oposició veneçolana continua conservant grans quotes de suport al país.
Marianao Vallenilla, professora universitària de 35 anys resident a Caracas, diu que no ha vist cap indici de presència de les autoritats de l’estat a Chacao, la zona on viu: ni policies ni bombers. Els veïns del seu edifici, explica, s’han hagut d’organitzar per compte propi per a contractar enginyers que n’avaluïn la integritat estructural.
“Les autoritats no ens diuen res sobre què cal fer”, diu Vallenilla, que afegeix que és probable que els qui viuen fora de Veneçuela estiguin més al cas de la situació al país que no pas els veneçolans mateixos.
Jonny Montoya, de 62 anys, era amb la seva mare de 84 anys a El Rosal, un districte comercial exclusiu a l’est de Caracas, quan la terra començà a tremolar. Diu que té poques expectatives sobre la capacitat de Rodríguez per a gestionar la crisi, i titlla el govern de “banda criminal que ha fet coses pitjors que un terratrèmol”. I afegeix: “Si la comunitat internacional envia ajuda, se l’embutxacaran.”
A parer seu, serà difícil que el govern pugui respondre adequadament a la crisi després de dècades de deterioració institucional. “Els bombers no tenen ni benzina per als camions”, diu.
Una metgessa de l’Hospital Miguel Pérez Carreño, a Caracas, mostra fotografies de vuit pàgines manuscrites amb els noms de pacients ferits, i explica que el centre està completament desbordat. Fa anys que els hospitals veneçolans han de bregar amb l’escassetat de medicaments i subministraments bàsics.
La competència entre les autoritats interines i l’oposició també es pot veure en l’àmbit digital. El govern de Rodríguez ha reconvertit VenApp –l’aplicació mòbil que, en el passat, havia servit per a instar els ciutadans a denunciar presumptes opositors del govern– com a plataforma d’emergència per a denunciar desaparicions i danys materials.
L’oposició, per la seva banda, ha emprat una plataforma paral·lela per a localitzar familiars desapareguts i coordinar voluntaris, que forma part d’una competició més àmplia amb el govern per a veure qui pot mobilitzar ajuda més de pressa i amb més eficàcia. La plataforma de l’oposició ofereix una alternativa per als qui desconfien de l’aplicació oficial: fins ara, s’hi han registrat més de 40.000 desapareguts, dels quals uns 3.000 ja han estat localitzades. També permet de denunciar danys materials, com l’aplicació del govern.
Machado roman a l’exili d’ençà de final de l’any passat, quan abandonà Veneçuela per rebre el premi Nobel de la Pau a Oslo. La dirigent opositora ha instat els seus partidaris a coordinar els operatius de rescat mitjançant les xarxes socials.
“En aquesta hora tan greu, tan difícil, estem junts… no estàs sol”, digué Machado en un vídeo publicat a les seves xarxes socials. “Ben aviat ens abraçarem a Veneçuela.”
L’equip de Machado també ha posat en marxa l’anomenada “Operació Tots amb Veneçuela”, una iniciativa destinada a mobilitzar ajut humanitari per a les famílies afectades per mitjà d’una xarxa de centres de recollida d’aliments, aigua potable, roba i subministraments mèdics.
Així i tot, Montoya –resident de Catia, un barri obrer de Caracas que durant anys va ser considerat un bastió del chavisme– assegura que encara no ha vist operatius d’ajuda sobre el terreny, ni del govern Rodríguez ni de l’oposició.
“Atraure inversió estrangera per reactivar la fràgil economia veneçolana serà clau per a la legitimitat del govern Rodríguez. El terratrèmol ho ha fet molt difícil, tot això”, assenyala Tiziano Breda, de l’observatori de conflictes ACLED.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
