07.08.2026 - 08:14
|
Actualització: 07.08.2026 - 10:02
Els veïns de les finques desallotjades per l’esvoranc de la L9 viuen amb desconfiança i incertesa el primer mes de l’incident, que va afectar unes 300 persones i deu locals comercials. Les obres continuen després d’haver-se trobat una nova esquerda estructural, que farà endarrerir fins al setembre el retorn del 40% dels veïns. Els residents recelen dels certificats que acrediten que és segur de tornar als edificis i demanen una auditoria externa.
“Els tècnics no ens transmeten confiança, perquè són els mateixos que han portat les obres i aquí hi ha hagut una negligència”, diu Josep Maria Olivé, copropietari del bloc del número 6 del carrer de Rubinstein de Barcelona.
La situació també afecta els comerços que poden continuar oberts, que han notat una baixada de les vendes del 25%.
El 7 de juliol, a les 7.20, es van detectar moviments de terra que van causar un forat d’uns vuit metres de llargada per quatre de fondària en un pati interior d’una illa de cases. La cavitat es va produir després del pas de la tuneladora de l’L9 del metro, que té previst d’arribar a Lesseps enguany, en uns terrenys que els estudis geològics ja assenyalaven com un dels punts més delicats del traçat.
L’esfondrament va obligar a desallotjar les finques dels números 2, 4 i 6 del carrer de Rubinstein i les dels números 3 i 5 del carrer de Teodora Lamadrid. Inicialment, era previst que els desallotjats poguessin tornar a casa al cap de tres dies, però el termini s’ha anat allargant a mesura que han continuat els treballs per consolidar el terreny.
“Primer van dir tres dies, després una setmana i encara estan injectant formigó. No fa més que desconfiança. Ells sabien que el terreny no estava en condicions ideals i van decidir de tirar endavant amb la tuneladora”, diu Olivé.
Alguns dels veïns que ja poden tornar a casa encara no ho han fet perquè no es refien del certificat dels tècnics de l’obra que assegura que el terreny és segur. Argumenten que són els mateixos que van fer els treballs de l’L9 que han causat l’esvoranc. Per això, reclamen un “informe tècnic per comprovar que l’edifici està en condicions per viure”, elaborat per una empresa externa.
“Que ho diguin amb els seus tècnics no és suficient”, diu Olivé.
Aquesta és una de les peticions que la plataforma d’afectats negocia amb l’assessorament de l’advocada Carmen Pérez Pozo Toledano, representant dels veïns i que també va participar en les reclamacions col·lectives pel col·lapse del Carmel.
Entre els elements que preocupen els veïns hi ha les esquerdes que s’han trobat en indrets com el carrer de Mandri, a Sant Gervasi, al convent de les Monges i també l’esvoranc estructural detectat la setmana passada.
“Les administracions volen que entrem de pressa als edificis per poder dir que el problema no és tan gros, però les coses són com són”, diu Olivé.
De fet, a la finca on viu ja es van trobar esquerdes tres dies abans de l’esvoranc i encara n’hi ha en indrets com el garatge.
“El mes de maig ja va començar i han crescut i s’han anat dilatant. Això demostra que hi ha moviments de terres”, explica Emili Olivé, copropietari del mateix bloc, en referència a les esquerdes.
Ell és un dels veïns que han estat allotjats en hotels i albergs. “Estem com en una presó o fent exercicis espirituals. Estàs tancat en una habitació”, diu. En alguns allotjaments no hi ha cuiners i els afectats s’han de desplaçar a uns altres hotels per dinar o sopar.
Els comerços noten una baixada del 25% de les vendes
La situació també afecta el comerç de la zona, tant els establiments que són tancats i han de continuar pagant factures i nòmines com els que són oberts, però han notat una disminució del trànsit de gent pels carrers.
La ferreteria Peña, situada a prop de l’encreuament dels carrers de Teodora Lamadrid i de Castanyer, ha registrat una baixada de les vendes del 25% respecte d’un mes habitual. Pilar Peña, propietària del negoci, explica que les alteracions viàries causades per les obres han fet que molts clients hagin deixat d’anar-hi.
“Del passeig de Sant Gervasi cap amunt no hi ha comerços i tothom baixa en cotxe. Aquí és molt fàcil aturar-se un moment i baixar”, explica.
També relaciona la caiguda de la facturació amb les vacances d’estiu. “Entenc que molta gent […] ha dit: ‘Me’n vaig, no em quedo aquí.’ S’ha fet complicat el barri”, afegeix.
Peña celebra, tanmateix, que pugui mantenir la persiana aixecada, perquè “pitjor ho estan passant els que han hagut de tancar”, com la pizzeria Verona, regentada per Domingo Fínez. L’esvoranc es va produir a l’interior del restaurant, on un mes després els operaris encara entren i surten carregats de material.
“Et sents perdut i t’entren nervis, però en veure que tant la Generalitat com l’Ajuntament de Barcelona estan donant-ho tot, em començo a relaxar”, diu Fínez, que espera cobrar aquesta setmana els ajuts públics per a sufragar les despeses derivades del tancament. Fins ara, ha pogut pagar les nòmines dels vuit treballadors que té.
Uns setze comerciants rebran un crèdit de l’Institut Català de Finances (ICF) per a cobrir despeses ordinàries, com ara lloguers, retribucions i venciments de rebuts, “per poder fer front ara i que aniran contra futures indemnitzacions a les quals tindran dret”.
L’impacte de l’esvoranc també arriba a l’àmbit personal. Per a Fínez, aquest primer mes des de l’incident ha estat marcat pels “alts i baixos”. “Aquesta nit n’he tingut un dels forts”, reconeix, perquè ha somiat que era dins el local quan s’enfonsava el sostre.
Sobre quan espera poder reobrir la Verona, Fínez explica que es fan reunions amb l’administració per saber com evolucionen les obres. La pròxima serà aquest divendres. “Ens diran alguna cosa més, però, vaja, a l’agost de moment no ho veuen”, diu sobre la possibilitat de reobrir.
Isabel Torres, propietària de la Tintoreria Torres, amb setanta-quatre anys d’història, explica els “dubtes i pors” del veïnat sobre un possible retorn a casa. Diu que els clients poden continuar comprant al negoci perquè s’ha mantingut obert, però que “tenen por de venir” i moltes dificultats per aparcar el cotxe a prop del local.
Torres creu que hi haurà “un abans i un després” perquè la ciutadania “no se’n refia”, de les administracions. “Si hi hagués més claredat, potser sí que ho farien. De fet, a la cantonada hi va haver un esvoranc i està ben cimentat, des de fa 64 anys, i no passa res, la gent va i ve”, conclou.
