“Han perdut la confiança”: els veïns de l’esvoranc de la L9 del Putxet ultimen una reclamació col·lectiva

Aviat farà un mes que la tuneladora de les obres de la L9 de Barcelona va causar un gran esvoranc a l’interior d’una illa al barri del Putxet, que ha perjudicat molts veïns i comerciants de la zona. Fa dies que hi fan tasques de manteniment, però una nova esquerda estructural, detectada divendres, allargarà fins el setembre el retorn a casa del 40% dels veïns perjudicats, els dels blocs que no tenien data concreta de tornada.

Aquests darrers dies, les autoritats han permès a alguns dels veïns de tornar a casa. Ara, molts ho han declinat per por i desconfiança. Els edificis han estat danyats, hi han trobat esquerdes, portes que no tanquen bé i més desperfectes. Tot i dir-los que no hi ha cap perill, els veïns no ho tenen clar i han començat a organitzar-se per reclamar una indemnització col·lectiva pels perjudicis soferts.

Una advocada amb experiència al Carmel

L’advocada Carmen Pérez Pozo Toledano, CEO de Grupo Pérez Pozo, és qui coordina la reclamació dels veïns. Ja té experiència en aquesta matèria: l’any 2005 va representar els perjudicats per l’esfondrament del Carmel per les obres de la línia 5 del metro, que va obligar a desallotjar 1.289 persones. En aquest cas, les negociacions entre els advocats i la Generalitat van permetre d’aconseguir uns 100 milions d’euros en indemnització. Per danys morals, 42 milions; poc més de 16 milions en factures d’hotels i lloguers de pis; uns 6,3 per a comercials i 32 per a obra civil i rehabilitació.

Pérez Pozo representa aproximadament dos terços de la norantena de perjudicats i la xifra va creixent. “Els veïns s’organitzen per dir que tenen més drets i que han perdut la confiança. Per dir que els mateixos tècnics que han causat el problema són els que han de solucionar-lo”, resumeix Pérez Pozo a VilaWeb.

L’advocada diu que els veïns rebien molta informació tècnica sobre l’evolució dels treballs, i en aquest punt van començar a tenir dubtes sobre les conseqüències econòmiques del desallotjament, les compensacions i el futur dels habitatges. Aquesta preocupació els va motivar a coordinar-se i cercar assessorament jurídic.

Segons Pérez Pozo, les mesures adoptades fins ara —l’allotjament a hotels, l’assistència psicològica, els ajuts per a dietes o la línia de préstecs de l’Institut Català de Finances per als comerciants— són insuficients perquè no resolen el problema de fons. “Els demanen si tenen problemes econòmics i els ofereixen una línia de crèdit personal. Cadascú podrà demanar el seu, a tipus zero. Però això et produeix un deute amb despeses que no han causat ells”, explica Pérez Pozo.

La Generalitat sosté, de moment, que la principal hipòtesi sobre l’origen de l’esvoranc és una errada en el reforç del terreny durant la perforació del túnel de la L9, tot i que la investigació continua oberta.

Testimoni del propietari

Domingo Finez, administrador de la pizzeria Verona, situat al començament del carrer de Teodora Lamadrid, va ser el primer a detectar l’esquerda. Durant aquest temps es queixa que hi ha hagut una allau de tràmits administratius que no sabia gestionar. “Molts problemes de burocràcia. Em feien entrar a enllaços i no ho sabia fer. Després de fer servir quatre o cinc ordinadors, ho vaig aconseguir”, explica.

Malgrat el maldecap produït per les gestions amb l’administració, ara respira una mica més alleujat: “Tot i el cabreig, la setmana que ve la Generalitat ens aprovarà el crèdit. Assumiran totes les despeses d’ençà del 7 de juliol. No he fet ERTO i això també m’ho pagaran. No entenc de normes, però el meu equip ha de cobrar el cent per cent. Ho he aconseguit i estic content”, explica.

Finez no té cap previsió de quan podrà reobrir el negoci: “Això no ho sap ningú.” La localització d’una altra esquerda pot complicar encara més el retorn a la normalitat. Divendres a la tarda, Finez, des de davant el local, veia com la maquinària hi anava entrant. Té coll avall que va per llarg, però creu que el crèdit econòmic de l’Institut Català de Finances (ICF) li serà de gran ajut.

Les reclamacions inclouen tres grans blocs de perjudicis

L’objectiu de la reclamació és d’obrir una negociació amb la Generalitat sobre els criteris generals de les indemnitzacions abans d’entrar en les circumstàncies particulars de cada perjudicat. “És un tema lent. Però com més aviat ens hi posem d’acord, més fàcil serà per a tothom. Per a l’administració i la ciutadania”, diu Pérez Pozo. La reclamació es dirigeix contra la Generalitat, promotora de les obres de la L9, i Pérez Pozo confia a definir les línies generals de la reclamació abans del 15 d’agost.

La reclamació inclou tres grans blocs de perjudicis. En primer lloc, els danys materials, tant als habitatges com als espais comuns dels edificis o als locals comercials perjudicats per l’esvoranc i pels treballs posteriors.

En segon lloc, els danys personals, els que alteren els psicològics i morals. Pérez Pozo considera que no es limiten als possibles informes mèdics o psicològics, sinó també a l’angoixa i la incertesa que viuen moltes famílies d’ençà del desallotjament. “No solament es pot dir que s’ha anat al metge i que el psicòleg diu que té afectació”, explica.

Finalment, es reclamaran els perjudicis econòmics, tant les despeses derivades de la situació com les pèrdues dels negocis perjudicats. A més, l’advocada també considera que l’esvoranc pot acabar tenint un impacte en el preu dels habitatges de la zona: “Aquesta zona tindrà un estigma. Pel que fa a la valoració d’immobles, si en compres d’aquí a sis mesos o dos anys, la gent recordarà l’esvoranc.”

Després de presentar-se formalment com a representant dels perjudicats, Pérez Pozo ja ha mantingut contactes amb l’Ajuntament de Barcelona, amb la delegació del govern espanyol i amb la Generalitat per començar a abordar les reclamacions.

Segons Pilar Díaz, delegada del govern a Barcelona, al llarg de divendres els comerciants i veïns van començar a rebre “transferències de bestretes demanades”. Concretament, quaranta-vuit veïns havien demanat avançaments econòmics per poder fer front a despeses extraordinàries. A més, una trentena de llogaters s’han acollit a la suspensió del pagament de la renda del mes d’agost. I, pel que fa a l’activitat comercial, uns setze comerciants rebran un crèdit de l’Institut Català de Finances (ICF), en concepte de despeses ordinàries (lloguers, retribucions i venciments de rebuts).

Una nova esquerda com ho complica encara més

La nova esquerda, localitzada al soterrani del bloc del carrer de Rubinstein, número 2, complica el retorn a casa del 40% dels veïns perjudicats. Hauran de passar tot l’agost fora de casa. Ara hi faran els treballs d’injecció i estabilització per a assegurar la zona. Mentrestant, no tenen permesa l’entrada als domicilis ni acompanyats pels bombers. Ramón Ramírez, director general d’Infraestructures de Mobilitat, va indicar divendres en una atenció als mitjans que l’esquerda és un “canvi de tendència”.

Fins ara, han pogut tornar als seus habitatges els veïns dels blocs 56 i 68 de Sant Gervasi de Cassoles, els del carrer de Rubinstein, número 6, aquesta setmana i encara ho faran els del carrer de Sant Gervasi de Cassoles, número 54, la setmana vinent com era previst, perquè no es veuen afectats per les esquerdes localitzades aquest dimecres.

Al soterrani del bloc del carrer de Rubinstein hi han detectat “una petita cavitat, molt més petita que la inicial i que és compatible amb el perímetre de seguretat i descompressió actuals”, ha aclarit Ramírez.