02.09.2026 - 16:01
Vanuatu ha anunciat que estudia d’emprendre accions contra l’estat francès davant la Cort Internacional de Justícia (CIJ) per la disputa sobre la sobirania de les illes Matthew i Hunter, al Pacífic. L’estat insular ha presentat una demanda per a obrir un procediment, però el cas només podrà ser examinat si França accepta la competència de la cort per a resoldre el litigi.
Segons la CIJ, la demanda de Vanuatu fa referència a la disputa amb França sobre “la sobirania de Vanuatu sobre les illes Umaenupne (Matthew) i Umaeneg/Leka (Hunter)” i sobre “l’establiment d’una frontera marítima única entre les zones econòmiques exclusives i les plataformes continentals de Vanuatu i França, pel que fa a Nova Caledònia”.
La Cort Internacional de Justícia, màxim òrgan judicial de les Nacions Unides i amb seu a l’Haia, ha confirmat que la demanda ha estat traslladada a França. Tanmateix, ha precisat que no es farà cap actuació processal fins que París no accepti la competència del tribunal en aquest cas.
Dues illes de menys d’un quilòmetre quadrat
Matthew i Hunter són situades a uns tres-cents quilòmetres al sud de l’illa més meridional de l’arxipèlag de Vanuatu i a més de quatre-cents quilòmetres a l’est de Grande Terre, l’illa principal de Nova Caledònia.
Totes dues fan menys d’un quilòmetre quadrat i són deshabitades i aïllades al Pacífic sud. Tot i les dimensions reduïdes, permeten a França de disposar d’una zona econòmica exclusiva (ZEE) de 350.000 quilòmetres quadrats.
Vanuatu reclama aquestes illes d’ençà que va assolir la independència de França i el Regne Unit, el 1980. França, en canvi, no es planteja de cedir-ne la sobirania.
Tots dos estats van començar converses el 2025 amb l’objectiu d’arribar a un acord, especialment sobre la delimitació de les zones econòmiques exclusives respectives. Les negociacions havien de continuar al començament d’enguany, però es van ajornar per evitar que coincidissin amb les cites electorals de Nova Caledònia.
Vanuatu acusa l’estat francès de pràctiques colonials
El primer ministre de Vanuatu, Jotham Napat, va acusar París al maig de mantenir pràctiques colonials i va amenaçar de recórrer a “totes les vies diplomàtiques i jurídiques internacionals” si les converses amb França no arribaven a bon port.
Vanuatu ja ha recorregut anteriorment a la Cort Internacional de Justícia, encarregada de resoldre disputes entre estats.
L’any passat, el petit estat insular va impulsar un cas històric davant la cort sobre el canvi climàtic. Els jutges van determinar que, d’acord amb el dret internacional, els estats tenen l’obligació de combatre’l.
Les decisions de la Cort Internacional de Justícia són vinculants, però el tribunal no té mecanismes propis per a garantir que es compleixin.
