Avui hauria de començar a València la setmana fallera, però per segon any consecutiu no n’hi haurà a causa de la pandèmia de coronavirus. Amb això València viurà per setena vegada en la història un març sense Falles.

Allò que era un secret a veus es va fer realitat quan, fa dos mesos, València es va rendir a l’evidència que es tornava a quedar sense els centenars de monuments que cada any es planten i omplen d’ironia i sàtira els carrers durant cinc dies tot esperant la cita amb el foc el 19 de març. La covid-19 s’ha convertit així en el malson del món faller.

Enguany es repeteix, doncs, la notícia que va colpir les falles el 10 de març de l’any passat. Aleshores, pocs dies abans del seu inici, les Falles se suspenien, amb molts monuments als carrers a mig muntar, especialment a la plaça de l’Ajuntament, en la qual el bust d’una dona, a qui van col·locar una enorme màscara –quan portar-la encara no era obligatori–, es va convertir en símbol de la pandèmia.

Llavors l’anunci es va acompanyar de la notícia que s’havia acordat amb el sector d’ajornar les Falles per a fer-les entre el 15 i el 19 de juliol, tot i que calia prendre al juny la decisió final. No va arribar tampoc: el 13 de maig de 2020 es va anunciar que s’havia pres la decisió de cancel·lar-les definitivament i començar a treballar en les del 2021. Però el 2021 tampoc no ha pogut ser, tal com es va anunciar el 14 de gener, quan l’alcalde, Joan Ribó, va admetre que no podrien celebrar-se.

Un altre cop, la impossibilitat de celebrar actes multitudinaris pel risc de transmissió va portar a confirmar la cancel·lació de les Falles, tot i que molts encara mantenien l’esperança.

La Junta Central Fallera ha instal·lat aquest peveter a la plaça de l’Ajuntament, en record de totes les víctimes de la covid-19.

Suspeses set vegades al llarg de la història

Abans de la pandèmia, València ja havia viscut més moments històrics sense Falles, una festa de la qual la primera referència documentada es remunta al 1774, tot i que no és fins setanta-quatre anys després quan es poden trobar publicacions continuades.

La primera suspensió va ser el 1896, quan el governador civil de València va declarar l’estat de guerra per l’enfrontament a la guerra de Cuba. Aleshores es va decidir de no celebrar les Falles a dos dies del seu inici. També es van suspendre els anys 1937, 1938 i 1939 per la insurrecció franquista. Durant tres anys consecutius no es van plantar monuments fallers als carrers de València.

No obstant això, la primera vegada que es té referència que els monuments fallers no es plantassen va ser el 1886, encara que en aquella ocasió va ser per una protesta dels fallers, que es negaven a pagar la taxa de seixanta pessetes que es cobrava com a cànon des del 1851 per plantar els cadafals als carrers.

Al principi es pagaven cinc pessetes, però als governants no els va agradar gens que en aquestes festes populars es burlassen d’ells i van voler acabar amb la festa obligant els ciutadans a pagar cada vegada més fins que desapareguessen. De fet, el nombre de falles va anar minvant fins que el 1886 cap comissió no va plantar la seua falla, tot i que es té notícia que se’n van plantar dues de manera privada en dos patis interiors que ningú no va visitar.

Després d’aquests cinc moments històrics, tan sols la pandèmia ha deixat València sense falles en més de vuit dècades.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.