Els informatius de TV3 i Catalunya Ràdio començaran amb retard per les protestes dels treballadors

Els treballadors de TV3 i de Catalunya Ràdio faran notar l’enuig amb la direcció fent començar deu minuts més tard els informatius d’avui. La normalitat es trencarà amb aturades de deu minuts en forma de vaga al començament dels Telenotícies de TV3 (entre les 14.30 i les 14.40, i entre les 21.00 i les 21.10) i al principi del Catalunya migdia (entre les 14.00 i les 14.10) i el Tot costa (entre les 19.00 i les 19.10) a Catalunya Ràdio.

Els comitès d’empresa critiquen el nomenament de càrrecs de lliure designació de personal extern per a ocupar càrrecs directius, la manera com s’ha fet la transformació digital, el conflicte entre les marques de 3Cat i de TV3/Catalunya Ràdio i presumptes vulneracions del conveni col·lectiu i dels drets sindicals. “Volem respecte per la plantilla, pel conveni col·lectiu i per les negociacions que tenim obertes, com la del pla d’igualtat”, diu a VilaWeb Jordi Campmany, membre del comitè d’empresa de TV3.

En canvi, fonts de la direcció de 3Cat atribueixen la convocatòria de vaga parcial al malestar d’alguns membres del comitè d’empresa i representants sindicals per la pèrdua de “privilegis i beneficis”, com ara la nova gestió de les hores extra, que ha obert un conflicte sobre la manera de compensar-les. També argumenten que hi ha una resistència als canvis que ha desplegat la direcció i que han aprofundit en el vessant digital dels mitjans públics.

Nomenaments de càrrecs de lliure designació

Una de les crítiques constants d’aquests darrers temps i que s’ha transformat ara en la convocatòria de vaga és el nomenament de càrrecs de lliure designació. Els treballadors consideren que sovint no es té en compte el talent de la casa i que es tendeix a cercar a fora per cobrir càrrecs directius amb retribucions elevades que, a més, diuen que no es tramiten tal com estableix el conveni col·lectiu.

L’empresa diu que, a diferència d’allò que feien les altres direccions, ara es fan concursos publicitats, amb una selecció de tres finalistes i entrevistes als candidats. Malgrat passar per aquest procés, els representants dels treballadors continuen pensant que són un teatre per a designar directament la persona que es pretenia contractar de bon començament. “Hem detectat que es fan descripcions de llocs de feina ad hoc per a la persona que volen contractar i després acaba seleccionada la persona que es preveia”, diu Campmany. A més, també critica que aquest procés es fa sense la participació ni la negociació dels representants dels treballadors.

“Hi ha més càrrecs que mai, alguns de surrealistes i que no saps ben bé quines funcions tenen assignades”, afegeix també Montse Riu, presidenta del comitè d’empresa de Catalunya Ràdio, que insisteix en la idea dels “concursos fets a mida”. “Els de recursos humans mai no ens passen la documentació que els demanem”, diu. També critiquen que la gran transformació digital per a concebre i estrenar la plataforma 3Cat s’hagi encarregat a una empresa externa, que en paraules de Campmany “no ha donat el resultat esperat”: “No tenen prou capacitat i ara es reinternalitza perquè no ha donat el resultat esperat.”

La batalla per les marques de TV3 i Catalunya Ràdio

L’estrena del nou model d’informatius el setembre passat i la creació de la marca 3CatInfo va destapar la caixa dels trons i encara no s’ha tancat. D’entrada, la direcció volia que tots els serveis informatius de televisió, ràdio i digital s’apleguessin sota la marca 3CatInfo, que també va substituir els noms dels canals 24 hores 3/24 i Catalunya Informació. Però, poques setmanes després, la direcció va recular per les protestes dels treballadors i va acceptar que els periodistes tornessin a signar les cròniques dient el nom de cada mitjà –fins llavors, el nou criteri havia estat signar-les com a 3CatInfo– i que es recuperessin les escumes dels micròfons amb el logotip de cada mitjà.

La batalla contra 3CatInfo va esdevenir, a la pràctica, una rebel·lió contra la marca 3Cat, que consideraven que s’havia estès com una taca d’oli a la imatge pública dels mitjans i desplaçava les marques clàssiques. La posició de la direcció és que les marques de TV3 i Catalunya Ràdio són més vives que mai i que 3Cat és tan sols un paraigua, no una substitució. Molts treballadors ho veuen com la renúncia a unes marques de prestigi i els comitès van arribar a convocar una consulta interna per a quantificar el suport dels treballadors a l’estratègia de marques de la direcció. El resultat? Un 89,96% va votar a favor de mantenir les marques clàssiques, amb una participació del 63,27% de la plantilla.

“No ens oposem a la marca 3Cat com a paraigua o de la plataforma, però és que de facto es menja les de TV3 i Catalunya Ràdio, que es minimitzen tant com poden”, diu Riu, que creu que la direcció manté l’objectiu de substituir-les. “Allarguen terminis amb la tàctica de la granota a l’olla bullint: apugen la temperatura a poc a poc perquè si, ho fan de cop, la gent salta.”

Per Campmany, aquesta actitud “no deixa de ser l’exemple d’una manera de gestionar”. “Hi ha un distanciament, sobretot de les relacions laborals, una gestió caríssima del màrqueting i una tendència a externalitzar la producció.”

Incompliment del conveni i vulneracions dels drets sindicals

Els comitès denuncien “nombrosos incompliments de conveni per part de la direcció, que interpreta les normatives en contra dels drets laborals”. Posen d’exemple la gestió de les hores extra: “A l’hora de compensar-les, es posen molts problemes i no apliquen allò que recull el conveni”, denuncia Riu. Segons la direcció, el nou model d’hores extra es limita a aplicar la legalitat amb la implementació del registre diari de jornada i no permet d’acumular-ne moltes.

“La direcció s’empara en una normativa d’aplicació a l’administració pública i nosaltres som una mercantil de producció, diguem-ne”, explica Campmany: “A l’administració pública, si s’ha de fer una feina i no s’ha pogut acabar a l’hora, es deixa i es continua l’endemà. En periodisme, si tens un esdeveniment com la inauguració de la Sagrada Família i no acaba a l’hora prevista, la gent no se’n va a casa ni es pot paralitzar.” Defensa que el conveni diu que les hores extra es poden o bé cobrar o bé compensar, però que la direcció diu que no les pot pagar per qüestions pressupostàries i empeny a compensar-les. “I quan les volen compensar, els diu que no es pot perquè la plantilla és justa”, es queixa.

Alhora, diuen que hi ha una vulneració sistemàtica dels drets sindicals en la interlocució de la direcció en les relacions laborals, i que els directius posen traves a les comissions de treball, al comitè de salut laboral, a la negociació del pla d’igualtat i a l’accés a les dades de política retributiva. La direcció ho nega dient que ara com ara hi ha quinze comissions mixtes entre la direcció i els treballadors en marxa, que s’han traduït en 117 reunions d’ençà del 2025. Però Campmany toca el moll de l’os: “Ens convoquen a reunions, però s’han de fer amb contingut. La negociació col·lectiva no la palpem, s’han fet molt pocs acords.”

Reconeix que darrerament sí que s’han tancat alguns acords, però considera que és excepcional: “D’una manera o una altra, a tots els departaments les formes i la gestió interna són molt millorables”, es queixa Campmany: “I això és el principi del malestar.”