Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Després de pràcticament un any de pandèmia, la cursa per a aconseguir el vaccí contra la covid-19 s’accelera. Enmig de la segona onada, i amb l’hivern picant a la porta, encara hi ha moltes incògnites que envolten els vaccins experimentals que es desenvolupen al món: quan els hauran enllestits? N’hi haurà prou dosis per a tothom? Quin preu tindran? Quan començaran les vaccinacions a gran escala?

Són, tanmateix, uns interrogants que es podrien esvair aviat, perquè que diverses farmacèutiques, com ara Pfizer, AstraZeneca o Moderna, ja han anunciat dades preliminars sobre l’eficàcia dels seus vaccins experimentals. Així mateix, els governs han començat a activar la logística per possible la vaccinació. En aquest sentit, el Departament de Salut català preveu haver immunitzat 300.000 persones abans de Setmana Santa.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) –amb informació actualitzada el 12 de novembre–, hi ha onze projectes de recerca amb vaccins experimentals en la fase final d’assaig, és a dir, vaccins dels quals es comprova l’eficàcia per a contenir o evitar la infecció de la covid-19. De moment, l’Agència Europea del Medicament encara no n’ha autoritzat cap, ni tan sols per un ús d’emergència.

Una bona part d’aquests projectes finals es concentren als Estats Units i a la Xina, però també n’hi ha a Alemanya, el Regne Unit, Rússia i l’Índia. Segons l’OMS, hi ha 48 projectes amb assaigs en marxa amb humans i 164 més en fase pre-clínica.

Sinovac

El CoronaVac, desenvolupat per la biofarmacèutica xinesa Sinovac, va començar la fase 3 d’assaig a l’estiu. En les fases anteriors de l’estudi no va mostrar efectes secundaris importants en els voluntaris. Aquest candidat és dissenyat amb una versió inactiva del coronavirus 2019 i requereix dues dosis.

Segons que s’ha publicat a The Lancet, les dades preliminars de l’assaig a la Xina indiquen que el vaccí “és segur” i genera una forta resposta immunitària. “Creiem que això fa que el vaccí sigui adequat per un ús d’emergència durant la pandèmia”, ha declarat Fengcai Zhu, coautor de l’estudi.

Actualment, a part la Xina –on el govern n’ha aprovat l’ús limitat en col·lectius de risc–, la CoronaVac també es prova al Brasil, Xile, Turquia, Indonèsia i Bangladeix. Anteriorment, Sinovac ja havia treballat amb un candidat a vaccí per al SARS-CoV-1, que va arribar a fase clínica.

El president de la biofarmacèutica, Yin Weidong, va explicar a l’octubre que el vaccí seria disponible per a la població en general a començament del 2021. Alhora, va assegurar que actualment Sinovac té la capacitat de produir-ne uns tres-cents milions de dosis anuals. El seu emmagatzematge és relativament senzill perquè es conserva durant mesos entre 2 i 8 graus.

AstraZeneca i Oxford

El candidat a vaccí AZD1222 que han desenvolupat l’Institut Jenner (Universitat d’Oxford) i la farmacèutica AstraZeneca és un dels més coneguts per al gran públic arran de la difusió mediàtica que se n’ha fet. Desenes de milers de voluntaris, com ara l’infermer Joan Pons, participen en l’assaig clínic d’aquest vaccí, dissenyat a partir de l’adenovirus d’un ximpanzé i que requereix dues dosis.

Segons dades preliminars facilitades per AstraZeneca, el vaccí té una eficàcia mitjana del 70%. L’eficàcia augmenta fins al 90% si s’administra mitja dosi en la primera injecció i després una de sencera. En aquest sentit, la farmacèutica considera que aquestes dades n’haurien de permetre l’aprovació d’emergència al Regne Unit, però també a la UE i la resta del món.

Així mateix, AstraZeneca ha confirmat que té capacitat per produir 700 milions de dosis abans del març. De fet, la Unió Europea n’ha comprat uns 400 milions. Aquest vaccí, com en el cas del CoronaVac, es pot emmagatzemar fent servir neveres i refrigeradors normals. El preu de cada dosi rondarà els 3 euros.

L’assaig del vaccí va començar a la Gran Bretanya i s’ha estès pels Estats Units, Rússia i el Brasil. S’ha hagut d’aturar un parell de vegades, però les autoritats sanitàries hi han donat el vistiplau per a continuar. Un 60% dels voluntaris tenen efectes secundaris com ara maldecap, febre, dolor muscular i malestar general.

D’altra banda, el director del centre de vaccins d’Oxford, Andrew Pollard, ha assegurat que seria “relativament senzill” readaptar l’AZD1222 a una possible mutació del coronavirus. De totes maneres, ha asseverat que és francament difícil que s’arribi a aquesta situació.

El duet de Sinopharm

La farmacèutica Sinopharm, propietat del govern xinès, treballa en dos candidats de vaccí de doble dosi amb versions inactives del coronavirus 2019. En el primer cas, l’empresa col·labora amb l’Institut de Productes Biològics de Pequín i l’Institut de Productes Biològics de Wuhan. Aquest darrer va ser multat el 2017 per haver venut 400.000 dosis en mal estat de DTP, una combinació de vaccins contra la diftèria, la tos ferina i el tètanus.

En l’assaig clínic d’aquests vaccins, hi participen gairebé 50.000 persones de la Xina, els Emirats Àrabs Units, Bahrain, Jordània i Argentina. Fins ara no s’han registrat efectes secundaris de consideració, sinó tan sols casos de febre lleu i de dolor en el punt d’injecció.

El vaccí encara no ha rebut l’aval sanitari complet, però la Xina ja ha vaccinatun milió de persones d’acord a un pla d’emergència autoritzat per Pequín. Així mateix, Dubai i Al-Manama n’han aprovat l’ús d’urgència per als sanitaris que treballen en unitats covid. A l’agost, el president de Sinopharm, Liu Jingzhen, va assegurar que el vaccí podria ser disponible al mercat xinès al desembre, amb una producció anual de 200 milions de dosis.

CanSino Biologics i el vaccí militar

La biofarmacèutica CanSino Biologics col·labora amb l’Acadèmia Militar de Ciències Mèdiques de la Xina en la recerca d’un vaccí contra la covid-19. La companyia, que treballa també en vaccins contra l’Ebola o la meningitis, l’ha dissenyat a partir d’un adenovirus de tipus 5.

En la fase 3 de l’assaig clínic més de 40.000 persones de la Xina, Mèxic, Rússia, el Paquistan, Argentina i l’Aràbia Saudita han rebut una dosi d’aquest possible vaccí. En la fase 2 de l’estudi, un 74% dels vaccinats van experimentar efectes secundaris com ara dolor, febre o fatiga durant una setmana.

El director executiu de l’empresa, Yu Xuefeng, que havia estat un alt càrrec de la farmacèutica Sanofi Pasteur, assegura que la companyia podrà produir-ne entre 100 milions i 200 milions de dosis a partir de l’any vinent. Pequín ja ha aprovat el vaccí, però només per a ús militar. Diversos experts n’han qüestionat l’eficàcia.

L’Sputnik rus

En la lluita per aconseguir un vaccí, Rússia també hi vol dir la seva. El govern de Putin, concretament l’Institut de Recerca Científica d’Epidemiologia i Microbiologia Gamaleya, va aprovar l’Sputnik V –com es coneix el vaccí– el mes d’agost. Això era abans d’entrar en la fase 3, cosa que va suscitar controvèrsia i desconfiança mundial pel fet d’alterar presumptament els terminis.

Més tard, The Lancet va publicar un article en què assenyalava que en fases 1 i 2 el vaccí era segur, que generava anticossos i que no tenia efectes secundaris greus. Aquest setmana, Gamaleya ha anunciat que el vaccí té una eficàcia de més del 95%, 42 després de la vaccinació. En unes dades prèvies, el mateix institut havia apuntat que l’eficàcia rondava el 91,4%.

Així mateix, l’entitat assegura que cada dosi costarà menys de 10 dòlars (8,4 euros) i que està treballant en la producció del vaccí deshidratat —utilitzant tecnologia de liofilització—, de manera que ens sigui més fàcil el transport a mercats internacionals, sobretot en regions de difícil accés o de climatologia extrema.

Així mateix, el govern rus s’ha compromès en fer arribar les primeres dosis fora de les fronteres russes aquest gener. L’Argentina, per exemple, n’ha adquirit ja 25 milions de dosis.

Janssen Pharmaceutical

Aquest projecte de l’empresa nord-americana Johnson & Johnson, mitjançant la seva filial farmacèutica Janssen, va haver de suspendre els assajos en la fase 3 el 13 d’octubre arran “arran d’una malaltia inexplicable d’un pacient”. Tanmateix, deu dies després, i havent revisat el cas, la farmacèutica va reprendre l’estudi en el qual participen 60.000 persones de diversos països com ara els EUA, Argentina, Brasil, Xile, Colòmbia i, més recentment, de l’estat espanyol.

El vaccí, denominat Ad26.COV2.S, està basat en un adenovirus recombinant no replicatiu, per generar una resposta immunològica contra les proteïnes S del coronavirus 2019. La farmacèutica espera poder comercialitzar el vaccí “en algun moment del primer i segon semestre del 2021”. El preu de la dosi —en calen dues— rondarà els 10 dòlars.

La Comissió Europea s’ha assegurat el subministrament de dos-cents milions de dosis d’aquest vaccí —ampliables fins als 400—, mentre que Johnson & Johnson espera assolir els 1.000 milions de producció durant el 2021, gràcies a diversos acords de col·laboració.

Novavax

La nord-americana Novavax té el seu vaccí CoV2373 en fase 3 als EUA, Mèxic i el Regne Unit, on participen uns 15.000 voluntaris. Al setembre, The New England Journal of Medicine va publicar que el vaccí és segur i genera anticossos neutralitzants. El vaccí es basa en un vector recombinant i també inclou un adjuvant anomenat Matrix M per incentivar la resposta immunològica. Novavax ha rebut finançament dels EUA, que es vol assegurar un primer subministrament de cent milions de dosis.

Moderna

El vaccí de Moderna, conegut com a mRNA-1273, és un dels més avançats i, segons la farmacèutica, té una eficàcia del 94,5%. De la mateixa manera que el de Pfizer/BioNTech, aquest vaccí de doble dosis està compost a partir d’àcids ribonucleics missatgers (ARNm), de manera que les cèl·lules reben les instruccions perquè sintetitzin la proteïna S —clau en la infecció—, la reconeguin, i generin una resposta immune.

Moderna, tal com ha fet Pfizer, demanarà una aprovació d’emergència als Estats Units i espera produir uns vint milions de dosis abans de final d’any. Per assegurar-se’n el subministrament, arran de les bones dades inicials de l’assaig, la Casa Blanc va atorgar a Moderna un finançament de 1.500 milions.

A diferència de models anteriors, aquest vaccí, com que fa servir ARNm necessita ser conservat almenys a 20 graus sota zero, fet que en complica la logística. A la UE el preu de cada dosi serà d’entre 27 i 31 euros. La presidenta de la Comissió, Ursula Von der Leyen, ha afirmat que Europa rebrà fins a 160 milions de dosis durant el 2021.

Pfizer/BioNTech

La nord-americana Pfizer i l’alemanya BioNTech han estat les primeres a facilitar dades sobre l’eficàcia del seu vaccí en la fase 3. Inicialment es va indicar que era del 90%, però després d’una revisió es va augmentar fins al 95%. Cal dir que el canvi es va produir després que Moderna i l’Institut Gamaleya anunciessin millors índexs d’eficàcia.

Un català en l’estudi del vaccí de Pfizer: “Els efectes secundaris són com tenir la grip” 

Com en el cas de Moderna, el vaccí de Pfizer/BioNTech necessita baixíssimes temperatures per a ser emmagatzemant, concretament inferiors als 70 graus sota zero. El que suposa un repte important per la seva distribució arreu del món. Aquest vaccí és de doble dosi i cada injecció tindrà un preu de 16,5 euros.

Pfizer ja ha demanat l’autorització d’emergència a l’Administració d’Aliments i Fàrmacs (FDA, en anglès) dels Estats Units. Si passa tots els controls, el vaccí podria estar disponible de manera limitada al desembre. La farmacèutica té previst de distribuir cinquanta milions de dosis abans de finals d’any i 1.300 milions durant el 2021. La UE n’ha comprat 200 milions.

Bharat Biotech

La biotecnològica índia Bharat Biotech ha estat la darrera a començar assajos en fase 3 d’un vaccí experimental —Covaxin— contra la covid-19. En una nota de premsa, l’empresa assegura que el seu model tindrà “com a mínim” una eficàcia del 60%. De totes maneres, l’anunci s’ha rebut amb escepticisme dins de la comunitat científica perquè encara no s’han fet públiques les dades sobre les fases 1 i 2 de l’assaig clínic.

El Covaxin es basa en una versió desactivada del coronavirus 2019, i com la majoria de vaccins és de doble dosis. La fase 3 la setmana passada i la biotecnològica preveu comptar amb uns 26.000 voluntaris d’arreu de l’Índia. “Si aconseguim totes les autoritzacions i després de consolidar totes les dades d’eficàcia i seguretats, esperem comercialitzar el nostre vaccí durant el segon quadrimestre de 2021”, ha declarat el director Internacional de Bharat BiotechSai Prasad.

 

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.