Els estats han aconseguit que la seva candidata, Ursula von der Leyen, sigui elegida per presidir la Comissió Europea. La política alemanya agafa el relleu de Jean-Claude Juncker i es converteix en la primera dona a presidir la institució. Von del Leyen necessitava, com a mínim, 374 vots favorables, i n’ha aconseguit 383 (51,3% del total), gràcies als suports del Partit Popular Europeu, els liberals, el Moviment 5 Estrelles i parts dels diputats del Partit Socialista, que ha votat dividit. En total, 327 eurodiputats hi han votat en contra, 22 s’han abstingut i un vot ha estat nul. Demà deixarà el càrrec de ministra de Defensa del govern alemany ‘per servir Europa amb tota la força’.

‘Qui ho vulgui, em tindrà sempre com una gran aliada. Qui vulgui reduir-la, rebaixar els seus valors, es trobarà amb la resistència més fèrria’, ha dit en una intervenció de vint minuts davant el ple del Parlament Europeu a Estrasburg que després l’havia de votar. Tot intentant guanyar vots d’última hora, ha farcit el discurs de propostes socials, posant èmfasi en la defensa de l’estat de dret amb un mecanisme paneuropeu, un nou pacte migratori i d’asil i una política verda en els primers cent dies de mandat.

Europeista convençuda

La connexió de Von der Leyen amb Europa li ve de petita, tal com s’ha ocupat de recordar ella mateixa aquests darrers dies i també en la intervenció d’aquest matí, amb un marcat to europeista. Nascuda el 1958 a Brussel·les, va anar a l’escola europea ubicada a la capital belga i posteriorment va fer el salt a Alemanya i a Londres, on va cursar estudis econòmics.

El 1980 va començar la carrera de Medicina i es va llicenciar set anys més tard. Després de doctorar-se va viure uns anys als Estats Units i després va tornar a Alemanya, on va treballar al sector mèdic i econòmic.

La seva vinculació amb la CDU va començar als anys noranta. Després d’ocupar diversos càrrecs a la Baixa Saxònia, Von der Leyen va anar escalant posicions fins a convertir-se en ministra d’Afers Familiars, Dones i Joventut (2005-2009).

Entre el 2009 i el 2013 es va ocupar de la cartera d’Afers Socials i Treball. Des del 2013 és la titular de Defensa del govern d’Angela Merkel, càrrec que ara deixa.

Camí fins a la presidència de la Comissió

Els estats van proposar Von der Leyen per a ocupar la presidència de la Comissió el 2 de juliol, després de diverses negociacions infructuoses en què van acabar descartant la possibilitat de proposar cap dels Spitzenkandidaten per la manca de consens dels vint-i-vuit.

El fet que no prosperessin els noms de Manfred Weber ni el de Frans Timmermans, aquest últim pel vet d’Hongria i Polònia, va ser rebut amb crítiquesdels grups parlamentaris. Especialment, per part dels socialistes, que s’han mostrat dividits durant els darrers quinze dies al voltant del suport o el rebuig a la candidatura de Von der Leyen.

El president del Parlament Europeu David Sassoli informarà ara al Consell del resultat de la votació convidant-lo a proposar juntament amb la presidenta electe de la Comissió els candidats per als diferents càrrecs comissaris.

Von der Leyen ja s’ha compromès a formar un executiu totalment paritari en què la meitat de les carteres siguin en mans d’eurocomissàries i també ha expressat el seu desig perquè Frans Timmermans sigui vice-president primer de la Comissió i repeteixi com a comissari encarregat de l’estat de dret. En l’acord per a fer-la comissària, els estats també van incloure Josep Borrell com a alt representant de la diplomàcia europea.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb