Pla general de Cala Morisca, on hi havia prevista la construcció de 122 habitatges

La Comissió d’Urbanisme de la Generalitat impedeix la construcció de 15.037 habitatges al litoral de la Costa Brava. La comissió, reunida en sessió extraordinària, ha aprovat inicialment el nou pla director que fixa quines urbanitzacions no es poden construir, quines cal modificar i, finalment, quines es permeten.

Entre les urbanitzacions més polèmiques que el pla esborra definitivament hi ha les d’Aiguafreda a Begur, Cala Morisca a Tossa de Mar i la de Cap Ras a Llançà. Urbanisme resol que no es poden desclassificar però sí reordenar les de Sa Guarda de Cadaqués i Aigua Xelida de Palafrugell, que s’hauran d’adaptar a les noves directrius.

A començament de gener, i per guanyar temps mentre es portava a aprovació el nou Pla Director Urbanístic (PDU) de revisió de sòls no sostenibles al litoral de la demarcació de Girona, Urbanisme va implantar una primera moratòria que aturava l’atorgament de noves llicències per construir a primera línia de mar a la Costa Brava. Un mes més tard, al febrer, la comissió va aprovar una segona moratòria que ampliava la prohibició de construir urbanitzacions a segona línia de mar.

El secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, ha detallat que durant aquest temps han revisat un per un i exhaustivament 202 sectors pendents de construir a 22 municipis de la Costa Brava que, en cas de desenvolupar-se completament, significaven la construcció potencial de 30.843 habitatges nous. L’objectiu, segons Serra, era ser ambiciosos dins els marges legals per preservar el litoral en el terreny paisatgístic i ambiental mitigant els efectes del canvi climàtic.

Ha recordat, a més, que molts d’aquests plans urbanístics provenien d’un model constructiu que ha tocat fons i que calia corregir perquè es basaven en creixements desmesurats i en urbanitzacions, sense donar continuïtat a les trames urbanes ja construïdes.

El nou pla prohibeix la construcció de 15.037 habitatges. ‘No es podran fer el 50% dels habitatges teòrics que es preveien’, ha dit Serra, que ha afegit que era una xifra sense precedents a Catalunya i a l’estat espanyol.

El pla, com ja havien avançat quan van aprovar les moratòries, fixa tres tipus d’accions: desclassificacions, modificacions i manteniment dels projectes que no es poden tocar perquè la tramitació ja era més avançada. Proposa que es prohibeixi de construir en 91 sectors, que representaven la construcció de 12.840 habitatges en 981 hectàrees.

A més, Urbanisme obliga a modificar 50 projectes que s’hauran d’adaptar a una nova normativa més restrictiva. Per exemple, s’obliga que els habitatges es construeixin a les cotes més baixes per reduir l’impacte visual, que s’hi preservi la vegetació existent, que les construccions siguin proporcionades i que els materials de construcció tinguin en compte el cromatisme de l’entorn per no ‘devaluar el paisatge’.

En aquests 50 sectors, inicialment s’hi haurien pogut construir 5.516 habitatges i Urbanisme calcula que, amb les reordenacions i adaptacions a les noves directrius, s’evitarà que se n’hi construeixin 2.197. Per tant, el creixement potencial és de 3.319 immobles.

Serra ha destacat, a més, que tots els sectors que no s’han pogut tocar amb el pla també resten subjectes a complir la normativa. A la pràctica, segons que ha exposat, els promotors també hauran de modificar els projectes per complir aquestes directrius que pretenen preservar la fesomia de la Costa Brava.

Hi ha 5 municipis dels 22 on el nou pla no pot actuar perquè ja tenen el planejament municipal adaptat al pla territorial parcial de la demarcació de Girona. Són Palafrugell, Platja d’Aro, Sant Antoni de Calonge, Palamós i Castelló d’Empúries. En aquests casos, Urbanisme no pot decidir què fer a cada sector però Serra precisa que, igualment, hauran de complir la nova normativa i això farà que, en alguns casos, s’acabi reduint el nombre d’habitatges prevists inicialment.

Els casos polèmics

L’esclat de la bombolla immobiliària va deixar en suspens durant anys nombrosos projectes per construir urbanitzacions a la Costa Brava. La reactivació durant els darrers mesos d’alguns d’aquests projectes va alertar entitats ecologistes de tot el litoral, que van unir esforços sota el paraigua de SOS Costa Brava. Alguns ajuntaments també demanaven al govern solucions per a impedir urbanitzacions que, sovint, eren emparades pels planejaments urbanístics antics.

De les urbanitzacions que han aixecat més polseguera, el pla director prohibeix que s’aixequin les d’Aiguafreda a Begur (374 habitatges), Cala Morisca (122 habitatges) i Pola Giverola (30) de Tossa de Mar, la del Cap Ras de Llançà (76) i tres dels sectors del Paratge Rodors de Pals (582).

No desclassifica però sí que fa modificar els projectes de Sa Guarda (105 habitatges prevists) i Turó des Calders (61) de Cadaqués, on es manté la superfície afectada i el nombre d’habitatges, però s’obliga a deixar lliures d’edificació les parts més elevades i exposades visualment; una altra part dels Rodors-Roca Blanca de Pals (que fa passar de 627 habitatges potencials a 304) i Riera dels Molinets de Santa Cristina d’Aro (de 214 a 64).

Un dels plans polèmics que Urbanisme no pot afectar perquè és d’un municipi amb el planejament urbanístic adaptat és la construcció de 33 xalets de luxe a Aigua Xelida de Palafrugell. Així i tot, sí que hauran de complir les noves directrius i, segons Serra, això implicarà haver de modificar el projecte previst.

No s’han pogut incloure dins la moratòria ni dins el pla aquelles urbanitzacions que ja tenien els permisos i que, per tant, estaven en un punt més avançat. El pla ni desclassifica ni modifica projectes prevists a Begur, com el de Sa Riera Living, que ja és en marxa, ni el de la pedrera de S’Antiga.

A banda, el pla també analitzava 13.950 solars vacants, majoritàriament en trames urbanes que, segons Serra, no s’han pogut desclassificar.

Amb seguretat jurídica

Serra remarca que no els tremolaria el pols a l’hora de desclassificar terrenys, però sempre fent-ho amb ‘seguretat jurídica’ per evitar de pagar indemnitzacions milionàries a promotors per drets adquirits. De fet, aquest criteri ha marcat el grau d’afectació de cada sector. ‘Hem avaluat cas per cas i hem estat extremadament curosos per no hipotecar les arques públiques’, diu. Entén que, amb aquesta anàlisi escrupolosa, s’asseguren de no tenir responsabilitats patrimonials amb els propietaris.

A la comissió extraordinària han convocat també representants dels 22 municipis del litoral i, segons Serra, hi ha un ‘consens ampli’ dels batlles amb el pla perquè els dóna garanties legals i un pla urbanístic superior.

Ara, una vegada feta l’aprovació inicial i després de publicar el pla al DOGC, comença el període d’informació pública durant el qual es podran presentar al·legacions. El calendari amb què treballa Urbanisme és que l’aprovació definitiva sigui realitat el juny del 2020.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb