Un acte central de campanya fluix dels comuns a Barcelona, el que es va viure ahir al barri de Sant Andreu. Fluix va ser l’escenari triat, la modesta plaça de Can Fabra. Fluixa va ser la intervenció d’un Pablo Iglesias molt baix de to, de discurs curt, per sortir del pas, i que fins i tot va abandonar l’acte quan només feia vint minuts que havia començat. Fluixos, en general, van ser els aplaudiments rebuts pels oradors. Fluixa, fins i tot, la presència de banderes, majoritàriament republicanes espanyoles, i amb senyeres en franca minoria. Fluix, també, va ser el senyal de wifi que donava cobertura als periodistes que van presenciar un míting d’una hora i mitja on el cap de cartell dels comuns, i estrella anunciada de l’acte, va caure a darrera hora: Jaume Asens no hi va assistir perquè es preparava el debat televisiu d’hores després, i fou el gran absent en un acte a l’aire lliure que un vent fred va acabar de rematar i que en cap cas no va apel·lar als catalans independentistes pràctics, com ell, sinó bàsicament als federalistes dels comuns.

Encara sort que la traça i el ‘saber estar’ d’Ada Colau (criticant durament ERC), Gerardo Pisarello (apel·lant a l’esperança) i Joan Mena (defensant la immersió lingüística), en aquest ordre, van poder salvar una mica un míting que començava amb breu retard i una cançó amb estrofa qui sap si premonitòria (‘brindar para el aguante’). Per acabar-ho d’adobar, una trentena de treballadors mobilitzats del servei 010 barceloní es van presentar amb els seus cartells contra les promeses incomplertes de l’ajuntament (‘Colau, no mires para otro lao’ –’Colau, no miris cap a un altre costat’–). Fluixa, per acabar, va ser la primera fila present al míting, que es va limitar a dues figures de pes, de molt pes: Òscar Camps, d’Open Arms, i Maria Salvo, lluitadora republicana de noranta anys. Ahir Vistalegre era molt lluny.

Iglesias, arribar i marxar

Pablo Iglesias va arribar sota les notes de ‘People have the power’ i se’n va anar discretament al cap de vint minuts. Entremig va fer el discurs d’obertura. Un discurs curt, discret i amb molt poca empenta. No semblava ell. Va centrar-se a ressaltar polítiques fetes per Ada Colau a Barcelona, que ell vol aplicar a la resta de l’estat espanyol: empresa pública d’energia, dentista municipal, serveis socials i habitatge. El discurs va deixar anar, això sí, aquest titular: ‘El conflicte polític no se solucionarà ni amb presos ni amb jutges, sinó negociant i fent política.’

Vist el panorama espanyol, això sona a música celestial. La veritat és que la idea de referèndum ni ell, ni ningú, no la va defensar amb empenta durant l’hora i mitja d’acte. Iglesias, això sí, va apel·lar al votant de la CUP i d’ERC que podrien votar Asens, va recordar que Sánchez no havia tancat la porta a pactar amb Ciutadans i se’n va anar.

Pisarello: ‘No ens deixarem intimidar pel partit de les pistoles!’

Després d’unes intervencions més aviat fluixes de Maria Eugènia Palop i Noelia Bail, va arribar el torn de Gerardo Pisarello per a apujar una mica el to, el nivell i l’empenta de l’acte. El candidat al congrés va tenir moments vibrants que van fer aplaudir el públic amb ganes, gràcies a la retòrica republicana: ‘Podem dir que som els de la república federal de Pi i Margall. Podem dir que som com Companys pujant al balcó la bandera tricolor. Podem dir que som la gent del Poblenou que amb la vaga de la Canadenca va aconseguir la jornada de vuit hores per a tots els treballadors de l’estat. Podem dir que som com la gent de Sant Martí, que permeté que Federica Montseny fos la primera ministra anarquista i encarregada de la sanitat publica. Podem dir que som la gent de tot Catalunya que va patir tortura a la comissaria de la Via Laietana per haver defensat idees. Idees catalanistes, socialistes, comunistes. Podem dir que som els hereus dels rabassaires de la Unió de Pagesos. Podem dir que som de Santa Coloma, Cerdanyola, i que vam triar el català com a llengua pròpia, i que la protegirem com un tresor, agradi o no a la marquesa Álvarez de Toledo. Podem dir que som les lesbianes, els gais i les feministes que no es deixaran intimidar pel partit de les pistoles! Podem dir, i vaig acabant, que no ens aturarem fins que tots els Billy els Niños no hagin estat jutjats!’

Joan Mena no vol triar

Joan Mena va tenir també moments viscuts, i creïbles, explicant els seus orígens: un fill d’andalusos que han optat per la llengua catalana com a tresor, i que no estan disposats a triar. Seves són les paraules: ‘Som la Catalunya que no vol triar entre Estopa i Txarango, Lorca i Martí i Pol, Cesk Freixas i Rosalía. És la Catalunya que ens representa a tots, i totes. Som la Catalunya de la gent que va aprendre català gràcies a l’escola publica. Els castellanoparlants som els més interessats a tenir un model d’immersió publica que ens ha fet bilingües. Vull que les generacions futures tinguin els mateixos drets o més que no pas jo, en aquesta Catalunya terra d’acollida. I plural. I ara se n’ha anat el Pablo però jo li volia dir: gràcies, Pablo, perquè en el debat vas demostrar que amb educació es poden defensar els arguments.’

Ada Colau: ‘ERC pacta amb la dreta corrupta catalana!’

Després de la intervenció de la diputada Aina Vidal, que tenia una frase distintiva (‘Spolier, el PSOE ens va fallar!’) va arribar el torn d’Ada Colau, que va tancar l’acte pensant en les eleccions municipals. Si Pisarello va saber aixecar els ànims amb discurs positiu, Colau va saber insuflar ànims amb atacs al personal. Bàsicament va atacar, i de quina manera, Esquerra Republicana de Catalunya. Tenia, Colau, les municipals al cap. I presentarà batalla: ‘He tingut una decepció molt gran amb Esquerra Republicana. Donàvem per fet que serien els aliats per a fer polítiques progressistes. I a l’hora de la veritat han pactat amb la dreta corrupta d’aquest país. Els coneixem i no oblidem. I farem fora tots els corruptes d’aquí. Doncs ERC no ha tingut problemes de pactar amb la dreta corrupta catalana! Aprovar retallades i aprovar concerts per donar diners a l’escola privada i religiosa. No han perseguit el frau fiscal, no han volgut pactar amb el govern més republicà i progressista que hi ha hagut en quaranta anys. De veritat aquest partit es diu Esquerra Republicana? Hi serem sempre per defensar les llibertats i drets de tots, fins i tot dels nostres rivals. Aquí ens trobarem amb Esquerra. Però demanem la mateixa responsabilitat i que deixin de governar amb la dreta corrupta catalana i pensin en els drets socials. O hi ha drets de primera i drets de segona? I si no que deixin el nom d’Esquerra!’

Dit això, va centrar-se a combatre rumors sobre ella (‘No he anat a viure a Pedralbes, no cobro set mil euros i no tinc dos sous’). I va acabar recordant que diumenge hi havia eleccions espanyoles, per si algú s’havia quedat en el marc municipal que ella havia imposat. Per això va criticar els socialistes inclinats cap a la dreta, ‘tot i respectar-los la seva tradició’, i va animar el públic a anar a votar. Colau va tancar un acte central de campanya dels comuns que va viure l’absència de Jaume Asens, l’abandó d’Iglesias de seguida i un vent fred vent, que es ficava als ossos, per a acabar-ho de rematar.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb