La Universitat Catalana d’Estiu, en perill: fa un crit d’alerta per la manca d’ajut pressupostari

La Universitat Catalana d’Estiu (UCE), que tindrà lloc del 17 al 23 d’agost, només està assegurada “d’esperit”. Ho ha dit el seu president, Jordi Casassas i Ymbert, en una atenció als mitjans a la seu de l’entitat, en què ha recalcat que, si bé desitjaven de fer realitat el programa d’aquest estiu, la manca d’ajuts i concreció pressupostària no els permetia de posar-hi la mà al foc. 

“Encara no sabem quan cobrarem el 20% corresponent al tancament de pressupost de l’exercici de l’any 2025, i el 80% corresponent a aquest any tampoc no ha arribat encara”, ha denunciat Casassas. L’any passat també van anar amb l’aigua al coll per endarreriments en el cobrament dels ajuts, tal com van explicar en la cloenda. Avui, Cassasas ha dit que l’entitat vivia en un context d’inquietud i incertesa, en una tendència que s’arrossegava d’ençà de l’any passat, sobretot a causa de la manca en la concreció d’ajuts que provenen del Departament d’Universitats i Recerca. Però no assenyala únicament la Generalitat de Catalunya: el Consell Regional d’Occitània els ha reduït a menys de la meitat l’assignació pressupostària que han rebut respecte de l’any anterior. 

“Ens sentim menystinguts, i ens sorprèn el menysteniment perquè en èpoques passades tots els partits, fos quin fos el seu color, ens havien ajudat bastant”, ha dit Casassas, que ha afegit que estaven sorpresos d’aquest menysteniment i desconeixement de tot allò que significa per als Països Catalans l’UCE. “Estàvem habituats a certes estretors, però mai no havia passat una cosa així”, ha lamentat. 

Una rehabilitació que costa 29.000 euros 

A més, hi ha una altra preocupació que fa trontollar la programació d’enguany. És l’edifici Vallroc, la seu permanent de l’UCE, on hi ha el Centre Pau Casals. Els bombers hi han fet una inspecció i han determinat que necessita una reforma i adequació per a evitar que s’hagi de tancar, cosa que representa una inversió de 29.000 euros. Cal tenir en compte que el 69% d’aquest centre és propietat de la Generalitat. És un conjunt de tres edificis: dos destinats a dormitoris i un altre de polivalent destinat a aules, biblioteca, cuina, menjador, recepció, sales de reunions i de jocs. L’edifici, de gran interès arquitectònic, és d’estil mallorquí i fou construït l’any 1924, obra de l’arquitecte barceloní Ricard Segalà.

Tot plegat esdevé “una espasa de Dàmocles” que afegeix més pressió a la continuïtat del projecte, denuncia Casassas. 

Una entitat que és insígnia dels Països Catalans 

Casassas ha lamentat la situació actual de l’UCE, atès que és una insígnia vertebradora dels Països Catalans. “A vegades ens trobem que els ens públics tenen un desconeixement d’allò que ha sigut i és l’UCE. L’UCE no es pot mesurar en quantitats, no som el Canet Rock, hi ha uns elements qualitatius importants: molta gent amb papers importants al país ha passat per Prada, d’allà han après a tenir consciència de país. I és ací on rau la qualitat de la iniciativa, que enguany farà 58 anys que camina i que s’erigeix en defensor de la realitat dels Països Catalans”, ha dit Casassas.

Tot seguit, ha aprofitat per recordar algunes de les gestes que doten d’importància l’UCE: a Prada s’hi va fer el Manifest de Prada el 1973, en què onze científics catalans, impulsats per la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques (filial de l’IEC), van defensar el dret i el deure d’usar el català com a llengua d’expressió científica. A Prada es va anunciar l’any 2000 la creació de l’Institut Ramon Llull, allà cada any s’hi homenatja l’exili i la figura de Pau Casals, entre moltes més gestes. És, en definitiva, un punt neutral en què gent de tots els Països Catalans poden venir i expressar-s’hi, ha defensat Casassas. 

“Creiem que ocupem un lloc i fem un servei al país, i per això la voluntat de continuar no és un caprici, sinó un intent de continuar fent un servei per a aquest país. I això és més necessari que mai en una societat en què hi ha un desconeixement general de què és el país mateix, i en un context de desinformació general”, ha subratllat. 

Ponències i xerrades de l’UCE 

Tenint en compte que falta menys d’un mes per a obrir les portes de l’UCE, la gent ja s’hi ha matriculat i moltes ponències o cursos ja s’han tancat, tot i que encara no tots. Hi intervindrà el president Pere Aragonès per parlar sobre l’exili a Prats de Molló; hi haurà una xerrada a càrrec de Cristòfol Soler, Josep Lluís Albinyana i Quim Torra; Oriol Junqueras oferirà un curs, com ha fet anys anteriors; el bisbe de Lleida, Daniel Palau i Valero, parlarà sobre Antoni Gaudí; i encara hi ha pendent de confirmar la participació de figures com ara el president Carles Puigdemont.

La conferència inaugural girarà al voltant dels 750 anys de la mort del rei Jaume I, esdevinguda el juliol de 1276, a càrrec del medievalista Antoni Furió. També es farà un acte d’homenatge a Pau Casals, atès que engany fa cent cinquanta anys del seu naixement. També hi intervindran el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, i el president de la Universitat de Perpinyà, Yvan Auguet, que ve com a president de la Xarxa Vives d’Universitats, juntament amb la presidenta de l’Associació Catalana de Municipis, Meritxell Budó, en l’acte de cloenda. 

Enguany, es donaran els premis Canigó a la Bressola i al Punt Avui pels seus cinquanta anys.

Podeu consultar ací el programa complet de l’UCE. 

Finalment, fonts de l’UCE expliquen que hi ha previst d’ampliar el seu radi d’acció, per tal d’esdevenir també un espai de trobada de la gent de la diàspora de l’exili: la idea és que sigui un lloc on trobar-se i poder reciclar la llengua i els coneixements sobre el país.