La Unió Esportiva Olot, futbol a contracorrent amb talent format únicament als Països Catalans

“No som un club millor ni pitjor. Creiem en un futbol diferent i en això treballem.” Així resumeix el president Joan B. Agustí la filosofia de la Unió Esportiva Olot, que demà començarà la temporada a Segona RFEF, la quarta categoria del futbol espanyol. El model del club parteix de la idea que una entitat esportiva no s’ha de limitar a competir, sinó que també ha d’assumir una responsabilitat social. Per això, l’Olot col·labora habitualment amb les principals entitats socials de la Garrotxa, defensa sense complexos la llengua, lluita per un futbol més just i sostenible i juga només amb futbolistes formats als Països Catalans.

Aquesta darrera característica li ha valgut l’etiqueta de “l’Athletic Club català”. La política respon tant a una qüestió d’identitat com a la voluntat de donar sortida al talent format al país. Va començar ara fa deu anys, el 2016, quan els dirigents del club van considerar que no tenia sentit fitxar futbolistes de fora cada estiu si n’hi havia centenars de prou bons formats al país.

“Per nosaltres és un goig poder defensar el talent esportiu català. Si hi ha una oferta de jugadors més gran que no pas de clubs, la lògica és que juguem amb jugadors catalans. N’hi ha de sobres per a poder fer un bon equip”, explica Agustí.

Un club arrelat a la comarca

A més de ser un equip de futbol que intenta de guanyar cada diumenge per assolir èxits esportius i fer contents els afeccionats, l’Olot pretén de reflectir la composició social de la ciutat i contribuir a cohesionar-la. “El futbol, a part la competició, pot fer una protecció social importantíssima i d’integració”, assegura Joan B. Agustí.

En aquest sentit, col·labora de manera estable amb entitats de la Garrotxa, amb les quals impulsa iniciatives de futbol inclusiu –en té tres equips– i facilita l’accés a la pràctica esportiva a persones amb dificultats econòmiques. De fet, prop d’un 30% dels jugadors del futbol base tenen beca.

Entre les entitats amb què col·labora hi ha Càritas Garrotxa, Integra, TEA Garrotxa, el Banc de Sang i Teixits, Òmnium Garrotxa i la Fundació Albert Bosch. Per exemple, d’ençà del 2011 l’Olot porta Càritas a la samarreta en forma de patrocini invers i organitza cada temporada un partit solidari per a recaptar fons. Amb Integra, manté la Grada dels Valents –una grada d’animació inclusiva– i ha confiat a l’entitat la distribució de la roba i el marxandatge del club, a més d’incorporar-ne usuaris a activitats i tasques vinculades als partits.

El club també facilita l’accés dels infants de TEA Garrotxa al campus d’estiu i a l’estadi, promou campanyes de donació de sang i col·labora amb la Fundació Albert Bosch per donar visibilitat a iniciatives contra el càncer infantil. A més, fa visites al centre penitenciari del Puig de les Basses, on organitza partits amb els interns.

Una de les iniciatives que exemplifiquen més clarament aquesta voluntat és Sostre 360, impulsada conjuntament amb el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa. Aquesta temporada, dos joves en situació de vulnerabilitat i risc d’exclusió social s’incorporaran al primer equip com a ajudants de material. Durant tot el curs col·laboraran amb el cos tècnic en tasques com ara preparar i recollir el material d’entrenament i donar suport al preparador físic, i també podran participar en els desplaçaments oficials de l’equip.

El conveni té per objectiu afavorir-ne la integració, l’autonomia i la formació mitjançant l’esport i el voluntariat. La iniciativa ja es va provar la temporada passada amb dos joves, que van acabar allargant la vinculació amb l’Olot en tasques relacionades amb el futbol base.

El català, un altre pilar bàsic

La llengua també forma part d’aquest vessant social. L’Olot estableix el català com a llengua vehicular de les activitats de la iniciativa Sostre 360 i considera que aprendre’l és un element clau per a afavorir la integració plena dels participants. En col·laboració amb Òmnium Garrotxa, també en promou l’ús entre jugadors, afeccionats i grups d’animació, tant a l’estadi com als canals de comunicació del club, i participa en accions de sensibilització a les escoles.

Aquesta pre-temporada, a més, l’equip ha lluït una samarreta dissenyada per l’il·lustrador Ferran Coves en el context d’una iniciativa de la Regidoria de Llengua de l’Ajuntament d’Olot per a promoure l’ús del català. Amb l’eslògan “El Club Català de Veritat”, l’entitat reivindica la llengua com una eina de cohesió social, de creació de vincles i de construcció de comunitat.

Lluita per un futbol més just i igualitari

Una altra de les característiques de l’Olot és la defensa d’un model de futbol alternatiu, més just i igualitari. Agustí denuncia que bona part de les llicències de futbolistes corresponen al futbol no professional, però que aquestes categories reben una part molt petita dels recursos que genera aquest esport. També critica que el debat públic es concentri sobretot en els grans clubs, els fitxatges i les grans lligues. “Creiem que el futbol no és just, ni eficient, ni lliure”, diu.

En aquesta línia, un dels grans cavalls de batalla de l’Olot aquests darrers anys és la desigualtat que, segons el club, experimenta el futbol català a l’hora d’accedir a les categories més altes. L’entitat recorda que el Principat és el territori amb més jugadors de futbol de l’estat, però considera que aquest pes no es tradueix en una representació proporcional en el nombre de grups per categoria.

“Com pot ser que, en categoria masculina, 10.000 llicències tinguin les mateixes opcions d’ascens que 200.000 o 220.000? Com pot ser que, en categoria femenina, 800 llicències tinguin les mateixes opcions d’ascens que 15.000?”, lamenta Agustí.

Per això, l’Olot demana que els clubs catalans no professionals passin de tenir dos representants a tenir-ne cinc a l’assemblea de la federació, que el Principat disposi de tres grups propis de Tercera Federació masculina i que l’organització federativa tingui en compte el nombre de llicències de cada territori.