Ahir va desaparèixer Unió Democràtica de Catalunya, l’històric partit fundat el 1931 com a catalanista i democràtic, d’inspiració cristiana. El partit ja només retenia el nom, perquè la gent se li n’havia anat, majoritàriament a Demòcrates, els militants, i a Junts pel Sí,  la majoria dels votants. Els últims resultats electorals havien demostrat la poca cosa que era i només era qüestió de temps que desaparegués, enfonsat en la misèria a què la va portar Duran i Lleida.

La raó oficial de la desaparició són els deutes. La raó real és la traïció als ideals que la van conformar i que la van fer sobreviure en els moments més difícils. La Unió de Carrasco i Formiguera, assassinat pel franquisme a Burgos, o la Unió del senyor Coll i Alentorn, resistent al franquisme i constructor de l’autonomia, va ser morta a consciència, assassinada, per Duran i Lleida. Els seus interessos personals, no sempre clars, i les seues obsessions polítiques, sempre clares, han aconseguit destruir un partit amb vuitanta-sis anys d’història i han escombrat una sigla que no mereixia de cap manera aquesta mort tan trista.

Una mort que, amb tot, també comporta una alegria: la d’assaborir la derrota de Duran. Duran i Lleida ha fet tot el que ha pogut per impedir la situació que viu avui Catalunya. Ha fet mal, tant com ha sabut, amb la voluntat que aquest continués essent un poble sotmès. I la història li ha passat de manera implacable pel damunt, sense cap pietat ni clemència. L’ha apartat i l’ha convertit en un no res, a ell que es vantava de ser tant. Fa uns anys tothom es preguntava, alarmat, què faria Duran, imaginant-se que tenia prou poder per fer trontollar el procés d’independència. Però al final és el procés que l’ha engolit, demostrant-nos a tots, una volta més, la força colossal d’aquesta revolució democràtica que tenim la sort de viure.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb