La UNESCO reconeix els castells càtars com a “fortaleses reials capetianes del Llenguadoc”

La UNESCO ha reconegut com a patrimoni mundial el conjunt de monuments coneguts popularment com a castells càtars, però els ha inscrit amb el nom oficial de “fortaleses reials capetianes del Llenguadoc”. La denominació posa l’accent en el sistema defensiu construït per la monarquia capetiana durant els segles XIII i XIV, després de la croada contra els albigesos.

El conjunt és format per vuit elements: el castell i les muralles de Carcassona i les fortaleses d’Aguilar, Las Tors, Montsegur, Perapertusa, Puillorenç, Querbús i Termes.

Segons la descripció de la UNESCO, aquests emplaçaments representen una part fonamental del sistema defensiu capetià establert després de la croada. Construïdes sobre crestes rocalloses escarpades i en indrets estratègics, les fortificacions van constituir l’eix vertebrador de la nova senescalia de Carcassona.

El sistema permetia al senescal d’imposar l’autoritat reial sobre territoris que fins aleshores havien estat controlats per llinatges feudals independents. En conjunt, les fortaleses mostren la consolidació política, militar i territorial de la corona capetiana al Llenguadoc mitjançant una arquitectura ostentosa adaptada a una topografia abrupta.

La UNESCO les avalua, doncs, com un únic sistema defensiu concebut per la monarquia francesa després de la croada, i no pas com un conjunt de fortificacions càtares. Aquesta interpretació ha obert una batalla política i memorialística a Occitània.

Les entitats occitanistes consideren que la denominació oficial posa en primer pla els vencedors de la croada contra els albigesos i relega la memòria de les comunitats perseguides, de la resistència local i de la incorporació violenta del Llenguadoc al domini francès.

El reconeixement internacional pot facilitar la conservació d’uns monuments degradats i donar un nou impuls econòmic a les zones rurals de l’Aude i l’Arieja. Tanmateix, els crítics qüestionen que aquest reconeixement hagi de comportar l’abandonament del nom amb què aquests indrets han estat incorporats a la memòria col·lectiva occitana.