Una ‘viagra’ femenina que no és cap ‘viagra’

Una part de la premsa de Catalunya ha publicat que ha sortit l’Addyi als EUA i l’ha anomenat ‘viagra femenina’. Això, essent correctes, des d’un punt de vista sexològic és fals. La flibanserina, que és el principi actiu del medicament, és un antidepressiu que no ha servit per a comercialitzar-lo així i en canvi ara li han atorgat capacitats d’actuar sobre el desig sexual.

Concretament es presenta com un activador o facilitador del desig sexual, que poc o molt ho deu ser; encara que sembla que més aviat ho és poc comparat amb el placebo. En aquest punt, doncs, l’Addyi no s’assembla gens a la ‘viagra’, el principi actiu de la qual és el sildenafil, ni a cap dels seus iguals, els cialis, levitra o spedra. Aquests darrers no afavoreixen el desig, sinó la circulació de la sang, perquè facilita l’erecció i el manteniment. En cap cas actuen per al desig sexual, que és una disfunció molt diferent.

Dins de la sexologia tot pot interactuar, però cal tenir present que una cosa és la disfunció erèctil i l’altra la manca o la baixada de desig sexual. En conseqüència, és erroni comparar l’Addyi amb els altres medicaments.

I encara hi ha una altra qüestió per a discutir. A falta de més informació, no s’entén perquè aquesta hauria de ser una píndola per a dones, si resulta que els homes també tenen baixades importants de desig sexual. O encara a l’inrevés, no s’entén per què no s’autoritza que la ‘viagra’ sigui prescrita també a les dones?

Per això que s’acaba de dir, algú s’imagina que hi hagués píndoles per a la pressió per a homes i unes altres píndoles diferents per a dones? Pastilles per al colesterol per a homes, diferents de les de les dones? O medicaments per al cor diferents per a homes i dones? Podria ser, oi? Sí, és clar que podria ser… Però no és!

Benvinguda sigui, doncs, la flibanserina (Addyi) a l’armari de les eines farmacològiques de la sexologia on esperem que no hi tingui una estança tan breu com la que hi van tenir els pegats de testosterona. Es van comercialitzar també per incidir sobre el desig sexual femení, però ara ja ningú no els fa servir a aquests efectes, però alerta amb definicions massa fàcils.

Finalment, des del punt de vista sexològic ha de quedar clar que la utilització de fàrmacs per a tractar les disfuncions sexuals és molt convenient que es faci sempre en el context d’una teràpia sexual, per tal que aquests medicaments tinguin eficàcia i això no es pot limitar a prendre la pastilla i prou. La flibanserina, l’Addyi, no en serà pas cap excepció.

Miquel Maresma i Matas. Sexòleg. (miquelmaresma@gmail.com)

Autor dels blocs de VilaWeb Sexològic i CatSex.cat