13.10.2019 - 16:55
|
Actualització: 13.10.2019 - 20:18
Una setantena de juristes catalans dels col·lectius Drets, Querellants per la República i l’Associació Atenes han signat un manifest per denunciar la ‘greu i continuada utilització política’ de la justícia per part d’alguns partits a l’estat espanyol. El text lamenta les filtracions que hi van haver en les detencions del 23 de setembre. Els juristes consideren que s’han vulnerat els drets fonamentals dels detinguts perquè els mitjans disposaven d’informació que no tenien ni els advocats. Denuncien que no s’ha respectat la presumpció d’innocència ni per part dels mitjans que ho han publicat ni per part dels partits polítics que ‘n’han fet ús en pre-campanya electoral’.
Les tres entitats signants consideren que hi ha hagut una voluntat de criminalitzar el moviment independentista ‘barrejant de manera barroera’ aquest moviment amb el terrorisme. Vinculen aquesta actuació amb la voluntat de l’estat espanyol de forçar l’extradició de Carles Puigdemont, Meritxell Serret, Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí acusant-los de terrorisme. Les tres entitats veuen ‘amb preocupació’ com ‘es va degradant’ la percepció que els ciutadans tenen de l’administració de justícia. ‘Per tot això denunciem la vulneració de drets fonamentals – col·lectius i individuals, civils i polítics– que comporta la utilització política de la justícia, esberlant l’estat de dret a Espanya i els valors de la Unió Europea’, diu el comunicat.
El manifest celebra la iniciativa del Consell d’Europa d’investigar l’ús de la justícia a Espanya i Turquia contra polítics catalans i kurds respectivament. En aquest aspecte, els juristes demanen que ‘s’arribi fins a les últimes conseqüències’, i que les institucions europees ‘deixin de silenciar la violació sistemàtica dels drets humans’. L’escrit acaba reclamant la intervenció del Consell d’Europa i de la nova Comissió Europea, per tal que adoptin ‘instruments eficaços’ per avaluar la independència i la qualitat de la justícia espanyola. També reclamen que hi hagi una ‘tutela efectiva’ dels drets humans i la rectitud en el govern de les institucions.
