Una revetlla a les presons o com celebrar, precisament, que nosaltres no som com ells

  • «Una revetlla a les presons la nit de cap d’any és també una manera de celebrar que nosaltres no som com ells ni volem ser-ho»

Vicent Partal
01.01.2019 - 02:14
Actualització: 01.01.2019 - 12:32
VilaWeb

Avui a la nit milers de persones han decidit de fer una revetlla molt especial a les portes de les presons dels Lledoners, el Mas d’Enric i el Puig de les Basses. Enmig d’un fred glacial i amb un somriure a la cara, fent sonar música i omplint el cel de focs artificials. Tot per no deixar sols, en aquesta nit que per a molta gent és tan especial, la presidenta Forcadell, el vice-president Junqueras, els consellers Forn, Turull, Bassa, Rull i Romeva, i Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. I, fent-los costat a ells, també en fan a totes les víctimes de l’exili i la repressió. El silenci que s’espera en una presó no els ha fet companyia avui a la nit perquè a l’altra banda del mur milers de catalans han desafiat tota comoditat per fer-los entendre que no estan sols.

L’anunci d’aquestes revetlles havia estat acollit pels comentaristes ultraespanyolistes habituals amb una barreja de burla i cansament. I què voleu que us en diga? Que es cansen d’aguantar-nos, que se’n cansen, que això és molt bo. Que nosaltres estem disposats a cansar-los tant com calga. I quant a la burla haurien de saber que, qui riurà el darrer, riurà molt millor. Però si fossen més intel·ligents, i mentre no passa, àdhuc es podrien adonar que les seues burles, sempre acompanyades d’insults, marquen una frontera colossal i cada dia més alta entre nosaltres i ells. Una frontera mental que ja és molt més profunda d’allò que cap duana serà capaç de marcar mai: Simplement no volem ser com ells.

Una revetlla a les presons la nit de cap d’any, en aquest sentit, és també una manera de celebrar això, que nosaltres no som com ells ni volem ser-ho. Que nosaltres no ens burlem de la gent que pateix. Que no cantem cançonetes ridículament prepotents amb la intenció de ferir ningú. Ni ens fem fotos en una taula ben parada per a fer escarni dels qui estan obligats a posar el seu cos com a barricada contra la injustícia. Que nosaltres no diem mai imbècil a qui somia i lluita per fer realitat el seu somni. Perquè qui somia a millorar la seua societat no és mai cap imbècil, ni ací ni enlloc del món. Imbècil, en tot cas, és qui pensa que una porra i un casc són més poderosos que un ésser humà. Pur fetitxisme de la violència més primitiva.

Però una revetlla a les presons, enmig d’aquest fred glacial que fa la primera nit de l’any, és, sobretot, com ja ho va ser la interpretació del Messies o com seran les concentracions d’avui mateix al migdia, un missatge contundent al país i el món. Una manera de demostrar que farem tant com podrem per tenir un país nou i millor on ningú no siga perseguit per les seues idees, on la violència no siga usada contra els qui volen votar, on homes i dones plens de raó no hagen de passar mai ni una sola nit tancats rere el mur d’una presó.

PS.Demane una mica de respecte per a un país, per a una gent, capaç de fer tot això. Em resulta incomprensible que una part de l’independentisme faça escarni de la tendresa i de l’emoció, com si aquests sentiments fossen incompatibles amb la força i la decisió. A banda, aquest és un dilema que no podria estar més antiquat. Jo em sent molt content de pertànyer a un poble capaç de fer això.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any