Aquesta tarda, a dos quarts de cinc, es descobrirà una placa dedicada a Pompeu Fabra en l’indret del barri de la Salut, a Gràcia, on va néixer el dia 20 de febrer de 1868, fa cent cinquanta anys. Més concretament serà a la façana del número 32 del carrer de la Mare de Déu de la Salut, entre els carrers del Clavell i de Larrard, un edifici construït no fa gaires anys i que, com no podia ser altrament, de cap manera no evoca com era aquella zona l’any 1868.

És previst que hi assisteixi Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística i responsable de la coordinació de l’Any Fabra, al costat de representants del Districte de Gràcia i de les entitats del barri. Serà sens dubte una de les fites destacades del programa específic de l’Any centrat en territori gracienc en el qual es destaca també d’una manera ben especial la Ruta Pompeu Fabra a Gràcia, que recorrerà els indrets més relacionats amb el Mestre del barri on va néixer i que serà operativa els primers dies d’octubre.

Enmig del paradís
Se sap que el nen Pompeu Fabra va viure poc temps en aquell indret gairebé paradisíac que li permetia un contacte directe amb la natura, situat entre un important camí travesser que unia les viles de Sarrià i Horta (ara el coneixem amb el nom de Travessera de Dalt) i una muntanya amb un bosc espès i salvatge que començava a pocs metres del seu jardí. Una muntanya que es començà a mig domesticar uns quants anys més tard i que ara coneixem amb el nom de Parc Güell.

Tanmateix, un indret tan tranquil i isolat com aquell –a una certa distància de la vila– en algun moment podia esdevenir perillós. I molt especialment arran de la revolució iniciada el setembre –la famosa ‘setembrina’ o ‘Gloriosa’ que va destronar Isabel II– del mateix any que Fabra va venir al món. Però no únicament per això era un lloc poc segur per a una família: hi havia un factor afegit que complicava encara més la situació: Josep Fabra i Roca, el pare del nostre home, era persona molt activa políticament fins al punt que en aquelles mateixes dates de revolta va arribar a ser batlle de la vila de Gràcia.

Carrer de la Mare de Déu de la Salut, on es posarà la placa

Una visita el 1935
No se saben gaires coses dels primers anys de la vida de Fabra. Disposem, però, del testimoni directe de Josep Miracle que en el primer capítol de la biografia del Mestre (Aymà, 1968) evoca molt detalladament la visita que un dia de juliol de 1935 varen fer tots dos a la zona dels Josepets i la Salut tot cercant les quatre parets originàries. O allò que en restés. Gràcies a aquesta visita perfectament descrita per Miracle sabem que la casa i el jardí amb el pou, el safareig, un brollador, una llarga barana i el jardí amb arbres fruiters i rosers es mantenien en un estat molt similar al de setanta anys abans.

Conta Miracle que Fabra en va sortir fortament commogut de la visita i que va sospesar fermament de comprar la casa per instal·lar-s’hi i reparar les marques del pas del temps. Ni l’un ni l’altre no sabien que una maltempsada encara més gran, una guerra civil, va liquidar pocs mesos després aquelles intencions quasi idíl·liques i la crua realitat ens diu que Pompeu Fabra ja no va tornar mai més al racó que el va veure néixer.

Un racó que, com s’ha dit més amunt, ara té molt poc a veure amb la realitat d’aleshores, però que fóra bo que maldéssim perquè ja no se’n perdés la memòria. Tant si és amb l’acte que es farà avui com amb la Ruta Fabra que inevitablement s’haurà d’aturar davant el número 32 del carrer de la Mare de Déu de la Salut. Potser aquell serà el moment d’evocar no únicament el naixement del Mestre sinó, sobretot, de descriure aquella visita del 1935 amb les paraules de Josep Miracle i documentar-la amb fotografies antigues de l’indret que encara es poden trobar a l’arxiu del barri.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb