Una nova investigació conclou que la mort de la periodista Amal Khalil ha de ser investigada com a crim de guerra

The Washington Post · Mohamad El Chamaa, Scott Nover i Meg Kelly

Beirut. Una de les principals organitzacions de drets humans del món ha conclòs que Israel va cometre un crim de guerra quan va matar la periodista Amal Khalil durant un atac aeri al sud del Líban, l’abril passat.

Human Rights Watch diu que ha revisat proves fotogràfiques i de vídeo, declaracions de testimonis i una petició de la Creu Roja libanesa a l’exèrcit israelià per a accedir al lloc dels fets el 22 d’abril. Les proves indiquen que Israel sabia –o ho hauria d’haver sabut– que Khalil i la seva companya de professió Zeinab Faraj, que va resultar ferida, eren civils.

En un informe separat, publicat el mateix dia, Amnistia Internacional, que també ha fet la seva pròpia investigació a partir de proves fotogràfiques i de vídeo i de testimonis, ha demanat que l’atac sigui “investigat com a crim de guerra”.

L’exèrcit israelià, en una declaració enviada a The Washington Post, diu que encara investiga la mort de Khalil, però que dos homes que l’acompanyaven –Ali Nabil Bazi i Mohammed al-Kourani– eren agents militars de l’Hesbol·là i els objectius dels atacs. Segons els seus familiars, Ali era un batlle d’una població del sud del Líban que tenia el suport de l’Hesbol·là.

“L’exèrcit israelià no ataca periodistes i respecta la llibertat de premsa i el paper important que els periodistes tenen”, diu la declaració.

Però les organitzacions de drets humans ho neguen. “L’exèrcit israelià diu que no ataca periodistes, però els fets i les proves demostren que ho ha fet repetidament. Amal Khalil i Zeinab Faraj són les darreres víctimes d’una llarga sèrie d’atacs d’aquesta mena”, escriu Ramzi Kaiss, investigador per al Líban de Human Rights Watch, en una declaració. “El fet que les forces israelianes continuïn matant periodistes demostra una voluntat descarada de cometre atrocitats sense gens de por de les conseqüències.”

Una investigació de The Washington Post publicada al juny va revelar que l’exèrcit israelià havia impedit als equips de rescat d’arribar fins a Khalil durant un període decisiu en què encara era viva.

“El fet que les dues periodistes es trobessin en una zona que Israel ha declarat de no-retorn no les converteix en objectius legítims”, ha declarat Heba Morayef, directora regional d’Amnistia Internacional per al Llevant i el nord d’Àfrica.

Khalil, de 42 anys, i Faraj, de 21, treballaven per al diari libanès Al-Akhbar, pròxim a l’Hesbol·là, per cobrir les hostilitats entre Israel i l’Hesbol·là.

L’exèrcit israelià no ha volgut comentar per què hi va haver un segon atac i un tercer quan els objectius inicials ja havien estat abatuts.

Com que hi havia drons de vigilància israelians sobrevolant la zona, Amnistia Internacional conclou que “l’exèrcit israelià sabia, o hauria d’haver sabut, que els dos homes que deia que havia atacat per una suposada vinculació amb l’Hesbol·là havien mort després del primer atac”, i hauria d’haver identificat Khalil i Faraj com a civils.

Dels vint-i-set periodistes i treballadors de mitjans morts enguany fins ara, nou van morir al Líban, entre les quals, Khalil, segons el Comitè per a la Protecció dels Periodistes, i set van morir a Israel o als territoris palestins.

Els informes d’Amnistia Internacional i de Human Rights Watch completen el relat del dia de la mort de Khalil amb detalls que fins ara no s’havien difós gaire. Per exemple, hi ha la descripció d’un vídeo de l’atac i dels equips de rescat retinguts en un control, les descripcions que Khalil feia en directe dels moviments del dron israelià, i fotografies preses de l’amagatall de les dues periodistes estant.

Els informes publicats ara no són els primers que apunten que Israel va cometre crims de guerra aquell dia. Reporters Sense Fronteres ja va dir a l’abril que Israel “molt probablement” havia comès crims de guerra. I el primer ministre libanès, Nawaf Salam, va dir que l’atac constituïa un crim de guerra.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb