El president del govern espanyol és avui a Washington. Enmig de la crisi pel referèndum de diumenge, Mariano Rajoy fa un viatge carregat de significat als Estats Units, on serà acollit amb els màxims honors. Si no hi ha cap canvi de darrera hora, que també podria venir forçat per la situació a Corea del Nord, Rajoy serà rebut per Donald Trump, a qui comunicarà que l’estat espanyol accedeix a gastar el 2% del seu PIB en defensa, com demanava Trump als membres de l’OTAN, i és més que probable que diga també que per fer-ho vol comprar al seu país els polèmics avions F32.

El gest es podria interpretar fins i tot com un suborn, en cerca d’un mot, d’una frase, que Trump puga dir davant les càmeres condemnant el govern català i defensant Espanya, cinc dies abans del referèndum. Serà interessant de veure què diu i com ho diu. Obama ja es manifestà contra el 9-N i contra el procés d’independència i això no ens ha impedit d’avançar fins on som ara. Tots recordem massa bé com els Estats Units, en quaranta-vuit hores, van passar de dir que Eslovènia i Croàcia no es podien fer independents a donar-los la benvinguda més entusiasta. Les declaracions a favor dels estats no impressionen des d’aleshores. Si Trump avui pronuncia la frase contra el referèndum, tots tranquils. Però compte si no la pronuncia o si la diu tan ambigua que ni s’entén. Perquè això sí que s’allunyaria de la normalitat diplomàtica i delataria greus problemes per a Espanya. El Departament d’Estat ja fa dues setmanes que va dir que els Estats Units s’entendrien amb ‘el govern o l’entitat’ que resultàs del referèndum i de moment no ho ha desmentit. No únicament això: ahir la cap de premsa de la Casa Blanca s’hi va reafirmar. Rajoy, per tant, necessita el desmentiment més rotund avui –i per això gastarà els diners que calga i mourà tota la diplomàcia que té. S’hi juga molt.

Perquè quan torne dels Estats Units, a més, l’espera la Unió Europea, a Tallinn. La cimera de caps d’estat i de govern a Estònia de divendres li arribarà també en un moment molt incòmode, pitjor i tot que la trobada amb Trump. Divendres es viurà el clímax de la tibantor pel referèndum i, segons quines mesures repressives prenga o haja pres el govern espanyol, Rajoy les haurà d’explicar en persona als seus socis. Uns socis que se senten visiblement incòmodes i que ja fa dies que filtren, sobretot per mitjà de la premsa, aquesta incomoditat. És previsible que Espanya intente que de la cimera n’isca algun comentari de suport a la seua obsessió constitucional –per bé que cal recordar que és convocada sobretot per a parlar de qüestions digitals. Igualment, si no ho aconseguís o si es trobàs amb recel, tindríem una pista més. La Comissió, amb la discutida resposta de Juncker, ha optat per dur l’ambigüitat i l’equidistància entre Catalunya i Espanya més enllà d’on no l’havien duta mai. Els estats són, en teoria, el terreny més fàcil per a Rajoy, però també poden ser el que li faça més mal. Per tant, molta atenció als detalls.

I, dit tot això, hem de recordar, com sempre, que l’escenari exterior és secundari ara mateix. Molt secundari. Tot depèn només de nosaltres i de la nostra capacitat de fer el referèndum, de guanyar-lo bé i de proclamar en conseqüència la república catalana. Europa i el món, en tot cas, esperen a veure si som capaços de fer el pas endavant…

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]