Demà la tradicional manifestació del 25 d’Abril a València prendrà un caràcter molt singular per retre homenatge a Guillem Agulló. L’ajuntament de la ciutat no s’ha atrevit a posar el seu nom a un carrer, però l’assignarà a un passeig dels Vivers que serà inaugurat després de la manifestació. Jo hauria fet com els anglesos quan Mandela era presoner i hauria posat el nom de ‘carrer Guillem Agulló’ al carrer on tinga la seu Democracia Nacional –perquè cada carta rebuda els fes mal.

Siga com siga, la manifestació serà diferent des de l’arrel, perquè enguany és convocada també per tot de col·lectius víctimes de la intolerància. Des del casal Lambda fins a la comunitat israelita de València, passant per col·lectius musulmans, gitanos, d’ajuda als refugiats i de lluita contra la SIDA. Serà una lliçó, una altra, de Guillem Agulló vint-i-cinc anys després d’haver estat assassinat, una victòria contra els nuvis de la mort, un cant a la vida plena.

Com cada any –ja en farà tres–, les Corts Valencianes lliuraran el premi que duu el seu nom, el dia que no únicament commemora el desastre d’Almansa sinó també l’existència del parlament dipositari de la sobirania dels valencians. Per completar la diada, À Punt començarà a emetre continguts televisius en període de prova. Massa tard, sens dubte, i encara sense complementar l’oferta amb la recepció simultània de TV3 i IB3. Tanmateix, serà un instant per a l’alegria després de tants anys del traumàtic tancament de la televisió pública valenciana, a mans del PP.

Demà, doncs, passaran moltes coses a València, però per sobre de totes m’agradaria destacar aquesta determinació del nacionalisme i l’independentisme en favor de la pluralitat i el respecte a la diversitat. Tots tenim encara a la retina l’enorme violència desfermada per l’extrema dreta espanyolista el Nou d’Octubre passat. Combatre-la és combatre les seues idees, i la idea que els fa més pànic és la llibertat de ser cadascú com vulga i que els altres t’accepten com ets. En això, gràcies també a gent com Guillem, sempre serem diferents d’ells. Orgullosament diferents.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]