(Aqui podeu escoltar tot el reportatge locutat. D'aquesta manera, tothom podrà sentir com les persones invidents viuen un partit de futbol)

Totes les persones, d’alguna manera o una altra, estan vinculades al món de l’esport: algunes el practiquen, altres el retransmeten, altres l’estudien i es converteixen en entrenadors, altres el gaudeixen com a mers espectadors, i altres, a més a més de tot això, el senten de manera especial. Avui ens enfocarem en aquests últims, els que viuen l’esport amb els sentits dels quals disposen, i no només a través de la vista. Parlem de les persones cegues, invidents o que pateixen una discapacitat visual.

Segons dades de l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya) de 2017, existeixen 33.432 persones que pateixen una discapacitat visual a Catalunya, el que representa aproximadament un 0,44% de la totalitat de la població catalana. Malgrat això i que la societat, a vegades, no té en compte com de diferent és la vida d’un invident, cada persona d’aquest 0,44% lluita per adaptar-se de la millor manera possible al seu dia a dia.

Quan parlem d’esports, la situació que es presenta és òbvia: les persones invidents no poden veure un partit de futbol, de bàsquet o de tenis. Però també el poden gaudir, a la seva manera. Un dels mètodes més habituals és escoltar-los per la ràdio, un mitjà que descriu en cada moment tot el que està passant al parquet, a la gespa o a la moqueta.

La Maria Petit és una noia de 26 anys que viu a Vilassar de Mar. Fa nou anys va perdre tant la visió com l’olfacte, però això no li ha fet perdre el gust a practicar i consumir esport.

Afortunadament, les retransmissions esportives cada cop es troben més adaptades a les persones invidents, per exemple amb l’audiodescripció, un text llegit per una veu en off que explica els elements visuals d’un partit de manera molt més descriptiva en comparació a la ràdio. L’audiodescripció va començar a ser habitual als camps de futbol el 2012, amb l’Eurocopa de Polònia i Ucraïna. En aquell europeu les persones amb problemes visuals van poder gaudir d’una nova manera d’apreciar un partit mitjançant les narracions detallades indicant què fan en cada moment els jugadors damunt del terreny de joc.

Sergi Vila, estudiant de periodisme i apassionat del Nàstic de Tarragona, mai no ha pogut presenciar visualment un partit de futbol, però anar al camp segueix sent una de les seves passions més grans. Actualment redacta notícies pel programa Sempre Nàstic, de Tarragona Ràdio. ‘Visc els partits deixant-me endur per la gent. Moltes vegades, el que diuen, el que criden… m’ajuda a poder intuir el que passa damunt de la gespa, i si tinc oportunitat, comento la jugada amb el company que ha vingut amb mi a veure el partit’, explica Vila.

En Sergi sempre s’emporta la ràdio a l’estadi per poder assabentar-se millor del que passa al terreny de joc sense que el seu company li hagi d’explicar el que està succeint a cada moment. Tot i així, els partits de futbol no només es poden apreciar amb els ulls. ‘També es poden veure amb les orelles, i no significa que sigui millor o pitjor; significa, només, que és diferent’. Per ell estar al camp ‘és una sensació emocionant. Sentir la gent animant a l’equip i fer-ho tu també, em dóna la sensació de llibertat perquè pots cridar tot el que no crides a casa teva quan mires un partit de futbol del teu equip preferit’.

Un cas similar al del Sergi és el del Raffaele Mazzariello, aficionat del Terrassa F.C. que cada cap de setmana acudeix a l’Estadi Olímpic per gaudir de totes les categories del club, en especial la del primer equip. El seu fill l’acompanya i li transmet tots aquells detalls que es donen al terreny de joc que en Raffaele no pot percebre.

La ràdio, sobretot quan s’hi va al camp, és molt necessària per no perdre detall del que passa a la gespa. I per la gent que no hi pot veure, és imprescindible. A Tarragona existeix la retransmissió El Partit del Nàstic, a Terrassa la ràdio local transmet els partits del Terrassa F.C. i a la capital de la Garrotxa, L’Olot a la seva ràdio municipal. Tanmateix, és molt important que els comentaris siguin precisos, i d’això se n’encarrega Pere Ribes amb tot l’equip de la retransmissió dels partits de la Unió Esportiva Olot.

En Pere és un noi de 13 anys que comenta partits de futbol a Ràdio Olot. Malgrat ser invident de naixement, la passió pel futbol i la qualitat amb la qual elabora els seus comentaris li han permès col·laborar narrant partits a l’emissora catalana. En Pere es prepara molt bé les intervencions que espera fer al llarg del match i sempre ha d’estar atent per saber quan parlar: ‘abans d’anar al camp m’informo una mica de com juga l’equip rival. Durant la transmissió estic molt pendent del que narra en David [el seu company de locució] i també de l’ambient de l’estadi. Quan noto que la meva intervenció no interferirà en la narració del partit, és quan parlo… i, com ho sé?, doncs perquè l’afició està més callada’.

En Pere comença el dia escoltant la ràdio. I mai la deixa de banda. Tampoc quan es troba a l’estadi: ‘Cadascú viu el partit de maneres diferents i a mi m’agrada molt com el visc, a través de l’afició i la ràdio, perquè és el meu món.  El vaig descobrir així… i així m’omple’.

L’explicació de l’acompanyant, l’audiodescripció, la ràdio, l’ambient i el xivarri de l’afició. Diferents experiències complementàries d’apreciar un partit, de viure’l. Però tots els aficionats invidents comparteixen un mateix objectiu: deixar-se endur per la passió i sentir l’emoció del primer cop cada vegada que s’asseuen a la grada.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb