Un segon indult a Junqueras, cinc anys després d’haver sortit de la presó?

La vigília de Sant Joan d’ara fa cinc anys Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn van sortir de la presó dels Lledoners, i gairebé alhora sortien Dolors Bassa del Puig de les Basses i Carme Forcadell de Wad Ras. El dia abans el consell de ministres espanyol havia aprovat uns indults que extingien la pena de presó que tenien pendent, però que eren parcials i condicionats: perquè no anul·laven les condemnes, en mantenien unes inhabilitacions que s’allargaven fins al 2030 i el 2031 i incloïen l’amenaça de ser reversibles en cas que qui se’n beneficiava cometés un delicte greu durant els anys següents. Tots van sortir de la presó exigint una amnistia que aleshores es veia impossible, i que ara, dos anys després d’haver estat aprovada, tampoc no ha estat aplicada als qui van ser condemnats per malversació: Junqueras, Romeva, Bassa i Turull. I justament ara el govern de Pedro Sánchez té a les mans la possibilitat d’aplicar a tots quatre un segon indult.

El primer indult fou fruit d’una negociació entre ERC i el PSOE –negada inicialment pel president d’aleshores, Pere Aragonès, però confirmada més tard per uns quants dirigents del seu partit– i d’una innegable pressió internacional que va prendre forma en un informe duríssim de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa contra el Regne d’Espanya. Però allò no era pas una amnistia, sinó un perdó parcial, el de la pena de presó, que els mantenia la inhabilitació, sense poder optar a cap càrrec públic ni a ser  elegibles en cap procés electoral.

Això va venir després. A final del 2022, el PSOE i ERC van acordar de derogar la sedició i reformar la malversació agreujada, de manera que els condemnats de l’1-O restessin lliures de qualsevol condemna. Però el Suprem va interpretar a la seva manera la reforma de la malversació i els va mantenir la condemna per aquest delicte, sense retallar ni un any la pena d’inhabilitació.

La llei d’amnistia, arrencada un any després als socialistes, que necessitaven els vots de Junts i ERC per a investir Pedro Sánchez, ho havia d’haver permès. Però el tribunal que havia condemnat els presoners, amb Marchena al capdavant, la va desobeir i va recaragolar encara més la interpretació de la llei per negar que la malversació fos amnistiable. Per això Puigdemont, Comín i Puig encara són a l’exili i Junqueras, Romeva, Bassa i Turull no poden ser candidats.

La sentència del TJUE

Tots tenen marcat al calendari el 16 de juliol vinent, quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) dirà si la llei d’amnistia és compatible amb el dret comunitari i si desactiva un dels arguments principals del Tribunal Suprem per a denegar-los-la, el de l’afectació que tindria per als interessos financers de la UE. Perquè és una de les preguntes que haurà de respondre el TJUE. Però el tribunal no es pronunciarà pas sobre l’argument principal que addueix el Suprem per a no amnistiar-los, que és la interpretació peculiar que fa de la malversació vinculada a l’1-O, segons la qual els diners utilitzats per al referèndum van implicar un enriquiment personal de caràcter patrimonial dels principals dirigents polítics. La llei no permet l’amnistia als perseguits per una malversació d’aquesta mena, diferenciant-la de la relacionada amb la despesa de l’1-O.

El Suprem ho va interpretar d’una manera interessada per a impedir l’amnistia de Puigdemont, Junqueras i la resta d’exiliats i condemnats. El TJUE no desfarà pas aquest nus en la sentència del dia 16, però farà, si efectivament valida el conjunt de la llei, que el Tribunal Constitucional espanyol finalment es pronunciï sobre els recursos d’empara de tots. És el TC que haurà de dir si el Tribunal Suprem ha vulnerat els seus drets amb aquesta interpretació aberrant de la llei. I, si és el cas, haurà de ser prou clar en les seves sentències perquè el Tribunal Suprem no tingui cap més remei que aplicar-les. Perquè el tribunal que finalment haurà de certificar l’arxivament de la causa serà el Suprem.

El segon indult, una carta amagada?

Totes les fonts jurídiques consultades per VilaWeb coincideixen a dir que és poc probable que, si el TC (actualment amb una majoria de magistrats afí al PSOE i que ja va declarar constitucional la llei d’amnistia) resolgués favorablement els recursos dels exiliats i els ex-presos polítics, el Suprem mantingui la seva actitud desobedient o dilatòria. Havent-hi hagut una sentència del TJUE sobre la llei d’amnistia, semblaria poc probable que el Suprem mirés d’allargar-ne encara més l’aplicació tot presentant unes noves qüestions pre-judicials al tribunal europeu.

Però ningú no descarta absolutament una possible actitud de desobediència, atesos els precedents del Suprem en aquest litigi. De manera que encara hi ha molta incertesa sobre el moment en què s’aixecaran finalment les ordres de detenció contra els exiliats i les inhabilitacions dels condemnats. I, tanmateix, el setembre de l’any passat el president d’ERC, Oriol Junqueras, va fer el pas d’anunciar la pretensió de ser candidat a presidir la Generalitat en les eleccions que (si no hi ha cap imprevist) es farien el 2028. Malgrat una inhabilitació que s’allargaria fins al 2031.

Perquè Junqueras confia que abans li hauran pogut aplicar l’amnistia. O bé un segon indult parcial que li esborri la pena d’inhabilitació. És un indult presentat per un professor de secundària, Jordi Miralda Iñigo, situat a l’òrbita d’ERC, que demana al govern espanyol que perdoni la condemna de malversació a Junqueras, Romeva, Bassa i Turull. Aquesta petició d’indult ja ha fet tota la tramitació, amb un informe favorable de la fiscalia i un altre de desfavorable del Tribunal Suprem. Són informes consultius, i és el consell de ministres que hi té la darrera paraula. Depèn de Pedro Sánchez la decisió i el moment de concedir-lo.

I, si bé Jordi Turull va demanar expressament al govern espanyol de no ser indultat, perquè considerava que seria una manera d’emblanquir la negativa del Suprem a aplicar l’amnistia, Junqueras va obrir públicament aquesta opció com una manera de “contribuir a restaurar la justícia que mai no s’hauria d’haver violentat.”

Passats cinc anys dels indults, l’amnistia que la vigília de Sant Joan del 2021 reclamaven els presoners quan sortien de les presons encara no és pas una realitat per a alguns. Abans no hagi acabat l’any se sabrà si n’hi haurà prou amb les sentències del TJUE i del TC per a revertir-ho, o si n’hi haurà que tindran la temptació de voler-se beneficiar d’un segon indult que és al calaix de la Moncloa. I a la Moncloa, ara com ara, hi ha Pedro Sánchez.