Un pont entre el Vedrà i Xàbia anomenat Jaume I

  • Els presidents Puig i Armengol tanquen la primera cimera entre tots dos territoris amb la intenció d’augmentar el pes de la perifèria

VilaWeb
Francna Armengol i Ximo Puig al pati de la Llotja de Palma
Esperança Camps Barber
06.07.2021 - 15:07
Actualització: 06.07.2021 - 22:50

Acte solemne a la Llotja de Palma per a tancar la primera de les que es vol que siguen moltes cimeres. Una cada any. La del juliol del 2022 serà al País Valencià. Agraïments i felicitacions mútues per allò que tots dos presidents qualifiquen d’èxit sense precedents, tant pel nivell de les taules de diàleg com per les conclusions i, sobretot, pels compromisos a què han arribat.

Han repetit la pregunta. Com és que si Jaume I ja ho va fer, nosaltres hem tardat tants anys a intensificar la col·laboració?

Les paraules sense fets no valen res

Ximo Puig ha explicat que tant a València com a Palma hi ha una llotja, un carrer dels Cavallers i un carrer de Ramon Llull. “Tot això agermana aquestes terres bessones que avui reforcen una aliança bilateral, un nou espai de cooperació dins Espanya.”

Ha tornat a llançar la pregunta que ha planat durant els dos dies de treball: Què és centre i què és perifèria? “Som al centre de l’Espanya de les espanyes. D’ací ha de sorgir amb força l’Espanya diversa. S’han acabat les perimetracions territorials i ara s’han d’acabar les mentals. El País Valencià i les Illes no som només una terra per a anar de vacances.”

S’ha mostrat satisfet pels dos dies de mirades compartides i pels desafiaments conjunts que, entre més raons, tenen a veure amb la indústria del turisme que modela les dues economies, el centralisme que afecta tots dos territoris, i l’infrafinançament que escanya.

Puig ha parlat en nom de tots dos governs quan ha fet una crítica a l’estat espanyol dels territoris que ha titllat d’egoistes i que aprofundeixen en la divergència. I ha marcat el camí: “Cogovernança, finançament, infraestructures, joc fiscal net. Sense dúmpings ni aspiradores”, ha dit en referència a la política d’Isabel Díaz Ayuso a la comunitat de Madrid.

En aquest joc de citar referents culturals compartits, Ximo Puig ha citat Jaume I quan ha parlat de la fe i del límit de les paraules quan no van acompanyades de fets.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

“Tot el camí que fem serà per a anar endavant”

Francina Armengol ha citat Estellés per a començar la intervenció de cloenda. “Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble. Nosaltres som pobles i sabem què volem. Sabem com volem projectar-nos cap al futur.”

Armengol ha volgut acabar la trobada tot remarcant dues certeses: tot allò que els connecta i la capacitat de millorar a partir dels projectes comuns.

Ha fet referència al projecte de finançament amb què el PP pretén de tornar al 2002, quan les Illes van quedar vint punts per davall de la mitjana, a la cua de tots els territoris.

Entre totes les conclusions que s’han presentat avui, Francina Armengol ha volgut destacar la neteja de la Mediterrània. “Només es pot fer des de les dues voreres. Nosaltres ja hem començat i ara ens comprometem a propiciar que tots els pobles mediterranis s’unesquin per a tenir-ne cura. Hem encapçalat la lluita contra els plàstics a la mar i ho volem tornar a fer.”

Per acabar, Maria del Mar Bonet: “Si tu cantes i jo cant, vol dir que mos entenem, i tot el camí que fem serà per anar endavant.”

Una pregunta incòmoda al pati de la Llotja

En acabat, tots dos presidents s’han posat a disposició dels periodistes. La primera pregunta ha estat incòmoda. “Penseu ampliar aquesta cimera a Catalunya?” Puig i Armengol s’han mirat. Els responsables de comunicació han esbufegat i cap dels dos ha eixit del guió. “Avui els protagonistes són els nostres territoris, Catalunya té el seu propi full de ruta, tenim bones relacions amb el govern català…” I a les repreguntes, les mateixes respostes. “Les Illes i el País Valencià tenim la voluntat de treballar junts en el futur.”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any