Un pilar de 9 inèdit amb sant Fèlix a la butxaca

Els castells no fan vacances a l’agost. L’agost és època de festes majors i les actuacions castelleres acostumen a ser un element destacat de la programació. Algunes d’aquestes festes majors, com la del Catllar, la Bisbal del Penedès, l’Arboç i darrerament també la d’Igualada, serveixen per a mesurar el nivell de les colles més potents i per a anticipar com anirà la diada de Sant Fèlix a Vilafranca. Els administradors de la festa major de Vilafranca conviden cada any les que consideren les quatre millors colles del moment. De fa uns quants anys, el pòquer d’asos l’integren la colla amfitriona, els Castellers de Vilafranca, juntament amb la Colla Vella dels Xiquets de Valls, la Colla Joves Xiquets de Valls i la Colla Jove Xiquets de Tarragona.

Per Sant Fèlix cada colla treu el santcristo gros i porten a plaça el resultat de moltes hores d’assaig i de molta feina entre bambolines. És el dia de l’examen. És el dia en què cal lluir-se, marcar territori i tirar els millors castells possibles. És cert que en teoria els castells no són competitius i representen una colla de valors molt nobles i bonics, però és igualment cert que les colles capdavanteres es miren sempre de reüll les unes a les altres i qui més qui menys va sumant dins el cap els punts que representa cada construcció i quina colla passa per davant de les altres.

Quan, a més, hi ha alguna rivalitat especial entre colles, com és el cas de Valls, la competència encara és més descarada. Qui hagi estat a la capital de l’Alt Camp alguna vegada per Sant Joan o Santa Úrsula ja sap el pa que s’hi dóna. En els castells, l’ambició de les colles de superar-se a si mateixes sempre va paral·lela al desig de superar les colles veïnes o de nivell similar i és ben bo que sigui així, encara que els adeptes de la pedagogia moderna potser no hi estaran d’acord. A més, els anys en què hi ha concurs a Tarragona, com aquest, Sant Fèlix és una bona avinentesa per a endevinar, poc més d’un mes abans, quina colla té més números d’endur-se el triomf i els 16.000 euros del primer premi.

De les diades castelleres es diu sovint –i els periodistes hi tenen una tendència especial– que han estat històriques. La de diumenge passat a Vilafranca ho va ser en el sentit més literal de la paraula. Sant Fèlix 2026 serà recordada com la millor diada de la història del món casteller en conjunt, perquè va superar expectatives, apostes i somnis. La jornada va oferir un espectacle sense precedents, amb setze castells de gamma extra sobre setze: tots els que es van dur a plaça. Els Verds van coronar dos castells de 10, la Vella va carregar el 4 de 10 amb folre i manilles, la Jove va descarregar el 3 de 10 amb folre i manilles i la Joves va lluir-se amb dos grans castells sense folre i la millor actuació global que han fet mai. A la plaça de la Vila, amb una calor que no convidava a fer esforços excessius, s’hi van veure quatre castells de 10 i tres castells nets. A més, tots es van fer en les rondes regulars, ja que cap castell va quedar en intent o intent desmuntat, un fet també molt excepcional.

Però la cirereta del pastís va ser que els Verds van aconseguir de descarregar un castell inèdit a la ronda de pilars: el pilar de 9 amb folre, manilles i puntals. Aquesta construcció és de les que desafia la llei de la gravetat i fins ara només havien aconseguit de carregar-la ells mateixos per la diada de Tots Sants de l’any 2022. Ahir va ser la primera vegada que una colla va completar una construcció de quatre bases, gràcies a un domini extraordinari del pilar de 8, una gran feina de folre, manilles i puntals i una innovadora distribució de l’enorme pes que es repartien els integrants del peu. A les xarxes de seguida van aparèixer opinions que posaven en dubte que el castell es pogués considerar descarregat, perquè els puntals, les manilles i el folre no es van arribar a desmuntar i tota la part inferior es va ensorrar després de baixar el setè pis. Però la realitat és que la setena ja havia arribat als puntals quan es va esfondrar la base i per tant el pilar de 9 dels Verds ja ha entrat a formar part de les utopies castelleres assolides. Una més.

És evident que el món casteller viu un gran moment. Hi ha moltes colles que trenquen el seu sostre o són a punt de fer-ho. A més, cada vegada són més “professionals”, dins l’amateurisme que forma part de l’ADN dels castellers. La tècnica i la seguretat es treballen de manera moderna i seriosa, i la majoria de colles tornen a tenir una bona massa social, després del gran sotrac que va significar la pandèmia. La recuperació va ser lenta. Igual com les plantes, les colles castelleres s’han de regar i tenir-ne cura perquè puguin créixer.

Però l’èxtasi casteller de diumenge, a major glòria i lloança de Sant Fèlix, podria tenir una explicació addicional. Un casteller dels Xicots de Vilafranca em va explicar un element que alguns dels eufòrics Castellers de Vilafranca que participaven en la processó de la tarda em van confirmar. Resulta que són molts els qui duen una estampeta de sant Fèlix a la butxaca de la camisa o dels pantalons, com si fos un talismà. El pintor i joier vilafranquí Jordi Masó, que va ser l’encarregat de confeccionar l’estampa de sant Fèlix de la festa major de l’any passat, és dels qui sempre n’ha dut una, des de petit. Sigui per la constància i la bona feina als assaigs o per inspiració del sant patró de torn, ningú no pot discutir que el Sant Fèlix d’enguany és la millor diada de la història. De moment.