Un Pérez Llorca interí esmerça dues hores a fer de candidat

Juan Francisco Pérez Llorca ha arribat al debat de política general sense la confirmació del seu partit que serà el candidat a les eleccions del 2027. Ha fet un discurs de dues hores per a explicar moltes mesures, plans i estratègies. A la legislatura, li queden vuit mesos, un dels quals, el darrer, pràcticament ja no compta. Dues hores per a intentar de construir la imatge d’un governant, d’un home d’estat que és, al mateix temps, un home de poble, que parla amb tothom i que fuig de la controvèrsia estèril. Per a això ja té el síndic a les Corts, Fernando Pastor, que pega a tort i a dret al PSPV i a Compromís, siga quina siga la pregunta. I per això també té, com a portaveu del Consell, Miguel Barrachina, responsable d’Agricultura i monolingüe en castellà.

L’ànec coix

Ell, el president Pérez Llorca, que va accedir al càrrec al desembre, ha volgut tapar l’interinatge davall tones de pàgines i de paraules. Dues hores i mitja per a evitar que l’oposició li puga fer la rèplica al matí i aparèixer als informatius del migdia de les televisions i de les ràdios.

Han estat dues hores per a prometre de tot. En una lectura desganada, com per obligació. Abans de començar, el síndic de Compromís, Joan Baldoví, ha emprat el símil nord-americà de l’ànec coix per a descriure la situació del president: “Ve al debat agenollat davant Vox i implorant que el facen candidat.”

La secretària general dels socialistes, Diana Morant, que segueix el debat de la llotja de convidats estant, ha dit, quan ha arribat a les Corts, que era el primer i darrer debat de política general de Pérez Llorca com a president: “Escoltarem un president que no mana.”

Com fa habitualment, el president Pérez Llorca ha alternat el castellà i el català en el discurs, amb la típica diglòssia d’aquell qui, quan ha de dir les coses importants, com els 55 anuncis, opta pel castellà, i quan ha de parlar de la cultura, de la terreta o de la llengua, pel català.

“No mos fareu catalans”

Ha començat el discurs dient que la política era la millor manera que tenim els ciutadans per a conviure en llibertat i justícia. Ha recordat que l’any 2023 els valencians van triar un projecte de canvi i que ell el va arreplegar fa deu mesos per a continuar complint les promeses que van fer. I ha tornat a dir allò del diàleg, de tancar ferides i de rebaixar la crispació, uns trets amb què vol que quede configurat el seu retrat d’home tranquil. Només a la part final, quan els aplaudiments dels seus s’esllanguien i eren més mecànics, ha semblat que s’autotransportava a la plaça de bous per a fer el primer míting electoral, si és que finalment el PP el nomena. I, llavors, ha adoptat un to per a arengar les masses amb llocs comuns que es podrien resumir amb un “no mos fareu catalans” de llibre que semblava que anava adreçat als seus socis de Vox, que se l’han mirat amb indiferència. Els seus, en canvi, sí que exacerbaven el suport i augmentaven els decibels dels aplaudiments. “La dignitat del poble valencià i les seues institucions, la defensem. Demanem respecte. Som una comunitat amb història, amb una llengua peculiar que és el valencià, amb una cultura, unes institucions […]. Tenim una identitat que no es pot comparar amb les altres […]. Amb el Botànic, la Comunitat Valenciana era una sucursal d’uns altres territoris. Compromís es disfressava de valenciania per convertir-nos en una colònia dels Països Catalans. Amb una mà agafaven la senyera i amb l’altra amagaven l’estela […]. No ho aconseguireu mai! Ens tindreu al davant!”, ha cridat en el moment de més eufòria i més previsibilitat del discurs.

“Gràcies, Vox”

Després d’haver recordat tot allò del canvi, Pérez Llorca ha volgut recordar les víctimes de la gota freda. “A totes, ara i sempre”, ha volgut reblar, amb un Carlos Mazón que ha seguit el debat del seu escó estant.

I el segon record ha estat per a Vox, a qui ha agraït la capacitat de pactar. “Pese a qui li pese, agraesc a Vox l’altura de mires”, ha dit, tot sabent que sense els vots del partit ultra no hauria estat investit ara fa prop de deu mesos ni tampoc no hauria aprovat el pressupost al juliol. La indiferència dels diputats de Vox ha estat la característica més destacada de tot el discurs.

Un canvi imparable

A continuació ha fet un repàs a les promeses que diu que el govern d’un canvi que és imparable havia complert. Ha parlat de la llei de simplificació administrativa, ha dedicat molt de temps a presumir de la baixada de tota mena d’imposts “que permeten de pagar menys a tots els ciutadans” i ha afirmat sense embuts que el País Valencià del 2026 era molt millor que no pas el que es van trobar el juliol del 2023.

“Vull una comunitat que impulse el turisme, la pesca i les infrastructures, una comunitat que cree recursos per a sostenir els serveis públics, una comunitat preparada i segura per a afrontar les emergències”, ha dit. I ha començat a enfilar i justificar la llista de les 55 mesures.

Una mesura és un pla per a invertir 2.459 milions d’euros fins al 2028 en millores en la sanitat pública. El pla l’han batejat com a “Avancem salut” i inclou la creació de més de dos mil llits hospitalaris: “Això és gestionar la sanitat pública, no gestionar l’espera.”

En el discurs hi ha hagut algunes referències a la ministra Morant i candidata socialista a les eleccions del 2027, que somreia.

Abaixar més els imposts

Pérez Llorca s’ha referit als resultats desastrosos de l’informe PISA i els ha atribuïts a la gestió del Botànic, a qui ha acusat d’haver llevat hores de matemàtiques i llengua per a implantar projectes multidisciplinaris a les aules. El seu govern, diu, ha augmentat les hores d’aquestes dues assignatures per a contrarestar-ho. A continuació ha recitat amb una certa excitació una llista de centres escolars que deia que s’havien inaugurat aquesta legislatura i els ha relacionats amb el pla Edificant. La majoria d’aquests centres ja eren començats quan el PP va arribar al govern. El pla Edificant el van anul·lar i fa molt poc que un jutjat ha dictaminat que no hi havia motiu per a fer-ho.

El president s’ha referit als imposts de manera constant i ha parlat de l’infern fiscal. “Abaixar imposts funciona.” Ha fet anuncis, com ara la quota zero per als autònoms joves durant dos anys, deduccions per a l’adquisició audiòfons i despeses veterinàries, una rebaixa del 10% en el cànon de l’aigua i una reducció lineal del 3% de totes les taxes de la Generalitat. També ha anunciat una subvenció de 1.000 euros en les despeses de notaria per als menors de trenta anys que es compren un habitatge, i 200 euros per a obtenir el carnet de conduir per als menors de vint-i-quatre. “El primer pis, el primer cotxe, el primer contracte”, així ha resumit el president la seua política per a joves.

Sobre la recuperació després de la gota freda, ha recordat que havien invertit més de 4.100 milions d’euros, 1.800 dels quals per a les ajudes de 80.000 euros als familiars de les víctimes mortals. Ha recordat que el govern espanyol no ha fet allò que tocava en aquest aspecte i ha aprofitat l’avinentesa per a fer una llista de greuges dels quals també ha responsabilitzat, amb molt d’èmfasi, Compromís.

Contra Pedro Sánchez i contra Compromís

“Tot allò que hem fet, ho hem fet amb una mà lligada a l’esquena. El govern de Sánchez no ha volgut o no ha pogut fer res per a nosaltres. Però el canvi és imparable i inqüestionable. Estem millor que el 2023, a pesar del govern de Pedro Sánchez”, ha reiterat. “No hi ha projecte per a l’estació central de València, per al túnel passant, per als passos a nivell, ens envien trens de més de vint anys que vénen de Madrid. Ací no hi ha un pla de Rodalia, però hi ha 200 milions per a millorar la Rodalia de Catalunya amb l’ajut de Compromís.”

La part final del discurs de 54 pàgines l’ha dedicada quasi tota a aquest enemic exterior que necessita per a justificar bona part de les mancances de la seua política. Ha barrejat la situació de Ceuta amb el transvasament del Tejo al Segura i amb el dèficit de policia espanyola. “És desolador pensar tot allò que hauríem pogut fer si el govern central haguera tingut més sensibilitat.”

I, ja al final, quan ha reivindicat tot allò de la dignitat del poble valencià en perill per l’enemic del nord, ha anunciat que reactivarien la comissió assessora del dret civil valencià que tota la legislatura han frenat i menystingut. “Defensarem el valencià que no pertany a cap partit, pertany al poble que el parla. No deixarem que s’apropien la nostra llengua. Ningú esborrarà allò que som”, ha acabat l’arenga final.

Després de dues hores de discurs, els seus s’han aixecat dels escons per aplaudir un president que encara no sap si Madrid el nomenarà per a continuar encapçalant el canvi que Carlos Mazón va començar el 2023. De moment, la reunió executiva del PP espanyol ha aprovat avui la convocatòria de molts congressos, però no pas el del PP valencià.

Un dossier

Justament darrere la trona, a la vice-presidència segona de les Corts, s’hi asseu una de les seues col·laboradores més estretes, Magdalena María González de la Red, casada amb David Serra, condemnat per Gürtel i a qui es coneix com el conseller número 12 i en l’ombra de Pérez Llorca. El seu nom surt en un presumpte dossier que avui circula de mà en mà per Madrid. I no té a veure amb l’estellesiana Rosa de Paper.