Un passeig per la Barcelona gòtica d’Ildefonso Falcones

Ildefonso Falcones torna a l’arena literària deu anys després del super èxit de vendes La Catedral del Mar. El nou llibre, Els hereus de la terra, el defineix com ‘una continuació; més que no una segona part’. En aquesta ocasió, doncs, situa l’acció en una època molt propera al final del primer llibre (només tres anys després), però té un espai i un protagonista diferents. ‘Després d’escriure sobre Granada, Sevilla, Còrdova i Madrid, tenia ganes de tornar a Barcelona’ admet l’advocat barceloní.

Els hereus de la terra s’ha publicat simultàniament en català i en castellà, a les editorials Grijalbo i Rosa dels Vents. L’edició catalana és traduïda per Mireia Alegre i Imma Estany.

Ara l’acció ja no passa al barri de la Ribera sinó al Raval. El protagonista és Hug Llor, un nen de dotze anys, orfe de pare, que viu sota la protecció d’Arnau Estanyol, personatge principal de La Catedral del Mar, que trobem convertit en un prohom barceloní. El noi treballa a les drassanes de Barcelona i somia a convertir-se en un gran mestre d’aixa, com el genovès a qui ajuda i acompanya a tot arreu.

El recorregut
Les drassanes de la ciutat, i l’ambient mariner de la platja, són l’escenari de les primeres pàgines de la novel·la. I és per això que el recorregut històric pels espais descrits al llibre, en una cita de presentació només per periodistes, comença aquí. Aquest passeig imita les rutes literàries que va suscitar La Catedral del Mar.

Al voltant d’un centenar de periodistes s’aglomeren un matí davant la porta del Museu Marítim, que integra avui les antigues drassanes medievals. Lucía Conte, doctora i professora d’Història Medieval a la Pompeu Fabra, acompanyada per un Falcones silenciós, és l’encarregada d’anar explicant com era el barri del Raval en el temps en què se situa la novel·la: entre final del segle XIV i principi del XV.

Les drassanes, una de les joies del gòtic civil català, es trobaven a peu de platja, en una Barcelona que vivia del mar però no tenia un port artificial. Els vaixells havien d’atracar a certa distància de la sorra, i eren els bastaixos els que havien d’arribar en barques a recollir el carregament i les persones que volien desembarcar. Entrar un dels vaixells a les drassanes per a reparar-lo era una vertadera aventura, i aquest episodi és un dels primers que es recull a Els hereus de la terra.

Pujant pel barri del Raval, Conte explica com aquest barri era un indret dedicat a l’agricultura, fora de les muralles de Barcelona, que es tancaven a la Rambla. Era l’espai on s’instal·laven els nouvinguts, els esclaus i els lliberts, igual que alguns dels personatges de Falcones i el protagonista, que s’hi trasllada quan es veu obligat a fugir de les drassanes i refugiar-se en l’entorn del Raval.

Un altre dels espais que hi apareix és l’Hospital de la Santa Creu, ‘un dels hospitals més importants d’Europa i l’únic que encara es conserva com a institució malgrat els trasllats’. Fou construït el 1401 arran d’una butlla papal, i les seves antigues dependències gòtiques avui hi trobem, entre més institucions, les seus de la Biblioteca Nacional de Catalunya, de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Farmàcies.

Travessant la Rambla arribem fins al Call Major, el barri  jueu, que va veure el 1391 l’explosió de l’antisemitisme en un pogrom que va esborrar la comunitat del mapa. L’assalt va ser tan brutal, que només se’n van salvar els que es van refugiar al Castellnou, que avui seria a la cantonada dels carrers Banys Nous i Call, i els que es van convertir de manera forçada. A la novel·la n’apareixen alguns, de jueus conversos, que freqüenten el convent de la Trinitat, l’actual Església de Sant Jaume.

El recorregut s’acaba on s’acaba el recorregut d’Hug Llor a Barcelona: al palau Major de la plaça del Rei, on el jove descobrirà els secrets del vi, al servei de Martí l’Humà. Aquest rei hi va passar molt de temps a les dependències de la plaça del Rei, perquè ‘patia de gota i d’obesitat mòrbida, i li costava moure’s’, va assegurar Conte. De tota manera, ‘era un rei molt estimat a Barcelona perquè assistia a totes les festes populars’.

Però la mort del rei farà donar un darrer tomb a la vida del jove protagonista. El noi viatjarà a escenaris llunyans, molt llunyans per a aquella època, com a mercader de vi. Això li permetrà d’assistir a un dels episodis més decisius de la història de Catalunya: la signatura del compromís de Casp el 1412, la reunió en què es va decidir qui succeiria Martí l’Humà després de la seva mort. Va suposar ‘l’inici de la castellanització de Catalunya’, assegurà Falcones, ‘el tro li va ser arrabassat al comte d’Urgell en favor de l’infant castellà Ferran de Trastàmara i a la cort s’hi va començar a parlar en castellà’.