Un maquinista diu que els responsables dels FGV van abandonar la gent durant la gota freda

Un maquinista de Metrovalència que va arribar a l’estació de València Sud a les 19.39 del 29 d’octubre de 2024, el dia de la gota freda, ha declarat com a testimoni davant el jutjat de Catarroja que investiga la gestió de les riuades. Segons el seu relat, l’estació va acabar convertida en “una illa”, amb aigua entrant “per tot arreu” i més d’un centenar de persones atrapades, algunes amb atacs d’ansietat i preguntant-se si les rescatarien o si hi moririen.

El testimoni assegura que no hi hagué cap organització a València Sud. Diu que els trens van deixar de circular quan es va inundar el lloc de comandament i que això, paradoxalment, va evitar una tragèdia més gran. Un company seu havia travessat amb tren la zona de Paiporta només cinc minuts abans que l’aigua s’endugués el pont. Quan va provar de frenar, l’aigua ja passava per damunt la via.

Segons la declaració, els primers senyals d’alerta havien aparegut al matí. Cap a les deu, un maquinista va enviar al grup de feina una fotografia de la via tallada a l’altura de l’Alcúdia, amb els camps inundats. Més tard, el servei es va anar restringint a Picassent, Torrent i, finalment, València Sud. Però, segons el maquinista, la circulació no es va interrompre de manera preventiva, malgrat l’avanç de l’aigua cap al nord.

A les 19.30, els van comunicar que els trens només arribarien fins a València Sud. Nou minuts després, ell hi va arribar amb passatgers que volien continuar cap a Torrent. No podia contactar amb el lloc de comandament. Va telefonar a un company, que li va dir que tenia el pàrquing inundat i que l’aigua ja li havia arrossegat el cotxe.

En mirar cap a la sortida, va veure que estava inundada fins al sostre. Poc després, va arribar una onada d’uns trenta o quaranta centímetres des de la banda de Paiporta. El maquinista va fer córrer els passatgers cap al costat oposat, en direcció a València, i va baixar a la via per ajudar-los a passar d’un en un cap a la zona on hi havia el cap de circulació, treballadors i més persones refugiades. Hi havia embarassades, infants i gent gran.

El testimoni retreu als responsables dels Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) que no organitzessin l’evacuació ni l’atenció de les persones atrapades. Explica que va haver de rebentar una màquina de venda automàtica perquè poguessin beure aigua, mentre alguns comandaments, diu, es van tancar a l’edifici d’instal·lacions fixes per passar-hi la nit. També diu que alguns van provar de sortir-ne amb cotxe, però van quedar atrapats perquè una porta secundària era tancada i no en tenien les claus.

La nit va transcórrer entre persones plorant i esperant que baixés l’aigua. Quan es va fer de dia, van sortir al pàrquing i molts van tornar a casa caminant. Una ambulància va evacuar dues persones en estat urgent: el vigilant de seguretat i un jove que s’havia fet una ferida profunda a la cama mentre intentava d’avançar per la via.