26.06.2026 - 10:40
|
Actualització: 26.06.2026 - 11:05
L’ex-president de Bolívia Luis Arce ha negat que tingués cap tracte amb l’ex-president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero en un litigi judicial relacionat amb el conglomerat peruà Grupo Gloria. La declaració es deriva d’un informe de la policia espanyola que vincula Zapatero amb un pagament de 200.000 euros, entre el 2024 i el 2025, presumptament en canvi de fer gestions davant l’administració boliviana en favor del grup empresarial.
En un comunicat, Arce també ha negat haver participat en cap operació de tràfic d’influències que beneficiés la Sociedad Boliviana de Cementos (SOBOCE), filial boliviana de Grupo Gloria, o cap altra empresa privada. Arce és en presó preventiva d’ençà del desembre, acusat de desviament de fons durant la seva etapa com a ministre d’Economia.
Segons Arce, la seva relació amb Zapatero s’ha limitat a l’àmbit institucional i polític. Diu que les darreres converses que van mantenir es van emmarcar en els intents de membres del Grup de Puebla de mediar en la crisi interna del Moviment al Socialisme (MAS) durant les eleccions del 2025.
Arce assegura que, en una reunió a la Paz el 2024, van parlar de la situació política boliviana, de les discrepàncies amb l’ex-president Evo Morales i de la necessitat d’articular la unitat del moviment popular amb organitzacions socials i sindicals. “No es va tractar cap litigi judicial de SOBOCE”, ha remarcat.
L’ex-president bolivià també ha dit que desconeix l’agenda que Zapatero va mantenir a Sucre, la capital constitucional de Bolívia.
La resposta d’Arce es produeix arran d’un informe de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal espanyola (UDEF), incorporat a la investigació del cas Plus Ultra que instrueix el jutge de l’Audiència espanyola José Luis Calama. L’informe recull desenes de converses entre Zapatero i la seva secretària, Gertrudis Alcázar.
En una d’aquestes comunicacions, l’ex-dirigent socialista hauria dit que calia “parlar amb el president de Bolívia”, que aleshores era Arce. Els investigadors relacionen aquesta conversa amb un pagament de 200.000 euros que Zapatero hauria rebut com a contraprestació per intercedir davant el govern bolivià en favor dels interessos de Grupo Gloria.
Segons l’informe, el pagament s’hauria justificat mitjançant un contracte simulat amb una societat interposada, Focus Social Research, per uns presumptes serveis d’assessorament. La policia sosté que Zapatero va fer gestions perquè directius de Grupo Gloria es reunissin amb autoritats bolivianes.
La causa judicial afectava SOBOCE, investigada per competència deslleial després d’una denúncia de la Fábrica Nacional de Cementos (FANCESA). Grupo Gloria té la seu a Lima i opera en diversos països sud-americans en sectors com l’alimentació, el ciment, l’agroindústria, el paper i el transport.