Investigadors de l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (INc-UAB) han demostrat per primera vegada que l’ansietat i els problemes vasculars presenten una relació estreta en la malaltia d’Alzheimer, que afecta especialment el sexe femení. L’estudi, realitzat en ratolins i publicat al Journal of Alzheimer’s Disease, aporta noves dades en una línia de recerca emergent entorn d’aquesta patologia, que amplia el focus d’investigació actual en neurociències per a explorar més enllà del cervell, posant atenció al sistema cardiovascular.

‘La malaltia vascular resultant de l’estrès oxidatiu i la inflamació és un concepte emergent en la malaltia d’Alzheimer que està cobrant interès clínic, ja que la insuficiència cardiovascular subsegüent pot alterar la distribució del flux sanguini als diferents òrgans i teixits, inclòs el cervell. Això pot agreujar la patologia relacionada amb aquest tipus de demència’, assenyala el doctor Francesc Jiménez-Altayó, investigador del departament de Farmacologia, Toxicologia i Terapèutica i primer signant de l’article.

El treball, dirigit per la doctora Lydia Giménez-Llort, directora de la Unitat de Psicologia Mèdica, del departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la UAB, proporciona la primera evidència que els ratolins d’avançada edat i amb la malaltia d’Alzheimer presenten alteracions substancials en els vasos sanguinis petits, que són molt importants per nodrir als diferents òrgans i teixits i per regular la pressió sanguínia.

‘En concret, l’estudi demostra que el sexe dels ratolins és un factor determinant. Específicament, les femelles varen mostrar alteracions vasculars més pronunciades que els mascles, el que suggereix que les dones d’avançada edat i amb Alzheimer podrien patir major disfunció cardiovascular’, assenyala Jiménez-Altayó.

Els investigadors han avaluat també el comportament dels animals per determinar el seu nivell d’afectació cognitiva i emocional, el què ha permès trobar que existeix una forta relació entre els paràmetres vasculars analitzats –estructura, elasticitat, funció- i diferents patrons de conducta ansiosa en els ratolins amb la malaltia Alzheimer, però també en els que tenen envelliment normal. ‘Si bé hem de ser prudents amb aquests resultats, les correlacions de comportament proposen l’existència de relacions directes o indirectes entre la conducta i la funció d’artèries perifèriques. Aquestes interaccions podrien explicar les anomalies del sistema neuro-immuno-endocrí, que regula la funció dels diferents òrgans i teixits, que ja hem descrit en estudis previs amb ratolins masculins i femenins des dels estadis primerencs fins a avançats de la malaltia’, remarca Lydia Giménez-Llort.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]