ACN Barcelona.-Un equip d’investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha analitzat i comparat els nivells de contaminants en hortalisses de dues parcel·les periurbanes, regades amb aigua del riu Llobregat, i d’una tercera situada al Parc Natural del Garraf, regada amb aigua de pou. L’estudi, que s’ha publicat a la revista ‘Environment’, ha revelat la presència de fàrmacs, plastificants, metalls i altres compostos en hortalisses, encara que en concentracions baixes que no suposen un risc per a la salut humana. Una de les principals conclusions és que la major concentració de contaminants no depèn de l’origen de l’aigua de reg sinó del tipus d’hortalisses, sent els tomàquets els que tenen unes concentracions més elevades tant de metalls pesants com de contaminants orgànics.

Tot i que diversos estudis han demostrat que les hortalisses cultivades prop de la ciutat estan més exposades a la contaminació química que les cultivades en zones rurals, es desconeix si aquest fet comporta una major acumulació de contaminants o si unes hortalisses acumulen més contaminants que altres.Amb l’objectiu de resoldre aquestes incògnites, un equip de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i del Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia de Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) ha elaborat un estudi que analitza la presència de contaminants en les parts comestibles d’enciams, tomàquets, coliflors i faves de tres parcel·les. En concret, es tracta de dues periurbanes regades amb aigua del riu Llobregat, i d’una tercera situada al Parc Natural del Garraf, regada amb aigua de pou. La principal conclusió a la qual han arribat és que la major concentració de contaminants no depèn de l’origen de l’aigua de reg sinó del tipus d’hortalisses, sent els tomàquets els que tenen unes concentracions més elevades tant de metalls pesants com de contaminants orgànics.S’han detectat concentracions que van des de nivells no detectables fins als disset mil·ligrams per quilo de pes fresc en el cas dels metalls pesants, i fins als 256 micrograms per quilo en el cas dels contaminants orgànics. No obstant això, “els nivells mitjans de contaminants són baixos i no suposen un risc per a la salut”, explica Josep Maria Bayona, professor d’investigació del CSIC a l’IDAEA –CSIC, qui ha dirigit aquest treball.Tot i així, els científics recomanen que es facin més investigacions per identificar l’acumulació de productes potencialment perillosos i incloure’ls en el control de qualitat dels aliments, com ja es fa amb els agents fitosanitaris. Igualment, es requereixen també més estudis per avaluar el risc sanitari per presència de microorganismes (virus i bacteris resistents a antibiòtics).La dificultat d’identificar l’origenEls científics han analitzat fins a 33 contaminants orgànics i setze metalls pesats. Els primers són una diversitat de compostos (plaguicides, tensioactius, fàrmacs, retardant de flama i altres productes d’origen industrial que acaben en les aigües residuals) que estan a concentracions molt baixes (parts per bilió o per trilió). Els segons es troben de manera natural a terra a nivells molt baixos, com el cadmi o l’arsènic, però la contaminació industrial els ha augmentat a nivells majors que en alguns casos podrien suposar un risc.Entre els compostos detectats en els vegetals, hi ha la carbamezapina (anticonvulsiu utilitzat per tractar l’epilèpsia), el bisfenol A (un plastificant); el plom o fungicides d’ús agrícola com el dimetomorf.Víctor Matamoros, co-director de l’estudi i investigador de l’IDAEA-CSIC, explica que tot i que en estudis anteriors hem vist que l’aigua de reg pot contenir una gran diversitat de contaminants orgànics, no tots són captats per la planta, ja que hi ha nombroses barreres que han de travessar abans d’arribar-hi. D’altra banda, l’estudi ha posat de manifest que les pràctiques agronòmiques també influeixen en la presència de contaminants, com els fungicides que s’apliquen a les plantes o els plastificants com el bisfenol A, presents en els tubs de reg. Una altra possible font és la contaminació acumulada d’anys passats: la presència de plom, per exemple, té relació amb l’ampli ús d’aquest metall en el passat i la seva dispersió al medi ambient.Aquesta investigació forma part del projecte Nacional RACE (AGL2014-59353-R) i d’una Acció COST ES1403 europea. Aquests projectes tenen com a objectiu establir els criteris de qualitat de l’aigua de reg i de recàrrega d’aqüífers.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb