Un estudi alerta que més de 4.000 municipis d’Espanya estan en risc de desaparició

  • Un estudi del Centre d'Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (CED-UAB) ha avisat que el problema de despoblació de 4.200 municipis d'Espanya posa en perill la seva supervivència.

VilaWeb
Redacció
19.07.2017 - 13:45

CERDANYOLA DEL VALLÈS (BARCELONA), 19 (EUROPA PRESS)

Un estudi del Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (CED-UAB) ha avisat que el problema de despoblació de 4.200 municipis d’Espanya posa en perill la seva supervivència.

Es tracta del treball ‘La sostenibilitat demogràfica de l’Espanya buida’, publicat aquest dimecres en la revista ‘Perspectivas Demográficas’, i ha alertat que el 60% de les localitats espanyoles té menys de 1.000 habitants i que aquestes suposen el 40% de la superfície, però concentra el 3% de la població, segons ha informat la UAB en un comunicat.

El professor del Departament de Geografia de la UAB i investigador del CED, Joaquín Recaño, ha descrit que “l’emigració ha perdut embranzida i ha cobrat més importància les pèrdues de població per una natalitat molt baixa i una major mortalitat per envelliment” i ha assenyalat que l’estat actual està entre el debat de transformació radical i el risc d’extinció, identificant 1.840 localitats amb perill irreversible.

Ha precisat que a les zones centrals i del nord d’Espanya han vist reduïda la seva població, entre 1981 i 2016, per contra, el sud del país i l’àrea mediterrània i atlàntica l’ha mantingut –un 15% de la mostra–, ha apuntat llocs “amb pitjors perspectives de futur” a Castella Lleó; Castella-la Manxa, detallant una situació d’insostenibilitat en localitats com Guadalajara i Conca, i Aragó, destacant Terol i La Rioja.

IMMIGRACIÓ

L’estudi també ha conclòs que la immigració estrangera “ha passat de puntetes” per la majoria de les zones rurals durant la bonança econòmica, recollint l’1,85%, un valor menor en comparació del pes a Espanya, un 3,1%.

Recaño ha assenyalat els joves, especialment les dones, com l’únic grup de població que “pot revertir la situació” i per això ha animat la inversió pública que fomenti atreure’ls, que s’estableixin en zones rurals i s’arrelin al territori.

L’autor ha analitzat 4.925 municipis caracteritzats per una gran heterogeneïtat que han evidenciat la mostra desigual de l’impacte de l’envelliment, la falta de naixements i l’escassetat de dones en els trams centrals de la piràmide demogràfica.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any