16.09.2026 - 21:40
The Washington Post · Jack Wright
Iahodín, Ucraïna. La veritat és que en aquell moment pensàvem que el perill ja havia passat …
Mentre el tren avançava cap a l’oest, des de Kíiv en direcció a la frontera polonesa, ja ens havien fet baixar dues vegades. Entre els passatgers –un dels quals era l’ex-general i ex-director de la CIA David Petraeus– havia corregut la notícia que una explosió que havíem sentit dues hores abans havia afectat una benzinera prop de les vies.
El patró d’aquest tipus d’atacs s’ha fet familiar entre els ucraïnesos que viuen sota els bombardaments russos, com més va més intensos: ataquen infrastructures, però no pas el tren.
Però, en aquest cas, ens equivocàvem. Dissabte, cap a les sis del matí, vam haver de baixar del tren per tercera vegada. El foc antiaeri va fer que els passatgers miressin instintivament cap al cel, i alguns van començar a cridar la paraula ucraïnesa per a míssil: “Raketa! Raketa!”
En realitat no era un míssil; era un dron: llarg, estilitzat i blanc, amb quatre aletes i un motor situat a la part posterior, que xiulava a baixa altura com un petit reactor. Va impactar prou a prop nostre perquè el flaix, el soroll i l’ona expansiva que et colpeja les orelles arribessin alhora.
Els passatgers vam córrer de seguida cap a la línia d’arbres mentre una columna de fum s’alçava per damunt de la petita estació. Un nen petit va sortir corrents per la porta principal d’una casa propera, però la seva mare el va agafar en braços, va tornar corrents a dins i va tancar la porta de cop. El personal del tren va instar els passatgers a continuar allunyant-se de les vies en direcció a un llac proper, on, segons deien, estaríem més segurs.
Dues nits abans, els dignataris que visitaven la capital ucraïnesa amb motiu de la conferència anual Yalta European Strategy (YES), asseguts en un saló de l’hotel, parlaven sobre com pensaven sortir del país. Jo havia assistit a la conferència acompanyant Petraeus.
Després d’un dia esquitxat per les alarmes d’atac aeri i les explosions, algú va comentar que la connexió ferroviària entre Kíiv i Varsòvia podria convertir-se en un objectiu de la creixent campanya de terror aeri del president rus, Vladímir Putin.
“Crec que això seria profundament contraproduent per als objectius de Rússia”, va dir l’ex-primer ministre britànic Boris Johnson, que era a l’habitació i també preveia sortir del país l’endemà.
L’endemà al vespre, Glenn Corn i jo anàvem al seient del darrere d’un cotxe de policia que encapçalava el comboi de Petraeus fins a l’estació central de ferrocarril de Kíiv. Corn, antic cap de l’estació de la CIA i parlant de rus, acabava de rebre un missatge dels serveis d’intel·ligència ucraïnesos. “A Kíiv hi haurà una nit sorollosa.”
Vuit hores més tard, després de passar tota la nit al tren, vam arribar a l’estació de Iahodín, el punt de control fronterer dels combois que surten d’Ucraïna, a tocar de Polònia. A dos quarts de quatre de la matinada, amb les autoritats duaneres ucraïneses encara en possessió dels nostres documents, un revisor del tren va córrer pel nostre vagó anunciant alguna cosa en ucraïnès. “Sortim, de pressa!” va traduir Corn, sense deixar-nos temps a reaccionar.
En un camp obert, dones i criatures ucraïneses assenyalaven uns vagons cisterna de gas natural liquat que anaven en el nostre tren. Algunes reien nerviosament.
Passada la primera alarma, ens van convidar a tornar a pujar al tren, però el comboi continuava aturat. Aleshores, es va estendre entre els passatgers el rumor que Polònia, que era a poc més d’un quilòmetre de distància, havia tancat la frontera amb Ucraïna.
Aleshores vaig enviar un missatge a un contacte dels serveis d’intel·ligència ucraïnesos per demanar-li novetats. “Hi ha drons per tot arreu, a l’oest d’Ucraïna”, va respondre.
Una hora més tard, encara aturats, ens van tornar a ordenar que sortíssim al camp. I just quan baixàvem del tren, una explosió en algun punt davant nostre va fer que els passatgers comencéssim a córrer precipitadament. Era la benzinera, que havia estat atacada per un dron que s’havia acostat de manera molt perillosa a la frontera de Polònia, és a dir, a la frontera de l’OTAN. Quinze minuts més tard, vam tornar tots als nostres compartiments, però el tren continuava sense moure’s.
Ja clarejava quan va arribar la tercera ordre de baixar del comboi. Ralph Goff, antic cap d’operacions europees de la CIA, que viatjava amb Petraeus, va identificar l’arma que s’acostava com un Geran-5 rus, un nou dron propulsat per reacció que la defensa antiaèria ucraïnesa no pot interceptar sense míssils Patriot nord-americans. I aquest dron va impactar directament contra la locomotora del tren de passatgers, al costat mateix del vagó on uns minuts abans hi havia Petraeus.
Boris Johnson, que anava en un altre tren quan hi va haver l’atac amb dron, va aprofitar l’incident per reclamar més ajuda per a Ucraïna, també de la Gran Bretanya.
“No sé quina lògica perversa ha portat Putin a fer esclatar aquest matí una locomotora ucraïnesa aturada a la frontera polonesa”, va escriure Johnson a X. “Però podem dir amb certesa que aquest és el tipus d’atac aleatori i absurd que els ucraïnesos pateixen cada dia, fins i tot contra els ferrocarrils civils.”
“Quan els donarem les defenses antiaèries que necessiten?”, va afegir Johnson. “Per què no descongelem els diners de Putin i els donem a Ucraïna? Hi ha més de 140.000 milions d’euros en un compte bancari belga, i uns 10.000 milions de lliures a Londres. La Gran Bretanya podria marcar el camí.”
Petraeus, per la seva banda, va explicar que l’atac pretenia impedir que Ucraïna obtingués suport diplomàtic per a la guerra. “Això és clarament una escalada”, va dir. “El moment en què ha tingut lloc, just després de la conferència YES, té clarament la intenció de dissuadir els dirigents estrangers de viatjar a Kíiv en el futur. No volen que hi anem.”
“Crec que la pròxima vegada haurem d’agafar el cotxe”, va afegir.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
