Un documentari relaciona la gestió política de l’accident del metro de València amb la de la gota freda

Avui es fa la pre-estrena als cinemes Lys de València del documentari Imprevisible inevitable, un trajecte de l’accident del metro a la dana de València. És una producció del centre territorial de TVE i l’han dirigit els periodistes Sergi Moyano i Enrique Payás. Es tracta d’una peça de 57 minuts que té com a fil conductor una conversa entre la presidenta de l’Associació de Víctimes de Metro 6 de Juliol, Beatriz Garrote, i la presidenta de l’Associació de Víctimes Mortals de la Dana 29 d’Octubre, Rosa Maria Álvarez. A partir de la conversa, explica Sergi Moyano, es tracen els paral·lelismes i l’intent, en tots dos casos, de construir fets alternatius en el relat oficial. Dimecres farà vint d’anys d’aquell accident que va causar 43 morts i 47 ferits.

“Imprevisible” i “inevitable”, dos mots que fan part del títol del film, són els que, poques hores després de l’accident del metro de València, el 3 de juliol de 2006, va utilitzar la Generalitat per a descriure què havia passat. D’aquesta manera, marcava la línia de tota l’estratègia que vindria després.

En el cas de Carlos Mazón, va descriure la gota freda del 29 d’octubre de 2024 com una riuada imprevisible, quasi bíblica, un tsunami que es va desencadenar a les set de la vesprada.

A partir d’això, el documentari traça les semblances en el comportament d’una Generalitat que, en aquell cas, era comandada per Francisco Camps, i, en el més recent, per Carlos Mazón. Tots dos, del PP. Intents de criminalitzar i silenciar les víctimes, de tancar a corre-cuita la comissió d’investigació de les Corts Valencianes, d’atribuir responsabilitats al govern espanyol… En el cas del metro, això s’estira fins a l’extrem de dir que com que el revolt on va passar l’accident s’havia projectat durant el govern de Felipe González, la culpa era dels socialistes…

En la peça intervenen, a banda Rosa Maria Álvarez, unes quantes víctimes més, tècnics de ferrocarrils i d’AEMET, a més de periodistes com ara Laura Ballester, que va investigar a fons el cas de l’accident del metro i que també ha seguit de prop la instrucció judicial de la gota freda.

Pròximament… @RTVEValencia pic.twitter.com/YUGamN6qWM

— Mauro Belenguer (@MauroBelenguer) June 19, 2026

Segons Moyano, el documentari és una reflexió col·lectiva per a explicar que, observant uns fets i uns altres, la societat valenciana que va mirar cap a una altra banda en l’accident del metro no és la mateixa i amb la gota freda ha actuat d’una altra manera. Diu també que la gran diferència entre totes dues tragèdies és que l’accident del metro va ser, per definició, una tragèdia soterrada. De fet, gairebé no hi ha imatges del túnel, potser algunes fotografies. En canvi, la catàstrofe de la gota freda va afectar molta part del territori valencià i va tenir una repercussió internacional que ha fet impossible qualsevol intent d’amagar-la.

Com a banda sonora, Moyano i Payàs han triat la cançó “Línia 1” que Pau Alabajos va escriure per retre homenatge a les víctimes de l’accident del metro. Ara l’ha adaptada, hi ha introduït nous arranjaments i la interpreta en companyia de la Maria.

Després de la projecció del film als cines Lys de València hi haurà un debat amb alguns dels protagonistes. És previst que TVE al País Valencià l’emeta dimecres pel vintè aniversari de l’accident.

Les morts evitables.
El trajecte de l’accident de metro a la dana. #ImprevisibleRTVE

Pròximament ⬇️ pic.twitter.com/Jj4pXsLN95

— RTVE Comunitat Valenciana (@RTVEValencia) June 24, 2026