29.07.2026 - 21:40
|
Actualització: 29.07.2026 - 21:44
Havia de ser l’acord d’investidura que portés a la sobirania fiscal i ha quedat pendent de la tramitació d’una reforma del sistema de finançament. Dos anys després del pacte d’investidura entre el PSC i ERC, el partit d’Oriol Junqueras ha vist com el calendari per a l’impuls del nou model es complica. El finançament és un dels grans damnificats del balanç del pacte amb què els republicans van donar suport a la investidura de Salvador Illa fa dos anys. L’executiva d’ERC es va reunir durant nou hores el 29 de juliol de 2024 per donar el vis-i-plau al pre-acord que van fer públic l’endemà i que van signar uns dies després. El pacte marcava la seva opció pactista amb el govern durant la legislatura, i ERC ho ha reblat amb l’acord per a l’aprovació dels comptes d’enguany, que han apuntalat definitivament el mandat d’Illa. Fa dos anys, la situació d’ERC era especialment complicada. Després de la forta davallada electoral, el partit entomava les negociacions de la investidura amb Marta Rovira al capdavant, després de la dimissió provisional d’Oriol Junqueras, i dividit entre sectors enfrontats enmig del procés congressual. El partit no podia permetre’s una repetició electoral. La direcció va convèncer la majoria de la militància amb la idea de la sobirania fiscal mentre el PSC guardava silenci sobre la interpretació de l’acord, tot i que les bases es van mostrar fortament dividides en la consulta.
La part més ambiciosa sobre el paper era la del nou model de finançament. L’acord parlava d’una assumpció progressiva de la recaptació de tots els imposts, però l’únic compromís concret que incorporava era el de la gestió de l’IRPF, que hauria d’haver començat enguany. També proposava una aportació a la solidaritat transparent i limitada pel compliment del principi d’ordinalitat. Aquell acord va mutar en el darrer pacte sobre el finançament, a partir d’una rebaixa dels plantejaments inicials, que és una reforma del sistema actual que comportaria un increment de gairebé 4.700 milions per a Catalunya. Però els obstacles perquè prosperi no semblen fàcils de salvar.
ERC continua reclamant que el model s’aprovi abans no s’acabi l’any, però l’objectiu és com més va més complex, sobretot pel calendari del procés legislatiu i perquè s’hi afegeix la incertesa sobre la possibilitat d’un avançament electoral espanyol. La decisió del govern espanyol d’ajornar fins el 4 de setembre la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) no hi ha ajudat gens. El Ministeri d’Hisenda espanyol va accedir a ajornar la reunió a petició del PP, malgrat que els territoris governats pel PP no van voler participar en la ronda de reunions bilaterals per a tractar el model que va tenir l’executiu. Esquerra assegura que no ha renunciat a intentar d’acordar la recaptació de l’IRPF, però l’oposició del govern espanyol ha estat frontal. I mentrestant, el nou sistema tampoc no té garantits els suports perquè prosperi al congrés espanyol. Malgrat la pressió que el govern i ERC fan a Junts, el partit de Carles Puigdemont s’ha oposat reiteradament al model. Després de la reunió del CPFF, el consell de ministres hauria d’aprovar les reformes legislatives que hauran de passar pel congrés. No és un precedent gaire afalagador, el que ha passat amb el calendari de la condonació d’una part del deute del FLA, que beneficia els territoris endeutats. No va ser fins la setmana passada que es va fer el primer debat de la llei al congrés espanyol, tot i que el consell de ministres l’havia enviada al congrés el desembre de l’any passat.
El dèficit d’inversions
Per mirar de rebaixar el dèficit fiscal afrontant les baixes inversions de l’estat a Catalunya, ERC va negociar amb el PSC la creació d’un consorci paritari estat-Generalitat. Aquesta proposta es va concretar en la llei que l’abril passat va tombar el congrés espanyol, amb l’oposició de Junts. La norma presentava el consorci com un instrument adscrit al govern espanyol, format pels dos executius, dedicat a la governança, la direcció estratègica i la supervisió de les inversions. També proposava la creació d’una societat mercantil de filiació estatal, participada pel govern espanyol i la Generalitat, per a executar els projectes i les obres. Després del vet de la cambra espanyola, ERC reivindica com a mínim que, després de l’estiu, es formalitzi la creació d’una nova societat mercantil d’inversions a Catalunya, que ampliaria les encomanes de gestió d’obres a la Generalitat. En una entrevista recent a Efe, Junqueras proposava que el govern s’encarregués d’executar les obres de manteniment i d’ampliació de la capacitat de la AP-7 per aquesta via.
La resolució del conflicte polític era un altre dels pilars de l’acord d’investidura. El PSC i ERC van pactar d’aprovar una convenció nacional que ho tractés. Els dos partits es van comprometre a impulsar-la al parlament en el primer ple posterior a la constitució del govern, però es va aparcar. Ni Junts i ni CUP la van rebre bé, ni els dos signants del pacte s’han decidit a repescar-la. Dins ERC, només Joan Tardà, dirigent del sector Àgora Republicana, n’ha reclamat públicament la implementació. La convenció pactada havia de promoure un debat polític, social i ciutadà i presentar les seves conclusions a la cambra, a banda de fer un seguiment de l’aplicació de la llei d’amnistia. El govern també havia de crear una oficina per a garantir-ne els recursos.
El requisit del C2 per als docents, pendent
En l’apartat de llengua, en canvi, sí que es va concretar, d’ençà de la formació del govern, la creació del Departament de Política Lingüística i l’aprovació del Pacte Nacional per la Llengua. Amb més dificultats es troba l’ús del català com a llengua normalment utilitzada com a vehicular a les escoles, arran de la imposició judicial del 25% de castellà, pendent del pronunciament del Tribunal Constitucional, que ha d’aclarir si la llei que pretenia esquivar el percentatge s’ajusta a la constitució espanyola. El document també establia l’exigència del requisit del nivell C2 de català per als nous docents durant el curs que s’ha acabat, però no es va aplicar i el Departament d’Educació en va ajornar l’exigència el mes passat amb l’argument que comportaria greus dificultats per a cobrir vacants i substitucions. Aquest requisit era inclòs a la llei d’educació de Catalunya del 2009.
La creació d’una oficina del govern per a promoure les seleccions esportives catalanes també continua pendent. Segons el pacte d’investidura, és una oficina que s’havia d’adscriure al Consell Català de l’Esport. La portaveu de l’executiu, Sílvia Paneque, va assegurar la setmana passada que es constituiria abans de final d’any i es dedicaria a agilitar i fomentar la participació de les seleccions catalanes en esdeveniments esportius.
Retards amb Rodalia i model aeroportuari centralitzat
Quan al traspàs de Rodalia, es va constituir l’empresa mixta Rodalies de Catalunya, amb Òscar Playà com a director operatiu i conseller delegat. Amb la sortida d’Antonio Carmona com a responsable de relacions institucionals i portaveu de RENFE a Catalunya, Playà també n’ha assumit les funcions. La previsió és que no sigui operativa fins l’any vinent. No s’han complert, doncs, els terminis de l’acord d’investidura, que preveia que la nova operadora es constituís entre el 2024 i el 2025 i es comencés el traspàs de la R1. Entretant, va esclatar la crisi de Rodalia.
L’increment del paper de Catalunya en el sistema aeroportuari també s’albira complicada. La creació de l’Autoritat Aeroportuària de Catalunya es va incloure en la llei d’acompanyament del pressupost, i agruparà les competències catalanes en la matèria. Una altra cosa és la proposta inclosa a l’acord d’investidura de crear un nou consell rector aeroportuari de Catalunya, que havia de substituir el comitè de coordinació aeroportuària i permetre que la Generalitat tingui un paper determinant en la gestió del sistema aeroportuari català. El Ministeri de Transports espanyol i AENA van blindar el model centralista en l’acord amb el govern basc, que no va moure el sistema. L’òrgan aeroportuari bilateral que el president basc, Imanol Pradales, va pactar amb el govern espanyol es limita a un mecanisme de col·laboració i cooperació per a millorar la gestió de les competències de cada administració sense variar-ne la distribució. Catalunya, a tot estirar, en tindria un de similar. Però la demanda d’una gestió descentralitzada i individualitzada per a l’aeroport de Barcelona continuarà essent un clam històric dels partits i de l’empresariat.
Dos anys després del tancament del pacte d’investidura, el desplegament dels acords pendents continua lligant el PSC i ERC, que s’han convertit durant aquest temps en socis estables de legislatura, igual que els Comuns. El colofó va ser l’aprovació del pressupost. Però l’aplicació del pacte que va obrir la legislatura continua essent parcial i rebaixada, sobretot en els punts que implicaven avenços en l’autogovern.
