Un 39% dels independentistes no volem la independència. Diuen

  • «Vist que la tercera via va pel camí d'esdevenir una entelèquia, per mantenir-ne viva l'esperança sembla que ara toca provar de convèncer els independentistes que nosaltres mateix esdevinguem la tercera via»

Vicent Partal
27.03.2017 - 22:00
Actualització: 28.03.2017 - 07:26
VilaWeb

Sembla que la nova moda política consisteix a donar-nos lliçons, als independentistes, no pas de què hem de fer, sinó fins i tot de què som en realitat. I l’espectacle d’ahir en va ser una mostra significativa. D’una banda, vam gaudir del PSC i sobretot dels comuns donant lliçons sobre els divuit mesos a Junts pel Sí i els seus votants. Marta Rojals (@replicanta_) ho va liquidar de pressa, amb la seua ironia sempre tan esmolada: ‘Autonomistes fotent-se dels 18 mesos (15 de govern). Anar a favor de l’equip opressor proporciona grans moments de complaença.’

I d’una altra banda, La Vanguardia ens va oferir una altra de les seues anàlisis plenes de gràfics acolorits, que ens presentava amb un títol molt i molt significatiu: ‘Una tercera via, si us plau.’ La veritat és que no vaig poder evitar de pensar que devem anar molt bé si la tercera via ja la demanen amb tanta educació. I en aquest pensament, m’hi vaig refermar després de veure’n el contingut.

L’article comentava un llibre recent que presenta dades sobre el moviment independentista aplegades per sociòlegs i politòlegs de tot l’estat espanyol. I la conclusió que el diari del comte de Godó en treu, de tot plegat, és si més no curiosa. De les dades, n’infereixen que prop d’un 39% dels independentistes es veu que en realitat anem contra la independència i que, més específicament encara, el 35% dels votants de Junts pel Sí i la CUP no la volem. I ací arribem a aquell punt en què em sembla que el debat hauria de saltar de la sociologia a la psiquiatria perquè poguéssem entendre-hi alguna cosa.

Que poguéssem entendre-hi alguna cosa, vull dir, que anàs més enllà del que és evident: que els nervis i la desesperació sembla que es van apoderant molt ràpidament d’aquesta gent. Tan ràpidament com la tercera via desapareix i desapareix i desapareix en totes les seues versions. Alguns opinaven que aquesta tercera via arribaria amb el PSC, però és evident que val més traure-s’ho del cap, vist com està la cosa –ací, on encara apareixen batlles i regidors desobedients en favor de referèndum i allà, on l’entronització de la senyora Díaz fa preveure un recorregut molt curt. I ja ni us parle dels qui somniaven que això de la tercera via ho aconseguiria Unió, una volta separada de Convergència. RIP. I ni les gràcies, per cert –que és un gran avís per a navegants. L’única tercera via presentable que els queda és la dels comuns, curiosament anhelats, aplaudits i encoratjats per la burgesia barcelonina contrària al procés. A la desesperada i només, això sí, perquè val més una ‘Espanya roja que rota’, és clar.

De manera que, vist que la tercera via va pel camí d’esdevenir una entelèquia, per mantenir-ne viva l’esperança sembla que ara toca provar de convèncer els independentistes que nosaltres mateix esdevinguem la tercera via. Tot, com sempre i com cada dia, per a no mirar la realitat de cara, que és el problema i el vici que els va enfonsant més i més.

 

[Bon Dia] –El ministre espanyol Íñigo de la Serna va visitar ahir les obres del tram de l’AVE entre València i Castelló. Com que es devia avorrir va obrir el Twitter i va escriure-hi això:  ‘El corredor mediterrani avança. Castelló serà a dues hores i vint-i-cinc minuts de Madrid gràcies a aquest nou tram que he visitat avui.’ O siga que el corredor mediterrani sembla que han decidit que és aquella línia que connecta qualsevol cosa amb Madrid. 

–A Grècia Syriza no va tenir cap problema a fer un govern de coalició amb l’extrema dreta. I l’extrema dreta té el Ministeri de Defensa (per cert, després del del Regne Unit el que gasta un percentatge del PIB més alt en forces armades). Ho justifiquen en part per la tensió amb Turquia, que ha crescut molt i d’una manera molt intensa aquestes darreres hores. Tant que els Estats Units, segons la versió en anglès d’Ekathimerini, ha hagut de posar pau entre els teòrics dos aliats. La hipòtesi d’Erdogan provocant una guerra amb Grècia, raonablement, posa els cabells de punta a tothom i no únicament perquè implicaria dos estats de la Unió Europea: Grècia i Xipre, que és la causa de les darreres provocacions turques.

–Discretament Meritxell Batet ha tornat a formar part de la direcció del PSOE al congrés espanyol. El PSC en va ser apartat després de no participar en la maniobra que va fer president Rajoy. Com que ara el PSC ja ha acceptat tot allò que el PSOE volia, tot, Batet torna a ser a lloc i en pau.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any