DA tanca l’etapa Martí a Andorra: guanya quatre comuns però perd el d’Escaldes-Engordany

  • La candidata socialdemòcrata, Rosa Gili, repeteix la gesta de les eleccions generals i guanya per deu vots al feu de Demòcrates per Andorra

VilaWeb
Rosa Gili a la seu del PS després de ser escollida nova cònsol d'Escaldes-Engordany
Europa Press
15.12.2019 - 14:55
Actualització: 16.12.2019 - 09:35

Demòcrates per Andorra (DA) ha estat una vegada més el gran guanyador de les eleccions comunals andorranes. Els Demòcrates –en moltes parròquies en coalició amb els liberals– han obtingut els consolats de quatre dels set comuns, els ens locals que gestionen les parròquies en què es divideix el Principat. Tanmateix, han perdut el comú d’Escaldes-Engordany, la segona parròquia més poblada.

La victòria d’Escaldes-Engordany se l’ha enduta l’ex-consellera general socialdemòcrata Rosa Gili, que va deixar l’escó a darrera hora per plantar cara a DA al seu feu. Com era d’esperar, ha estat en aquesta parròquia on la lluita entre els Demòcrates i el Partit Socialdemòcrata (PS) ha estat més aferrissada.

La fi del cicle Martí

Les comunals havien de tancar un cicle electoral, i ho han fet. Amb els nous comuns constituïts, el govern de coalició entre DA i Liberals d’Andorra podrà començar a governar plenament. Però també es tanca alguna cosa més: un cicle polític, el que havia encapçalat aquests darrers vuit anys l’ex-cap de govern Antoni Martí, que sense ser candidat ha estat el gran derrotat de la nit.

Ex-cònsol d’Escaldes, va vetar una llista conjunta entre DA i liberals, la coalició que governa el país i a la qual Martí s’havia oposat –infructuosament– a la primavera. De res no va servir que tant el seu delfí i actual cap de govern, Xavier Espot, com el dirigent dels liberals i ministre de Presidència, Jordi Gallardo, volguessin concórrer junts a la parròquia. L’ex-cap de govern va imposar el seu criteri a la seva parròquia.

Ara, amb la victòria de Gili, Martí veu com la seva determinació ha fracassat i la d’Espot i Gallardo, allà on han repetit la coalició, ha triomfat. L’actual cap de govern té via lliure per agafar definitivament les regnes del partit, també a Escaldes, i governar sense por que Martí intenti torpedinar l’acció de govern i assagi un retorn a la primera línia política, que ara sembla que li és del tot negada.

Caldrà veure en quina mesura el PS aprofita el comú escaldenc per posar en el debat comunal l’agenda social, especialment la qüestió de la manca d’habitatge de lloguer.

DA manté el domini parroquial

On liberals i Demòcrates es presentaven conjuntament era a Andorra la Vella. Conxita Marsol ha repetit la victòria de fa quatre anys, però amb cinc cents vots més respecte dels socialdemòcrates. Una victòria que reforça la seva posició dins el partit.

A la Massana –on ha acudit a les urnes el 56,53% de l’electorat, gairebé 18 punts percentuals menys que el 2015–, no hi ha hagut sorpresa perquè només hi havia una candidata: la de Ciutadans Compromesos, Olga Molné, que serà la nova cònsol major. S’hi destaca que un 36,8% dels vots han estat en blanc.

Canillo és l’altra parròquia on la participació ha augmentat. Segurament hi ha tingut a veure el fet que per primera vegada en vuit anys hi hagut una segona candidatura. Tanmateix ha tornat a guanyar DA, i el cònsol de la parròquia serà l’ex-ministre de Turisme Francesc Camp. Els Demòcrates també han guanyat a Encamp, amb la marca conjunta amb els liberals En Comú per Encamp. Laura Mas serà la primera cònsol de la parròquia. I a Ordino, malgrat que hi havia quatre candidatures, Josep Àngel Mortés ha revalidat la victòria de DA fa quatre anys.

Pel que fa a la darrera parròquia, Sant Julià de Lòria la victòria ha estat per a Unió Laurediana. Josep Majoral, fins fa poc conseller general de Terceravia, en serà el nou cònsol. El comú lauredià és l’únic on la formació que lidera Josep Pintat obté representació.

Els comicis han estat marcats pel descens de la participació: de mitjana ha estat del 56,4% –un 4,2% menys que no pas ara fa quatre anys. És especialment significatiu el cas de la capital, on, malgrat haver-hi tres candidatures, ni tan sols han votat la meitat dels electors: l’abstenció ha estat del 51,2%.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any