Un 14 d’abril el maig del 2019? Tres preguntes i dos advertiments

  • «Si al darrere de la proposta hi ha el propòsit de convertir les municipals en un 14 d'abril, en una oportunitat de fer efectiva la República, a mi em semblaria molt sensat d'unir forces. Però si no és així, no»

Vicent Partal
03.07.2018 - 22:00
Actualització: 03.08.2018 - 11:17
VilaWeb

La proposta d’unes primàries republicanes per a les eleccions municipals del maig del 2019 ha aixecat la polèmica recurrent sobre la llista única. Fa dies que em vaig atrevir a fer una proposta sobre això, demanant que es pactàs només als llocs imprescindibles i que la llista de Barcelona fos encapçalada i dirigida per ERC. Era una proposta que volia ser pràctica, per mirar d’eliminar entrebancs que tots sabem d’entrada que seran molt difícils de superar.

Però el pas endavant de l’ANC introdueix un matís important en el debat sobre com encarar les eleccions municipals i l’enriqueix. Tanmateix, crec que, per a poder analitzar millor quines possibilitats hi ha que vaja endavant, cal respondre tres preguntes.

Primera pregunta: Parlem d’una llista unitària de tots tres partits o d’una llista oberta de ciutadans?

El matís no és fútil, en absolut. Si es proposa que pacten CUP, ERC i PDECat i que això siga ratificat d’una manera o altra per la gent, crec que les possibilitats d’èxit tendeixen a zero. Si el propòsit és que els ciutadans triem, entre els candidats de les tres llistes, quin ha d’encapçalar una llista de totes tres, també. En canvi, si es proposa que l’ANC impulse un moviment de base al qual puguen unir-se els partits si ho volen, crec que la jugada és molt arriscada però s’entén.

(Per cert: si es tracta de marcar els partits, com a concepte, aleshores les europees són millors. Així va començar Podem.)

En relació amb això, sorgeix la segona pregunta: L’ANC considera viable l’estratègia de competir amb els tres partits independentistes?

Ho demane perquè, altrament, la proposta difícilment resultarà creïble. No dic –alerta– que siga ni bo ni dolent de proposar aquesta estratègia. Simplement dic que, si no és així, tota l’operació és poc versemblant. Perquè, quina capacitat hi hauria de pressionar els partits, si no?

I tercera pregunta: La proposta és fer de les municipals del 2019 un 14 d’abril?

Fer llistes per fer llistes, unitàries o no, no té trellat. Només en té per l’objectiu. Si al darrere de la proposta hi ha el propòsit de convertir les municipals en un 14 d’abril, en una oportunitat de fer efectiva la República, a mi em semblaria molt sensat d’unir forces. Però si no és així, no. Si es vol governar els ajuntaments quatre anys dins una comunitat autònoma espanyola, no sé si paga la pena de tibar tant la corda partidista com caldrà fer-ho per a assolir aquest objectiu.

I dos advertiments, després de les preguntes.

En primer lloc, a mi em sembla que les municipals són molt lluny, molt, i que passaran moltes coses que faran que aquest debat, al desembre, siga diferent d’ara. Si la tardor es resol amb mobilitzacions importants, enfrontaments sostinguts amb l’estat espanyol i, sobretot, si el judici fa nàixer noves oportunitats, em sembla que la discussió prendrà un caire molt diferent.

I, en segon lloc, crec que cal cridar l’atenció sobre els excessos ben visibles d’aquests dies. Ací no hi ha traïdors ni gent amb doble agenda. Hi ha projectes polítics divergents que ja veurem si es poden fer casar o no. Insultar l’altre o denigrar els arguments que té, com si tu tinguesses tota la raó i sabesses amb seguretat com serà el futur, no és mai el millor camí per a arribar a bon port.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any