La UE opta per la taxa del CO2 per lluitar contra l’emergència climàtica. N’hi haurà prou?

  • Tindrà repercussions socials importants · Alguns experts veuen insuficients les mesures proposades

VilaWeb
Marc Belzunces
18.07.2021 - 21:50
Actualització: 19.07.2021 - 07:50

“Som en un moment crucial de la resposta mundial a l’emergència climàtica i de la biodiversitat i som l’última generació que encara pot actuar a temps. Aquesta dècada és un ‘o ara o mai’ per a complir els compromisos amb l’Acord de París, amb interès per a la salut, el benestar i la prosperitat de tots.” Així comença el document per a lluitar contra el canvi climàtic que la Comissió Europa, l’òrgan executiu de la UE que té la funció de formular propostes legislatives, ha presentat aquesta setmana. “El cost de la no-acció és clarament superior al cost de complir les nostres ambicions climàtiques. Abordar aquestes crisis és una qüestió de solidaritat intergeneracional i internacional”, rebla el document. La Comissió proposa un seguit de mesures que afecten tots els àmbits de la vida i impliquen un canvi no solament tecnològic sinó també social. L’eina fonamental serà expandir a nous àmbits –també de la vida diària– el mercat d’emissions actual del sector industrial, conegut popularment com a taxa del CO2. La UE preveu impactes socials importants, i per això prepara programes d’ajudes per a minimitzar les protestes que hi pugui haver. El Parlament Europeu i el Consell hauran de redactar les lleis que facin realitat aquestes propostes.

Un pla per a transformar l’economia i la societat

La Unió Europea ha entès que, més enllà de les solucions tecnològiques, per a lluitar contra l’emergència climàtica cal un canvi de model econòmic i social. El Pacte Verd Europeu va establir el marc per a fer possible la transformació, però ara ha arribat el moment de començar a detallar-ne les mesures. La primera cosa que cal destacar és que la UE ha començat a definir un enfocament total. Hauran de definir estratègies en biodiversitat, economia circular, contaminació zero, mobilitat intel·ligent i sostenible, renovació d’edificis i infrastructures, fer menjar sostenible –amb canvis importants en l’agricultura i la ramaderia–, desenvolupar una economia d’hidrogen i bateries, expandir l’energia renovable marina i moltes més. Una revolució autèntica amb unes propostes que fins ara mai no s’havien vist en òrgans de govern, sinó que eren més pròpies de les reclamacions dels grups ambientalistes. Els recursos econòmics que s’hi dedicaran no tenen precedents. Per una banda, hi ha el programa Next Generation EU, que té un component ambiental fort; per l’altra, el pressupost a llarg termini de la UE pel 2021-2027, i també permetre que hi participi la inversió privada.

El nucli del pla –també per al finançament– és d’ampliar el mercat d’emissions del sector industrial i que posa un preu a la tona de CO2 emesa. La coneguda popularment com a taxa del CO2. La Comissió argumenta que ha estat una política de gran èxit als àmbits en què s’ha aplicat, i per això proposa que, a partir d’ara, s’inclogui també a l’aviació i el transport marítim, dos sectors que fins ara tenien carta blanca  en les emissions. Però la Comissió també vol ampliar-lo a la indústria, el transport de carretera i els edificis, cosa que afectaria tant els negocis particulars com les famílies. Per a evitar que la indústria se’n vagi de la UE per fer els productes a fora i després vendre’ls aquí sense haver de pagar la taxa, han previst un mecanisme de compensació fronterer. I encara més: es modificaran les directives que afecten la regulació forestal, l’ús del sòl i els canvis d’ús. Això implicarà exigències ambientals per a sectors que fins ara havien estat molt protegits per la UE: l’agricultura, la ramaderia i l’explotació forestal.

La Unió Europea comença a detallar el pla per a un continent verd.

Amb el pla presentat, la UE vol reduir emissions, aprofitar-ho per a crear feina i creixement econòmic basat en una economia verda, solucionar la pobresa energètica i la dependència energètica exterior gràcies a les renovables i millorar la salut i el benestar dels ciutadans. Ara per ara, mentre no es desenvolupin les eines legislatives, han fixat els grans objectius. Per una banda, l’any 2030 s’hauran hagut de reduir el conjunt d’emissions d’un 55% en relació amb el 1990. Per una altra, el 40% de l’energia consumida haurà de provenir de fonts renovables el mateix any, un enduriment en relació amb el 32% de fins ara. Això inclou no solament l’electricitat, sinó la resta d’energia consumida a partir de combustibles fòssils, tant en el transport com en la indústria, l’agricultura, ramaderia i qualsevol activitat econòmica i social. A la pràctica, implicarà d’electrificar tot el consum energètic a partir de generació renovable i també fer servir hidrogen verd i biocombustibles.

Més enllà d’aquests objectius genèrics, la Comissió proposa objectius concrets per sectors. El 2030 unes quantes activitats hauran d’haver reduït d’un 61% les emissions en relació amb el 2005. Afecta àmbits com les refineries de petroli, la producció d’acer, ferro, alumini i més metalls, ciment, calç, vidre, ceràmica, polpa de paper, paper i cartó, fabricació d’àcids i química orgànica, i també l’aviació i el sector marítim. Són sectors molt intensius des d’un punt de vista energètic, i formen part del nucli de l’economia industrial europea. Un segon objectiu sectorial serà la reducció del 40% en relació amb les emissions del 2005 dels edificis, el transport, l’agricultura, el tractament de residus i la petita indústria. Del transport, es fixen objectius concrets per a cotxes (reducció del 55%) i furgonetes (50%) el 2030. A partir del 2035, els automòbils nous no podran tenir emissions, cosa que significa que es prohibirà la venda de nous vehicles de combustió. Per a afavorir l’electrificació del transport, es preveuen estacions d’electricitat a les carreteres europees cada 60 quilòmetres, i estacions d’hidrogen cada 150. Una millora molt significativa, tenint en compte que la manca d’estacions de càrrega és, ara per ara, un dels grans obstacles per a l’expansió dels vehicles elèctrics. Sobre els vaixells, els més grans de 5.000 tones que atraquin a ports europeus hauran de comprar permisos de pol·lució. L’aviació el 2027 perdrà completament les excepcions d’emissions.

Sobre els edificis, la UE espera que el 2030 se n’hagin renovat trenta-cinc milions des d’una perspectiva ambiental i que creïn 160.000 llocs de feina verds addicionals. La instal·lació de plaques solars residencials, la millora dels aïllaments tèrmics a les cases i la substitució de calderes de combustió per bombes de calor ja són feines amb molta demanda i s’espera que creixin ràpidament en el futur. El 2030 el 49% dels edificis de la UE hauran de funcionar a partir d’energies renovables. Una vegada entri en funcionament la proposta de la Comissió, s’haurà de renovar anualment el 3% dels edificis públics, pel cap baix. Es demana també als estats membres que facin créixer l’ús d’energies renovables en la climatització d’edificis d’un 1,1% anual fins el 2030.

Els edificis són un dels grans objectius del nou pla.

La UE també pren una opció ambiental molt important. Té per objectius la restauració d’ecosistemes per a potenciar la biodiversitat i com a mesura ràpida, econòmica i natural per a capturar CO2. Per a fer-ho, la Comissió proposa de restaurar els boscs –preveu d’haver plantat 3.000 milions d’arbres el 2030– i sòls perduts per l’explotació agrícola i ramadera, i de recuperar aiguamolls i matollars, entre més mesures. La natura té una gran capacitat d’absorció de CO2. Els humans no solament n’hem augmentat les emissions, sinó que hem disminuït notablement la capacitat natural del planeta de retirar-lo de l’atmosfera. Fins ara, la UE tenia l’objectiu d’absorbir 268 milions de tones de CO2, i ara vol que en siguin 310 el 2030. La regulació afectarà els usos dels sòls, els canvis d’ús i la gestió forestal i requerirà pràctiques agrícoles i forestals noves que posin la natura i la terra com a primera prioritat per a poder regenerar la qualitat dels terrenys i garantir la seguretat alimentària. Ara per ara, un dels grans maldecaps és l’erosió i la sobreexplotació de sòls.

Sobre la biomassa, la legislació europea actual ha fet aparèixer inconvenients significatius, com ara la tala d’arbres a l’Amèrica del Nord que es transformen en pèl·lets que s’importen a Europa i es cremen en centrals. La Comissió vol prendre mesures per a incentivar les bones pràctiques en la producció de biomassa, assegurar un subministrament i una demanda sostenibles i compatibles amb la restauració d’ecosistemes i la millora de la qualitat ambiental. Es preveu que aquestes mesures centrades en el medi natural seran de les primeres que s’aprovaran a final d’any.

La UE es prepara per a les protestes

Les mesures que ha presentat la Comissió afecten molts sectors econòmics i diversos àmbits de la vida diària dels ciutadans. Fins i tot inclou sectors coneguts històricament per la capacitat de mobilització, com ara l’agrícola o el transport, tal com va mostrar el moviment de les armilles grogues a l’estat francès. La introducció d’una taxa del CO2 generalitzada que s’apliqui a àmbits com ara el vehicle particular i la calefacció de casa tindrà un impacte social molt important i pot motivar protestes. Especialment ara que la pobresa energètica, segons la mateixa Comissió, afecta trenta-quatre milions d’europeus. Per contrarestar-ho, la UE crearà el Fons Climàtic Social amb setanta-dos mil milions d’euros per al període 2025-2032. El 25% d’aquests diners provindrà de la taxa del CO2 aplicada al transport i als edificis, que començarà un any abans que no entri en vigor el fons perquè pugui estar disponible des del principi. Els estats membres hauran de complementar-lo fins al 50% pel cap baix. La Comissió també establirà guies per a tractar les problemàtiques socials i laborals fruit de la transició climàtica.

La proposta de la Comissió afecta molt els sectors agrícola, ramader i forestal.

Les ajudes se centraran en les cases vulnerables amb ingressos baixos i mitjans, els usuaris de transport –en general, no tan sols del públic– i les microempreses. Donarà suport a les inversions necessàries per a renovar els edificis, fer-ne créixer l’eficiència energètica i canviar-hi els sistemes de calefacció i aire condicionat. Les renovables s’hauran d’integrar d’una manera que, a més de permetre la reducció d’emissions, també abaixin els rebuts de l’energia. El Fons Climàtic Social també finançarà l’accés a la mobilitat de zero o baixes emissions. Això també inclou, quan sigui necessari, proporcionar ajudes directes a la gent. Paral·lelament, s’ampliaran els fons per a la modernització i la innovació, que s’aplicaran als països amb menys penetració de renovables i un ús energètic més intensiu, que tinguin més emissions i una renda per capita més baixa. La Comissió diu que la neutralitat climàtica ha de ser un objectiu comú de tota la societat amb un esforç col·lectiu, però també cal reconèixer que no tothom tindrà les mateixes facilitats. Finalment, un 10% de la recaptació de la taxa del CO2 a tota la UE es redistribuirà entre els estats membres.

Algunes organitzacions critiquen la proposta per poc ambiciosa

La proposta de la Comissió no té precedents, és molt detallada i afecta molts sectors nous. Però ha rebut diverses crítiques. Per exemple, l’associació Transport & Environment ha denunciat que la proposta permetrà l’ús de combustibles fòssils durant dècades. Per als vaixells, s’opta pel biocombustible i el gas fòssil, i no es fa res per a promoure combustibles nets com l’amoníac. A partir d’ara es requerirà que tots els ports de la UE tinguin una infrastructura de recàrrega de gas fòssil liquat (GNL). Una altra crítica és que la Comissió no sembla que hagi de retirar el gas fòssil de la categoria de “combustible alternatiu”. Deixar-l’hi és una barrera per a electrificar sectors com ara els autobusos urbans.

Els objectius per al transport són poc ambiciosos, segons alguns experts.

També es critica que la UE continuarà donant suport a conreus insostenibles de biocombustibles, com ara la soia i l’oli de palma. Algunes iniciatives legislatives recents aprovades als Països Baixos, Alemanya, França i Bèlgica en favor de l’electricitat deixen enrere la proposta de la Comissió. Una altra mesura conservadora és la prohibició de la venda de vehicles de combustió el 2035. Noruega els prohibirà deu anys abans –el 2025–, i alguns altres estats membres, el 2030 –com ara Suècia, Dinamarca i els Països Baixos. Fins i tot el Regne Unit, que al principi n’havia establert la prohibició el 2040, i després la va abaixar al 2035, fa poc l’ha situada el 2030. Sobre l’objectiu que un 40% de l’energia consumida sigui de fonts renovables l’any 2030, és molt lluny del 80% que alguns experts reclamen i que defensen com a possible si hi ha prou voluntat política.

A més, cal no oblidar que és una proposta de la Comissió Europea, però que són el Parlament i el Consell europeus els que han de fer-ne la legislació, que després els estats membres han d’adoptar. En aquest procés, el document es podria retallar a la baixa, una vegada s’ha llançat aquest primer globus sonda. El pla ha de mirar d’aconseguir un equilibri difícil entre els objectius climàtics i la defensa de la indústria i l’economia europees, i competir amb més països i continents amb objectius ambientals menys agosarats, especialment l’Àsia. A més, hom resta a l’espera del document definitiu del grup d’anàlisi climàtica de les Nacions Unides (IPCC). Ja us vam parlar de l’esborrany, que indica que la situació és més greu que no semblava de bon començament. Amb una evolució que, més enllà d’incomplir els objectius de l’Acord de París, preveu un futur encara pitjor: una pujada de tres graus o més. Tot plegat pot fer que la proposta de la UE sigui completament insuficient. Com més trigui a aplicar-se, més insuficient serà.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any