La UE tanca el debat sobre l’oficialitat del català en set minuts i sense adoptar cap decisió

Els ministres d’Afers Europeus de la UE han tancat el debat sobre l’oficialitat del català en set minuts i sense adoptar cap decisió durant el Consell d’Afers Generals. A la reunió, el secretari d’estat de la UE espanyol, Fernando Sampedro, ha defensat que la Moncloa “ha facilitat tota la informació disponible”, però ha evitat de parlar de possibles blocatges a l’ampliació de la UE, tal com havia insinuat fa unes quantes setmanes el ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares.

Fonts diplomàtiques han dit a l’ACN que només Alemanya, Suècia i Lituània havien intervingut en el debat. Abans de la reunió, el ministre lituà, Sigitas Mitkus, deia que era “inacceptable” de vincular l’oficialitat de les llengües a l’ampliació de la UE.

Fonts diplomàtiques han confirmat a l’ACN que Alemanya, Suècia i Lituània han demanat que l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec no es vinculi amb l’ampliació de la Unió Europea. Consideren que lligar totes dues qüestions és una manera “de segrestar” la possible adhesió de Montenegro i d’uns altres candidats a la UE.

Els ministres dels tres estats membres ja havien expressat reticències abans de la reunió. Mitkus havia dit que vincular l’ampliació amb l’oficialitat del català era “inacceptable” i que ho faria saber durant la trobada.

El ministre alemany Gunther Krichbaum també s’hi ha oposat clarament: “Estic en contra d’una bilateralització de la integració europea.” A més, ha criticat que alguns estats membres facin servir l’ampliació de la UE com a moneda de canvi “per intentar obtenir millors condicions”.

Krichbaum ha dit que Europa “ha de ser forta” davant l’impuls de la Xina i de Rússia i que qualsevol “amenaça” contra la unitat europea “és inútil”. Per això, ha reclamat “una mica més d’esperit europeu” per evitar de tancar les portes als països candidats a formar part de la UE.

En el mateix sentit, la ministra d’Afers Europeus de Suècia, Jessica Rosencrantz, ha avisat que l’ampliació de la UE i l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec “no haurien de vincular-se”. “L’ampliació és una cosa, i les llengües una altra”, ha dit als mitjans abans de la reunió.

Rosencrantz també ha recordat que “no es tracta d’una discussió nova” i que, tal com ja havia defensat el govern suec, cal debatre la qüestió en un grup de treball en l’àmbit dels ambaixadors per aclarir les implicacions de la mesura.

El debat s’ha fet pocs dies després que el ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, considerés “impensable” que s’incorporessin noves llengües al règim lingüístic comunitari abans que el català.

L’executiu de Pedro Sánchez vol vincular el debat sobre l’oficialitat de les tres llengües amb l’ampliació de la UE, aprofitant que Brussel·les vol accelerar els processos d’adhesió, especialment els dels candidats dels Balcans, per frenar la influència de Rússia a la regió.

Abans de la trobada, el ministre irlandès, Thomas Byrne, ja havia descartat que la proposta pogués prosperar.

“No espero que hi hagi cap resultat avui”, ha dit en arribar a la reunió. “Escoltarem què diu el nostre col·lega espanyol i hi reflexionarem”, ha afegit. I ha continuat: “El Consell de la UE ja ha emès un dictamen jurídic sobre aquesta qüestió i nosaltres, com a presidència del Consell de la UE, estem obligats a acceptar-lo.”

Espanya diu que ha respost “tots els dubtes”

El secretari d’estat espanyol per a la Unió Europea, Fernando Sampedro, ha assegurat que “no hi ha absolutament cap motiu per continuar posposant” l’oficialitat del català. En declaracions als mitjans abans de la reunió del Consell d’Afers Generals, ha defensat que el govern espanyol ha explicat reiteradament la proposta i que ha respost “tots els dubtes” expressats per la resta d’estats membres sobre les implicacions jurídiques i econòmiques de l’oficialitat de les llengües cooficials de l’estat espanyol.

Sampedro ha insistit que la UE ha de reconèixer les tres llengües abans no s’hi incorporin nous països. “Ja és hora”, ha dit.

Tanmateix, ha tornat a evitar de confirmar si el govern espanyol estaria disposada a blocar l’adhesió de nous estats. “Estic convençut que això –l’oficialitat del català– arribarà abans que s’incorporin altres països a la UE”, ha assegurat.