02.08.2026 - 13:47
|
Actualització: 02.08.2026 - 19:32
Des d’avui s’apliquen a la Unió Europea noves obligacions de transparència previstes al reglament d’intel·ligència artificial (IA). Tant els proveïdors dels sistemes d’IA com les empreses i organitzacions que els facen servir hauran d’informar d’ara endavant els usuaris quan interactuen amb un sistema d’IA o quan el contingut que reben ha estat generat o manipulat amb aquestes tecnologies.
Brussel·les defensa que aquestes mesures han d’ajudar a contenir els riscos d’engany, manipulació o desinformació. La Comissió Europea va publicar el juliol unes directrius per a facilitar l’aplicació de les noves exigències, que formen part del desplegament gradual de la primera regulació integral sobre IA coneguda al món.
La llei sobre intel·ligència artificial de la UE es va aprovar el 2023. Estableix un sistema pioner a escala mundial per a regular l’ús d’aquesta tecnologia segons el grau de perill que implica.
Desplegament progressiu i primers vetos
La normativa ha començat a entrar en vigor de manera esglaonada: a partir de febrer del 2025 són prohibits usos com l’extracció massiva d’imatges facials o el reconeixement d’emocions en entorns laborals. També, d’ençà d’agost passat, les plataformes d’IA generativa com ChatGPT han de respectar els drets d’autor.
L’entrada en vigor de les noves obligacions de transparència afecta, d’una banda, els proveïdors de sistemes d’intel·ligència artificial, com OpenAI amb ChatGPT, Anthropic amb Claude o Google amb Gemini. Aquests hauran de dissenyar els seus sistemes de manera que informen explícitament els usuaris quan interactuen amb una IA. L’obligació s’estén també als generadors d’imatges, com Midjourney, eines de síntesi de veu i altres sistemes que permeten la creació de contingut per mitjà de la IA.
A més d’informar, els proveïdors hauran d’incorporar marques llegibles per màquines perquè altres sistemes puguen detectar si un contingut és d’origen sintètic o ha estat manipulat per IA.
Responsabilitat dels usuaris professionals
D’una altra banda, les noves normes obliguen els responsables de posar en pràctica la IA (empreses, administracions o organitzacions) a informar els usuaris quan usen sistemes de reconeixement d’emocions, de categorització biomètrica, quan difonen contingut “deep fake” o quan publiquen textos generats per IA sobre assumptes d’interès públic sense revisió ni control editorial humans.
Segons les directrius publicades per la Comissió Europea, aquestes obligacions no afectaran els usos estrictament personals de la IA. Això vol dir que a WhatsApp, per ara, els usuaris no hauran d’advertir si envien contingut generat amb IA, segons fonts comunitàries. En canvi, sí que s’haurà de fer constar la informació si l’ús és professional o comercial, amb finalitat econòmica.
Pel que fa a les xarxes socials, la responsabilitat de complir la transparència serà de qui crea i publica contingut generat amb IA, i no de la plataforma on es publica. Malgrat això, diverses empreses ja han començat a etiquetar voluntàriament aquests continguts, tant a Instagram com a Facebook.
Infraccions i sancions econòmiques
Les infraccions podran comportar sancions de fins a quinze milions d’euros o el 3% de la facturació anual global de l’empresa infractora, tal com recull el reglament.
La llei europea sobre IA també fixa la prohibició de sistemes que generen contingut “sexualment explícit o íntimament explícit” sense consentiment, i prohibeix el material d’abús sexual infantil generat per IA. Aquest veto començarà a aplicar-se el 2 de desembre vinent, i les empreses disposen de temps fins aleshores per adequar-se a la norma.
