Per què Zelenski no cessa d’acomiadar alts càrrecs militars?

The Washington Post · David L. Stern, Steve Hendrix i Serhii Korolchuk

Kíiv, Ucraïna. Vist de fora estant, el 2026 apuntava com un dels millors anys per a Ucraïna d’ençà de l’esclat de la guerra.

Els drons ucraïnesos han bombardat refineries russes i han deixat Crimea, un territori ucraïnès ocupat per Rússia, sense combustible. L’ofensiva d’estiu de Moscou s’ha estancat a bona part del front, i Ucraïna fins i tot ha començat a recuperar territori. A Washington, Trump sembla haver tornat a allargar la mà a Kíiv després d’un any de tensions constants.

Però la setmana passada, de cop i volta, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, desmantellà allò que semblava un equip guanyador: primer destituí el popular ministre de Defensa, després el primer ministre i, abans-d’ahir a darrera hora, l’aclamat comandant en cap de les forces armades ucraïneses.

Zelenski –el còmic convertit en president que s’ha guanyat el reconeixement del món sencer com a líder de l’esforç bèl·lic ucraïnès, però que també s’ha vist esquitxat per escàndols de corrupció– pràcticament no ha donat explicacions pels acomiadaments, més enllà d’inserir-los en un canvi més ampli “d’estratègia política” al govern ucraïnès.

Les explicacions han deixat insatisfets milers d’ucraïnesos, que han omplert els carrers per protestar, especialment contra la destitució de Mikhailo Fèdorov, venerat per molts com un dels grans artífexs del programa de drons ucraïnès.

La polèmica ha empès molts ciutadans a preguntar-se per què Zelenski ha optat per una onada de dimissions justament ara que Ucraïna ha començat a guanyar terreny a Rússia. Entre les possibles explicacions hi ha una pugna generacional sobre com s’ha de lliurar una guerra moderna, tensions vinculades a la corrupció, lluites internes entre el Ministeri de Defensa i els generals i un president amb un historial de destituir els seus subordinats més populars.

Sigui quin sigui el motiu de les dimissions, tot plegat ha abocat Zelenski a una crisi que ningú –naturalment– no havia vist venir. Ara el president rema contra corrent per a contenir internament les repercussions polítiques de l’episodi, com també per a evitar que afecti les relacions de Kíiv amb els seus socis estratègics, com ara els Estats Units i la resta d’aliats de l’OTAN.

Mikola Bieliéskov, analista militar de Kíiv, explica que la crisi palesa les tensions que fa mesos que es palpen a l’estructura de comandament militar d’Ucraïna. Els estrategs de camp de la vella guàrdia, explica, no sempre estan d’acord amb les iniciatives trencadores impulsades per càrrecs més joves, encapçalats per Fèdorov. Molts alts càrrecs de l’OTAN, tanmateix, han donat suport a les innovacions de Fèdorov i, en privat, han deixat entendre que l’acomiadament els ha decebuts.

“[Zelenski] probablement no ha acabat d’entendre fins a quin punt la gent atribueix la millora del panorama bèl·lic d’Ucraïna a Fèdorov”, diu Bieliéskov. “Les protestes s’han acabat convertint en un debat més ampli sobre estratègia militar, sobre la gestió de la situació al front.”

El debat –si és que se’n pot dir debat– certament ha estat agitat. Milers de persones s’han concentrat davant el despatx de Zelenski a Kíiv cada nit d’ençà de l’acomiadament de Fèdorov, ara fa gairebé una setmana; també hi ha hagut manifestacions en una dotzena llarga de ciutats més d’arreu del país.

Si s’enfoca d’un punt de vista generacional, no sembla agosarat de dir que la generació més jove ha estat la que ha sortit guanyant en tota aquesta polèmica. Abans-d’ahir, després de dies de protestes, Zelenski es va desdir i va destituir el principal antagonista de Fèdorov –el comandant en cap d’Ucraïna, Oleksandr Sirski– i el substituí per un altre comandant més afí a Fèdorov, a qui oferí un càrrec nou al govern.

No és la primera vegada que Zelenski s’ha desfet d’un rival en potència. Sirski, de fet, assumí la direcció de les forces armades d’Ucraïna ara fa dos anys en plena polèmica per la sortida del seu popular predecessor, el general Valeri Zalujni, que havia estat el comandant en cap durant la invasió russa.

Zelenski i Zalujni toparen repetidament per qüestions relacionades amb l’estratègia bèl·lica, com ara els intents de Zalujni de mobilitzar 500.000 soldats més al front. Però els rumors sobre les ambicions polítiques de Zalujni, de qui es deia que podria presentar-se a la presidència, empitjoraren encara més la relació entre tots dos.

Després de ser destituït, Zalujni fou reassignat al càrrec d’ambaixador d’Ucraïna al Regne Unit: un càrrec allunyat de Kíiv, tant geogràficament com políticament, però prou destacat per a apaivagar les tensions polítiques derivades de la seva destitució.

Els manifestants d’aquests darrers dies no han dubtat a traçar certs paral·lelismes entre el cas de Fèdorov i el de Zalujni.

Segons els experts, és possible que la raó que ha fet sortir la disputa a la llum justament ara, i no pas abans, és l’èxit del programa de drons ucraïnès. Engrescats pels èxits de Kíiv al camp de batalla, els partidaris de Fèdorov s’han anat reivindicant, de mica en mica, sobre la vella guàrdia, que s’ha vist obligada a contraatacar.

Cada bàndol tenia el seu referent. D’una banda, hi havia Fèdorov –que abans d’assumir el càrrec havia saltat a la fama com a propietari d’una empresa de màrqueting digital i creador de l’aplicació del govern d’Ucraïna per a telèfons intel·ligents–, que es decantava pels drons, els robots i les dades.

A l’altre bàndol hi havia Sirski, vint-i-cinc anys més vell que Fèdorov i de formació militar. Sirski ha fet carrera a les divisions d’infanteria i l’artilleria, i és considerat el gran responsable de la defensa de Kíiv durant les primeres setmanes de la guerra. En els quatre anys transcorreguts d’aleshores ençà, tanmateix, les dinàmiques del conflicte han canviat radicalment, cosa que ha fet guanyar més importància a comandants més innovadors i més joves.

La polèmica palesa una dualitat latent a les forces ucraïneses: tot i ser considerat un exemple d’agilitat i innovació, l’exèrcit sovint s’ha vist esquitxat per casos de corrupció, pugnes internes i desacords sobre estratègia.

En una conferència de premsa posterior a la seva destitució, Fèdorov denuncià un grau de disfunció interna remarcable per a un exèrcit que, a grans trets, ha sabut aturar l’avenç de les forces russes: rotacions constants de comandants a les unitats de combat, reconfiguracions caòtiques de brigades i batallons sencers i traves burocràtiques de tota mena a l’hora de fer arribar el material militar –incloent-hi els drons més moderns– a les tropes que més el necessiten.

“No tenim tanta capacitat de mobilització com els russos, ras i curt”, va dir Fèdorov. “Si volem derrotar l’enemic amb la guerra asimètrica i amb pèrdues mínimes, no tenim cap més opció que bastir un clima intern en què líder i comandants puguin fer la seva feina sense por de ser reprimits, marginats, destituïts, amonestats o silenciats de qualsevol altra manera.”

Els analistes, tanmateix, expliquen que és probable que la reorganització política anunciada per Zelenski també sigui deguda a uns altres factors, com ara els intents de Fèdorov de combatre la corrupció a l’exèrcit. L’ex-ministre de Defensa del país, per exemple, pressionà perquè els contractes de defensa se sotmetessin a licitació pública, i ordenà auditories per a aclarir a qui s’havia de pagar què. En un país on l’exèrcit sovint ha estat un focus de corrupció, això l’ha fet molt popular entre l’opinió pública i molt impopular entre alguns contractistes militars.

Els periodistes ucraïnesos afirmen que el darrer pressupost de Fèdorov excloïa molts pesos pesants de la indústria armamentística, i que aquestes empreses tenien raons econòmiques de pes per a voler-ne la destitució.

També hi ha una altra teoria més simple, i menys afalagadora per a Zelenski: Fèdorov havia esdevingut una de les figures més respectades del país i, a conseqüència d’això, una amenaça per al futur polític de Zelenski, que ja fa set anys que ocupa la presidència. Les eleccions a Ucraïna romanen suspeses en virtut de la llei marcial, però s’acabaran fent tard o d’hora.

Un diplomàtic europeu que viu a Kíiv explica que la reorganització de Zelenski sembla deguda a un seguit de factors, com ara el desgast derivat de pugnes internes constants, els escàndols de corrupció que continuen esquitxant les forces del país i, fins i tot, la gestió d’egos al si del Ministeri de Defensa.

“Tots tres factors han exercit un cert pes”, afirma el diplomàtic, que accedeix a parlar amb The Washington Post anònimament per abordar informació delicada. “Però, a més, Fèdorov representa una amenaça política per a Zelenski, i moltes faccions del govern se’l volien treure de sobre.”

El procés de tota aquesta zitzània ha deixat molts aliats d’Ucraïna preocupats. Kíiv tot just havia aconseguit de reconstruir els ponts amb Trump després d’un any de retrets i endarreriments en els enviaments d’armes. Aquest mes, el president nord-americà prometé que els Estats Units permetrien a Ucraïna de fabricar els seus Patriot, els míssils terra-aire de disseny nord-americà, una de les concessions més importants que Zelenski ha aconseguit mai de la Casa Blanca.

Però, políticament, la tasca de continuar armant Ucraïna resulta considerablement més difícil si el país roman abocat a un galimaties polític d’aquesta magnitud. A fora, mentrestant, els míssils i drons russos continuen atacant.

Hendrix informa de Londres estant. Anastaixa Galoutxka i Serhii Morgunov, a Kíiv, i Greg Miller, a Londres, han contribuït en aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb