18.07.2026 - 21:40
The Washington Post · David L. Stern
Kíiv, Ucraïna. Després de més de quatre anys de guerra, els drons han esdevingut l’arma més letal de Rússia a Ucraïna, tot causant la mort de milers de soldats i civils.
Kíiv, tanmateix, ha desenvolupat mesures defensives contra cada innovació russa: vehicles amb visió en primera persona, cables de fibra òptica i un llarg etcètera.
Ara, l’experiència d’Ucraïna ofereix lliçons vitals per a Israel, els Estats Units i tots els estats del golf Pèrsic que, en els darrers mesos, s’han convertit en el gran blanc dels drons iranians. Ucraïna, certament, està més que disposada a posar de la seva part: Kíiv, de fet, ja ha començat a vendre equipament, oferir assessorament als seus aliats i, fins i tot, establir línies de producció conjuntes amb els aliats, a canvi de beneficis econòmics i diplomàtics.
“Ucraïna ha adquirit molta experiència en aquest àmbit, si bé a un cost molt alt”, afirma Stanislav Hryshyn, director d’estratègia de General Cherry, un dels principals fabricants de drons interceptors.
El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, s’ha trobat amb un mercat especialment receptiu, i més ara que l’Iran i l’Hesbol·là han començat a desplegar drons contra països d’arreu de la regió, cosa que el General Cherry ha seguit de ben a prop.
“Francament, no hem après res de nou”, afirma el portaveu de l’empresa, Marko Kushnir. “Fan servir tàctiques i estratègies que ja vam veure a Ucraïna fa potser un o dos anys”, afegeix.
D’ençà de l’esclat de la guerra de l’Iran, aquest febrer, Kíiv ha signat acords de seguretat amb els aliats del Golf –Catar, l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units– i amb Lituània i Estònia, dos països que comparteixen frontera amb Rússia. Zelenski ha explicat que més països també han mostrat interès a estrènyer els vincles militars amb Kíiv.
“Els nostres cels solament poden protegir-se si seguim l’exemple, els coneixements tècnics i l’experiència d’Ucraïna”, va escriure aquest juny a X el primer ministre letó, Andris Kulbergs, després de l’anunci de l’acord de seguretat amb Ucraïna. Pocs dies després del tancament de l’acord, Kulbergs anuncià que Riga i Kíiv col·laborarien en la construcció d’una fàbrica de drons a prop de la frontera de Letònia amb Rússia.
El preu d’aquests acords és que Kíiv rebi més suport militar i econòmic: especialment míssils terra-aire Patriot de fabricació nord-americana, el subministrament dels quals ha començat a escassejar d’ençà de la guerra de l’Iran. La setmana passada, Trump afirmà que el govern nord-americà permetria a Ucraïna de fabricar els seus Patriot, però és probable que encara calguin anys perquè això es faci realitat.
Fins ara, Kíiv ha imposat límits estrictes en les exportacions de drons per a prioritzar les necessitats de l’exèrcit ucraïnès, però aquestes restriccions s’han començat a aixecar gradualment en els darrers mesos. Tot i això, Zelenski sempre s’ha afanyat a aclarir que tots els ingressos procedents de les exportacions es destinaran a reforçar la defensa d’Ucraïna.
Defensa multinivell
Les defenses antidrons d’Ucraïna tenen unes quantes capes: sistemes d’alerta primerenca, radars, helicòpters, grups d’artilleria mòbil, avions de combat i interceptors. Quan Rússia ataca, l’estratègia defensiva s’ajusta en funció d’un rang ampli de factors, com ara la mena de drons emprats per l’enemic, la trajectòria o el destí.
“No hi ha una fórmula única”, afirma Deborah Fairlamb, una inversora nord-americana que viu a Ucraïna. “Molta gent es pensa que amb tenir els drons i interceptors més nous ja n’hi ha prou, però tenir el material necessari no és més que una peça del trencaclosques.”
Sigui com sigui, els interceptors han esdevingut una part com més va més central de la defensa d’Ucraïna. El percentatge de drons enemics interceptats per l’exèrcit ucraïnès és informació classificada, segons les autoritats ucraïneses, però la xifra ha augmentat ràpidament al llarg dels darrers mesos.
Més d’un centenar d’empreses ucraïneses participen en la fabricació d’interceptors. “Comptem amb entre quinze i vint interceptors molt eficaços que s’utilitzen extensament al front”, afirma Andri Hritseniuk, director executiu de Brave1, una organització del govern ucraïnès que mobilitza finançament per al sector de la tecnologia militar del país.
Cada model té avantatges i inconvenients en funció de l’objectiu. A mesura que les forces russes han anat canviant d’estratègia, diu Hritseniuk, l’exèrcit ucraïnès i els fabricants de drons s’han hagut d’anar adaptant.
“Qualsevol xifra que us faciliti pot canviar d’ací a una setmana si Rússia canvia les tàctiques de combat”, afegeix.
Una finestra al futur
La torreta gira de cop i volta i apunta un periodista de The Washington Post. El periodista fa un pas cap a l’esquerra; la torreta el segueix. Tot seguit fa un pas cap a la dreta; la torreta fa el mateix. En tot aquest procés, automatitzat amb ajuda de la IA, no hi ha intervingut cap tècnic.
Es tracta ni més ni menys del Khyjak (‘Depredador’) d’UFORCE, un dels principals fabricants de drons ucraïnesos. UFORCE també és el responsable del Magura, un dron marí altament eficaç.
El Khyjak empra càmeres tèrmiques i d’alta resolució òptica, com també làsers, per a detectar, rastrejar i calcular la distància, la velocitat i la trajectòria d’un objectiu. També està equipat amb giroscopi, que estabilitza l’aparell i, consegüentment, augmenta la precisió dels trets.
El Khyjak de l’oficina d’UFORCE no està armat. Al camp de batalla, tanmateix, s’acobla a l’aparell un canó automàtic de gran calibre que pot muntar-se en diferents plataformes, com ara vehicles no tripulats terrestres i aquàtics, helicòpters i avions de combat. És massa pesat per a un dron aeri.
Oleksiy Honcharuk, president d’UFORCE i ex-primer ministre del govern de Zelenski, explica que el Khyjak serà completament autònom eventualment. Ara com ara, però, un operador humà supervisa el procés de seguiment d’un objectiu i pren la decisió final sobre si cal disparar.
El Khyjak pot apuntar contra qualsevol objectiu a una distància de fins a 650 metres, però els creadors treballen perquè esdevingui el primer sistema d’armament capaç de neutralitzar els drons amb visió en primera persona (FPV) operats per mitjà de fibra òptica, els causants de la majoria de les baixes en ambdós bàndols.
“No dic que els [drons] Shahed no siguin un problema, perquè no hi ha dubte que ho són”, afirma Honcharuk. “Però els FPV també són un problema, i encara que disposem de mètodes eficaços per a interceptar els Shahed, encara no tenim cap forma eficaç per a interceptar els FPV.”
Els FPV, explica, són un dels grans maldecaps de l’exèrcit ucraïnès, i l’amenaça no farà sinó anar a més al llarg dels pròxims anys. Atès que es controlen per mitjà d’un cable de fibra òptica, i no pas per mitjà d’ones de ràdio, els FPV són immunes als atacs electrònics: l’única cosa que els pot aturar són trets amb armes de foc convencionals o bé xarxes protectores que els impedeixin físicament el pas.
Amb el temps, explica Honcharuk, Rússia i els aliats aniran incorporant la IA als FPV, i els Khyjak s’hi hauran d’adaptar. Una volta assoleixin l’autonomia completa, els Khyjak podrien patrullar la terra de ningú –que en algunes zones s’estén al llarg de més de trenta quilòmetres– que separa les línies ucraïneses de les línies russes.
“El gran objectiu és de poder travessar i sobreviure a aquesta vall de la mort, a aquesta zona letal, sense ser víctimes dels drons [russos]”, afirma Honcharuk. “Aquesta és la pregunta del milió.”
Però el més important que Kíiv pot oferir als seus aliats, segons que explica Hritseniuk, és coneixement de primera mà de com funciona la guerra al segle XXI.
La lliçó principal és que els exèrcits “han creat unitats petites, ràpides i àgils, capaces de desenvolupar noves estratègies de guerra en qüestió de setmanes, no pas anys, perquè la rapidesa és fonamental”, explica el cap de Brave1. “Sempre explico als nostres socis: ‘Creieu que teniu anys, que teniu mesos, però potser no és així, i potser en un parell de dies heu de fer front a atacs pels quals no esteu preparats.'”
Els àmbits en què cal centrar-se, explica Hritseniuk, són l’enginyeria, l’R+D, la flexibilitat de les cadenes de subministrament i l’intercanvi d’informació amb el front.
Una de les grans lliçons de l’experiència ucraïnesa, explica, és que tàctiques que havien funcionat fins fa ben poc han deixat de ser eficaces.
“Mantenir el mateix enfocament de fa deu anys dóna una certa il·lusió de seguretat”, afirma Hrytseniuk.
“En aquest moment, la bretxa en matèria de lliçons i d’informació és enorme, i Ucraïna és l’únic país dels països normals que entén què cal fer. Som ací per a ajudar”, continua.
Serhii Koroltxuk ha col·laborat en aquest reportatge.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
