Robert Güerri: ‘El 80% de l’UCI de l’Hospital del Mar és ocupat per pacients amb covid’

  • Entrevista al doctor Robert Güerri, infectòleg i coordinador de la unitat de pacients amb covid-19 de l'Hospital del Mar de Barcelona

VilaWeb
Txell Partal
19.10.2020 - 23:30
Actualització: 20.10.2020 - 11:27

Aquestes últimes setmanes els contagis no han parat de créixer i de retruc les hospitalitzacions tampoc. El fet més preocupant és que cada vegada hi ha més pacients de covid a les UCI. La situació és molt lluny de la del mes de març o abril, però comença a ser preocupant. Un 80% de l’UCI mèdica de l’Hospital del Mar de Barcelona ja és ocupat per pacients amb covid-19. En parlem amb en Robert Güerri, cap de secció del Servei de Malalties Infeccioses i coordinador d’hospitalització de la unitat de covid de l’Hospital del Mar.

Les xifres d’ingressats per la covid-19 no paren de créixer. Quina és la situació als hospitals?
—Fa setmanes que anunciem que hi ha un brot i que les xifres creixen. Tinc la impressió que parlem d’això des del juliol. Però és veritat que els mesos de juliol, agost i setembre, tot i que hi havia un nombre de casos bastant constant, les xifres hospitalàries es mantenien estables. Això ha canviat. Des de fa deu dies, sobretot aquests últims cinc, l’augment ha estat molt més marcat. Fa unes setmanes a l’Hospital del Mar tractàvem uns trenta o quaranta pacients amb covid-19. En aquest moment, en tot el Parc Salut Mar, parlem d’una vuitantena de pacients. En deu dies, les xifres s’han doblat.

Per tant, hi ha hagut un creixement molt ràpid?
—Sí, ha estat un creixement ràpid però no exponencial. No hem viscut una situació com la del mes de març o d’abril. Hi ha hagut un augment real de casos, però no és comparable. Ara, la situació s’ha de valorar dia a dia. Als hospitals, la situació no s’ha descontrolat, però ens anem preparant per al que pugui venir.

Ara mateix quina és la situació a les UCI a l’Hospital del Mar?
—Són vasos comunicants, si hi ha molts casos a la comunitat, n’hi haurà molts als hospitals i si n’hi ha molts als hospitals, n’hi haurà molts a les UCI. La feina s’ha de fer a la comunitat per evitar que arribin a l’UCI. Actualment el 80% de la capacitat de l’UCI de l’Hospital del Mar és ocupada per pacients amb covid-19. Això significa que hem de posar en marxa de seguida els dispositius per poder tractar els pacients de covid-19 que arriben a l’UCI i a la vegada continuar assistint els d’altres malalties. La idea no és alarmar, ni crear pànic, això no és la fi del món, però hem de ser conscients d’on som. Les imatges del cap de setmana no casen gaire amb tot això que passa als centres hospitalaris.

Un 80% d’ocupació d’UCI vol dir que es pot haver de deixar d’operar pacients perquè no hi ha espai?
—En aquest moment no, perquè hi ha un pla de contingència i obrim uns altres dispositius perquè això no passi. Ara no es deixa d’operar.

S’obren més espais d’UCI?
—Obrim dispositius per poder atendre aquests pacients. En aquest moment s’intenta mantenir tota l’activitat. Però el fet important és que en aquest moment el 80% de l’UCI mèdica –no de la quirúrgica–, és ocupada per pacients covid.

Els malalts de covid ocupen molt de temps l’UCI abans no es recuperen. Això vol dir que hi haurà cada vegada més saturació?
—Un pacient que requereix una intubació vol dir dies d’evolució a l’UCI: deu, quinze, un mes… Hem tingut un pacient que va estar-hi tres mesos. Un llit ocupat d’UCI no saps quant de temps ho serà.

Quina diferència hi ha entre la situació d’ara i la del març?
—Hi ha dos vessants: el sanitari i el personal. En el sanitari depèn del pacient i el tractament que li fem. Tenim la impressió que els pacients d’entrada estan clarament menys greus que el mes de març o abril, segurament fan la consulta abans. A més, hi ha un canvi molt significatiu: ara coneixem més la malaltia, sabem com tractar-la. I a més, hem anat treballant els protocols i ara els tractaments són molt més clars. Fem els tractaments molt més precoçment i intensiva, i això també es nota perquè els casos greus es van controlant. Els tractaments que fem fan efecte.

‘Ara coneixem més la malaltia, sabem com tractar-la’

I el vessant personal que dèieu?
—És evident que el personal sanitari està en una situació complicada. Podríem parlar d’una situació límit, perquè tenim els recursos materials, però la pressió psicològica és complicada. Als sanitaris se’ns fa difícil de preveure que això s’acabarà aviat, i això cansa. Malgrat tot, crec que avui dia la situació és controlada. Però ens anem preparant perquè empitjori els dies vinents.

Podem saber com serà de ràpid aquest empitjorament?
—Hi ha dues opcions. Això es podria presentar en forma de tsunami com va ser el mes de març, que va ser un creixement exponencial. Però ara sembla que això no passarà. Es van prenent mesures perquè no torni a passar. L’altra opció, la que sembla que tenim, és la d’un creixement esglaonat. De fa setmanes, i amb l’arribada del fred, el virus circula millor. Les temperatures fredes fan que el virus es propagui més fàcilment. És evident que veurem un augment de casos, però espero que no sigui una explosió com la del març o l’abril. És una esperança basada en part en un desig i en part en dades. Espero que els casos vagin augmentant progressivament els dies o setmanes vinents.

‘És evident que veurem un augment de casos, però espero que no vegem una explosió com la del març o l’abril’

I el perfil de la gent ingressada també ha canviat aquests mesos? 
—Si, des del juliol hem notat que havia baixat la mitjana d’edat de la gent ingressada per la covid-19. A la primera onada, la mitjana d’edat vorejava els setanta anys. Ara ha baixat fins a cinquanta-cinc. Encara que això pot canviar quan hi hagi més casos, passa que els hospitals són un reflex de la comunitat. Aquests últims mesos on més circulava la infecció i qui la propagava més eren les persones més joves, per això la mitjana d’edat dels ingressats ha disminuït. Però si això continua creixent, és d’esperar que això tendeixi a augmentar. El virus anirà circulant i afectarà més gent, i la gent gran és la més vulnerable.

‘En la primera onada, la mitjana d’edat vorejava els setanta anys. Ara ha baixat fins a cinquanta-cinc.’

Segurament ha passat que aquest estiu la gent gran ha tingut molta més precaució?
—Si, probablement la gent gran s’ha protegit més, en canvi, els joves hem estat més inconscients en certs aspectes. Ens hem pensat que això s’havia acabat i hem permès que la infecció circulés més del compte. Per això no hem acabat de fer net en cap moment.

Aquesta gent jove pot acabar a l’UCI greu? Últimament hi ha la sensació que hi ha gent jove que es pensa que la covid-19 no els afecta.
—Se sap que com més gran ets, més risc tens d’agafar la covid-19 greument i morir-te. Això fa que per sobre dels cinquanta anys, el risc de morir-se es dobli cada deu anys. És a dir, a cinquanta anys el risc de morir-se és del 2%, als seixanta és del 4%, als setanta del 8% i per sobre dels vuitanta anys del 20%. Això és una constant que hem vist tots aquests mesos. La gent gran té més risc de patir formes greus d’aquesta infecció. Però això no significa que en un moment determinat una persona jove no pugui acabar en una UCI intubada i molt greu. Ningú no està protegit d’aquesta infecció, ni d’agafar-la de manera greu. Hem de ser-ne conscients. Quan parles amb gent que no ha tingut ningú proper afectat, fa la sensació que menysvalora la gravetat d’aquesta infecció. Sembla que la gent s’ha oblidat de què va passar els mesos de maig, abril i març. Als malalts i el personal sanitari ens amoïna que la gent ho hagi oblidat, perquè va ser molt dur. Aquesta infecció va de debò. Si li donen l’oportunitat de propagar-se i augmentar el nombre de casos, tornem a estar com al març. No en tinc cap dubte.

‘Aquesta infecció va de debò. Si li donen l’oportunitat de propagar-se i que augmenti el nombre de casos, tornarem a estar com al març. No en tinc cap dubte.’

Suposo que aquest cap de setmana quan heu vist les imatges de la gent als parcs i les places fent molta vida social, o la policia desallotjant festes il·legals, us heu preocupat. Hem sabut explicar prou bé què passa?
—Tinc la sensació que si algú del teu entorn no ha estat greu o no s’ha mort, et sembla que això és com una grip. I si res ha quedat clar és que la covid-19 no és una grip. Fa pneumònies molt greus que et poden matar. Tota aquesta gent que ha continuat fent vida normal com si res, em semblen uns irresponsables. És una falta de respecte per la gent que treballa, però també pels qui s’han mort o ho han passat molt malament amb la covid-19. Entenc que estem tots cansats, però la situació és responsabilitat de tothom. Hem de pensar cadascú individualment què podem fer per aturar els contagis i no arribar a la situació del març. Evidentment, tots tenim ganes d’anar al parc a jugar, però ens ha tocat viure això. I hem de ser conscients que si fem les coses bé, això tindrà un final. La responsabilitat és de tots. Els que són en un parc fent una entrompada són responsables que això no vagi bé. Això ha de quedar ben clar.

‘Els que són en un parc fent una entrompada són responsables que això no vagi bé. Això ha de quedar ben clar.’

Dèieu que ara els metges teniu més clars quins tractaments s’han de donar i això fa que els pacients no estiguin tan greus. Quin és aquest tractament?
—Aquesta pregunta és una mica polèmica, perquè s’ha fet públic un estudi en què s’analitzen diferents teràpies, com ara el remdesivir, que és el retroviral que nosaltres utilitzem. Segons aquest estudi no s’han demostrat els beneficis d’aquesta teràpia, però nosaltres la subministrem. Les nostres dades, que són molt subtils, diuen que si es dóna de manera molt precoç, sí que hi ha una millora en l’evolució clínica. A part, també donem dexametasona, que són corticoides, és a dir, cortisona. Aquest és l’únic tractament que els assaigs clínics han demostrat que redueix la mortalitat. Per una altra banda, també donem antiinflamatoris específics. La importància d’això no és tan sols tenir els fàrmacs sinó saber molt bé quan donar-los. Això és el que hem après respecte del mes de març. Som molt més agressius i identifiquem molt més de pressa i actuem en aquells pacients que tenen un empitjorament clínic significatiu. Posem remdesivir molt aviat. Posem corticoides quan veiem quan el pacient els necessita. Fem tractament amb oxigen i amb ventilació mecànica quan és necessari. En la part terapèutica hem millorat, però encara queda molt per fer.

‘Si alguna cosa ha quedat clara és que la covid-19 no és una grip. Fa pneumònies molt greus que et poden matar.’

—Abans dèieu que hi havia una mica de polèmica entorn del tractament. Durant aquests mesos hi ha hagut moltes polèmiques sobre quin tractament anava millor. Això us ha complicat la vida als metges?
—Sí. Penseu que ens vam començar a enfrontar a aquesta infecció sense tenir armes. Sense saber-ne res. De mica en mica hem creat unes pautes de tractament. Inicialment, parlàvem de la hidroxicloroquina, però la vam descartar per un estudi que va demostrar que no funcionava. Després es va començar a parla del remdesivir. En aquest cas té estudis a favor i en contra. En un estudi s’ha vist que els malalts es curen abans. No es moren menys, però es curen abans. Però ara un estudi de Solidarity demostra que no hi ha diferències entre donar el remdesivir i algunes altres coses. El problema és que no hem tingut temps de sedimentar les dades que tenim i establir una evidència prou consistent per fer recomanacions. Però, malauradament, ara hem de viure amb això. Ara la comunitat científica ha d’anar identificant els medicaments que en aquest moment tenen una evidència més contundent per anar-los administrant. I sobretot, com a metges, hem de tenir molt present de no fer mal a un pacient per una acció que puguem emprendre. La nostra idea és tractar els pacients, no fer-los mal amb els nostres tractaments. Tot plegat és molt complicat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any