La Universitat Catalana d’Estiu arriba al final després d’haver estat a punt d’anul·lar-se per manca de finançament

La Universitat Catalana d’Estiu tancarà les portes aquest migdia havent superat un dels anys més complicats. Un mes abans del seu començament, el president, Jordi Casasses, va fer un crit d’alerta molt seriós: l’esdeveniment estava en risc real perquè la Generalitat de Catalunya encara no els havia pagat el 20% de l’ajut corresponent a l’any passat ni el 80% del d’enguany. “La consellera es va mostrar sorpresa”, explica Casasses en una entrevista amb aquest diari. “Al cap de ben poc ens van ingressar el 20% restant de l’any passat. I ens van anunciar que a l’octubre farien efectiu el 80% d’enguany, cosa que seria un miracle i que nosaltres acceptaríem amb molta alegria.” Es tracta d’un calendari de pagaments que altera l’ordre habitual: normalment l’entitat cobra el 80% al començament de l’exercici i en deixa pendent el 20% fins que en justifica l’activitat, un tràmit que s’acostuma a fer al gener o al febrer. Enguany, però, aquest procés pel 20% del 2025 s’ha allargat fins al juliol, i s’ha dedicat a pagar els 29.000 euros de les obres urgents a l’alberg Pau Casals, que calia fer per evitar que se’n decretés el tancament.

El decalatge entre les despeses i els ingressos és estructural en el funcionament de l’entitat, admet Casasses, però enguany ha tocat un límit perillós. El retard va tenir conseqüències directes sobre els professors: “Aquest retard implica que els professors han d’esperar per cobrar. És clar que aquí també hi ha una part de voluntariat, però no és admissible que no cobrin el que han treballat”, es queixa el president de l’UCE, que reconeix que la institució va haver de demanar un crèdit per a fer front al pont financer. “Érem al juliol amb incertesa de tenir prou diners per a tirar endavant”, resumeix

Tot i que les dificultats econòmiques s’arrosseguen d’ençà de fa uns quants anys, Casasses ja va cloure el darrer any advertint que s’acostaven a una zona perillosa. Tot i això, reconeix que enguany la tensió ha estat més aguda que mai, i l’UCE ha estat a prop d’anul·lar-se. Ara, mentre esperaven la resolució econòmica, però, l’equip organitzatiu va continuar treballant en la programació. “Quan es va donar el vistiplau, la feina ja era feta”, afirma.

L’alerta llançada pel president de l’entitat ha tingut un efecte en els representants institucionals que han passat per l’UCE. La batllessa de Prada, Aude Vivès, el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, i el delegat de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Albert Piñeira, i més càrrecs, s’han compromès a empènyer i ajudar de la manera que puguin. A l’acte de cloenda, que es farà aquest migdia, hi participaran més càrrecs institucionals: Francesc Xavier Vila, conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Joan Talarn, president de la Diputació de Lleida, Meritxell Budó, presidenta de l’Associació Catalana de Municipis, i Yvan Auguet, rector de la Universitat de Perpinyà i president de la Xarxa Vives d’Universitats, a més del mateix Casasses.

Una assistència que ha desbordat les previsions

Potser per la incertesa de la seva continuïtat, enguany la Universitat Catalana d’Estiu ha registrat una assistència superior a la de l’any passat, fins al punt que en algun moment el servei de menjador s’ha vist superat per un augment sobtat d’assistents de darrera hora. A l’organització de l’UCE creuen que pot ser, en bona part, arran del crit d’alerta llançat al juliol, que ha produït una onada de suport.

Per a fer front al finançament complementari i reduir la dependència dels ajuts públics, l’UCE ha anunciat la creació d’un Consell Social, un òrgan habitual a les universitats i que ha de reunir col·laboradors per a ajudar a captar finançament privat. “S’haurà de veure què passarà si el sistema polític canvia molt, o canvia substancialment. Hem de ser-ne conscients, com a mínim”, avisa Casasses. Els darrers anys, de fet, ja han sofert la desaparició dels ajuts de la Generalitat Valenciana i del govern de les Illes, totes dues institucions governades pel PP i Vox. A més, han sofert retallades significatives de les administracions nord-catalanes. “Tot són bones intencions, però el resultat es veu en el compte corrent”, resumeix Casasses.

Un pressupost de 400.000 euros i una xarxa de finançament fragmentada

L’UCE compta amb un pressupost anual d’aproximadament 400.000 euros, sufragat per una xarxa d’institucions que els darrers anys ha anat variant les aportacions. Segons dades de l’any passat facilitades per la mateixa organització, una mica més de 160.000 euros provenen de la Generalitat de Catalunya, repartits de la manera següent: vora 120.000 euros del Departament de Recerca i Universitats, uns 6.800 euros del Departament de Drets Socials i uns 35.800 euros del Departament de Cultura.

De la resta d’institucions, el Consell Departamental dels Pirineus Orientals hi aporta 16.200 euros, una xifra inferior als 18.000 euros que hi destinava fa dos anys. La regió d’Occitània hi posa prop de 6.000 euros, la meitat dels 12.000 euros d’anys anteriors, i l’Ajuntament de Prada, 15.000 euros. Les quatre diputacions catalanes hi contribueixen amb 51.000 euros conjuntament, i l’Associació Catalana de Municipis, amb 20.000 euros.

Cinquanta-vuit anys i una àrea nova dedicada al turisme

Enguany l’UCE ha fet cinquanta-vuit anys de trajectòria com a punt d’aplec del món acadèmic i polític dels Països Catalans. Per la programació d’aquest any, hi han passat antics presidents de govern com Pere Aragonès, Quim Torra, Cristòfol Soler i Josep Lluís Albinyana; el president i les ex-presidentes del Parlament de Catalunya, Josep Rull, Laura Borràs i Carme Forcadell; el secretari general de Junts, Jordi Turull; el president i la secretària general d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras i Elisenda Alamany; el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila; el president de la Xarxa Vives d’Universitats, Yvan Auguet; la presidenta de l’Associació Catalana de Municipis, Meritxell Budó; el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich; el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder; i el president d’Obra Cultural de l’Alguer, Carlo Sechi; i molts més.

També hi han intervingut figures vingudes de fora de l’àmbit català, com l’advocada i ex-diputada de l’SNP a Westminster Joanna Cherry o el promotor i ex-directiu de Yes Cymru Geraint Thomas, que han aportat mirades comparades sobre més processos d’autodeterminació nacional a Europa.

Com a novetat, enguany la universitat ha incorporat per primera vegada una àrea d’estudi dedicada al turisme, que s’afegeix a l’oferta clàssica de cursos i conferències sobre llengua, història, dret i política dels Països Catalans.

En bona part de les conferències de l’àmbit polític, hi ha planat un mateix eix de fons: la defensa d’una catalanitat oberta i inclusiva, i la necessitat de donar resposta a les inquietuds d’una ciutadania que es veu seduïda pel discurs de l’extrema dreta. Fins ara, cap dirigent d’Aliança Catalana ha intervingut en cap any de l’UCE. Resta per veure com reaccionarà la institució si en el futur algun representant d’aquest espai polític demana un espai en l’àgora de reflexió del catalanisme que Prada acull d’ençà del 1968.