Turull surt a l’atac contra l’extrema dreta: “No farà sinó allunyar-nos d’una República catalana”

El secretari general de Junts, Jordi Turull, havia convocat una conferència a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) amb el títol genèric “L’independentisme davant els reptes actuals en clau de futur”. N’ha esmentat quatre, de desafiaments. I ha mossegat sobretot en la defensa aferrissada de la catalanitat com un projecte polític obert i integrador, oposat a qualsevol projecte d’extrema dreta. Per primera vegada, ha dit, l’amenaça al catalanisme no arriba de fora en forma de repressió, sinó que ve de dins “amb un discurs amarat de l’odi contra el diferent”: “La nació catalana no ha avançat mai de la mà de l’odi.”

La intervenció ha estat precedida per la d’Elena Gual, ex-directora de l’escola Arrels del Vernet a Perpinyà, que l’ha advertit del risc d’acostar-se a Aliança Catalana. I si ahir el president del parlament, Josep Rull, va defensar la idea de “Catalunya, un sol poble”, avui el secretari general del seu partit ha fet un pas més i ha tractat l’extrema dreta –”espanyola i catalana”, ha remarcat– com una de les amenaces més grosses de l’independentisme: “L’extrema dreta no farà sinó allunyar-nos d’una República catalana independent i plena. Allunyarà més catalans de l’objectiu, perquè se’ls diu que sobren perquè són diferents.” Ha defensat que es tractava d’una batalla oberta de valors, amb l’humanisme i l’empatia en lluita contra l’exclusió.

“Quan sento líders de partits d’extrema dreta dir que defensen valors occidentals mentre assenyalen persones i col·lectius amb odi als ulls i als llavis, em quedo perplex”, ha dit. “Els valors del catalanisme polític no han estat mai així. I han salvat la nació i ens han fet grans, sempre.” Ha comentat que no es tractava de fer-hi front “amb tacticisme de curta volada” o per una batalla ideològica per a assumir una hegemonia electoral, sinó “amb dimensió més ètica”. “És una perillosa esmena a la totalitat a tot allò que ha representat històricament el catalanisme de tradició humanista i, si m’ho permeten, cristiana.”

En aquesta batalla, ha dit, cal assegurar les eines i els recursos per a poder integrar i ha remarcat que “sense recursos es perden drets”. “És senzill? No ho és gens, és més senzill recrear-se en els problemes i fer proclames”, ha dit: “Però ja ho hem acreditat i fet possible unes altres ocasions.” Alhora, ha esmentat que calia confortar els problemes i les preocupacions “d’aquells qui contribueixen amb l’esforç fiscal, però als quals no els arriba el progrés”: “Cal donar-hi resposta i revertir-ho des de l’independentisme perquè, si no, donem espai als que agiten.”

Una defensa de la política com a mecanisme de resolució de problemes que connecta amb un altre dels desafiaments que ha enumerat per a l’independentisme: la credibilitat en la gestió i l’independentisme útil. “S’ha de superar la dicotomia falsa entre nació i gestió”, ha dit, i ha assenyalat les febleses del govern del PSC a l’hora de gestionar “molts episodis que han fet passar vergonya”, com la crisi de Rodalia i el desastre amb les proves PISA d’educació.

Ha reconegut que el dèficit fiscal “descomunal” era un llast que restava competitivitat a Catalunya i obligava a “un sobreesforç impositiu” per compensar els diners que se’n van a l’estat espanyol i no s’inverteixen al país. Tot i això, ha dit, l’independentisme havia de ser capaç de generar una resposta davant qüestions com el “repte demogràfic”, l’accés a l’habitatge, la mobilitat i l’equilibri territorial. “Tota la ciutadania, sigui independentista o no, vol ser ben governada”, ha assegurat.

“Si l’independentisme no és capaç d’associar el projecte nacional a la certesa associada d’un bon govern, perd un argument decisiu. Aquí hi ha una gran oportunitat, perquè el govern del PSC no ha demostrat ni lideratge ni bona gestió”, ha dit. Però l’alternativa no pot ser “la queixa permanent”, sinó “la proposta concreta, rigorosa i que il·lusioni, associant independentisme a bon govern”.

Reconnectar amb el jovent

Gairebé deu anys després del referèndum del Primer d’Octubre, Turull ha defensat la necessitat de no quedar-se ancorats i abordar el canvi generacional i els problemes i codis dels millennials i la generació Z. Ha dit que els joves entenien la relació amb el treball d’una manera molt diferent de la generació que va protagonitzar el Primer d’Octubre, perquè si bé aquesta última “estava disposada a renunciar al present pel futur, perquè sabia que l’esforç tenia premi”, els joves d’ara ja no tenen aquesta confiança. Molts d’aquests joves van viure el procés d’independència i el referèndum quan eren petits i ha advertit que en poden desconnectar si l’independentisme no té en compte les seves preocupacions immediates: l’habitatge, el canvi climàtic i la incertesa d’un món que canvia de pressa.

“Els boomers podem ensenyar moltes coses, però els joves s’han de sentir més actors que no pas espectadors”, ha reflexionat. Un desafiament que, segons Turull, exigeix saber explicar com la sobirania i l’autogovern permetria de donar resposta als problemes que els afecta molt millor “que no pas la dependència d’un estat que sistemàticament espolia” el país. A més de la dedicació específica als problemes de les generacions joves, ha defensat que calia “parlar-los en els seus termes”. Una via que sovint s’esmenta com un dels èxits de l’extrema dreta, que hi ha pogut connectar millor amb xarxes com TikTok.

Al costat de la reconnexió amb la generació que puja, Turull ha situat com a quart desafiament “la unitat de l’independentisme, sense la uniformitat”. “S’ha confós la unitat estratègica en moments decisius com la uniformitat impossible i indesitjable”, ha dit. I ha celebrat com una fortalesa que l’independentisme sigui un moviment plural, tot i advertir que, “perquè ho sigui, s’ha de gestionar amb maduresa”: “Es converteix en debilitat quan es tradueix en confrontació pública.”

Crisi de narrativa

L’acte de Jordi Turull a l’UCE era promogut per la Fundació Fundem la República, vinculada a Junts. Precisament, la seva directora acadèmica, Laura Borràs, va fer dilluns una conferència centrada a defensar la necessitat que el catalanisme recuperi la mirada pròpia a l’hora d’interpretar la realitat, en compte de veure’s arrossegat per les lectures que arriben de Madrid. Turull també ha parlat d’una “crisi de narrativa” i ha dit que, per a enfilar el “camí de la represa” independentista, calia recuperar el relat que diu que un estat propi és la millor resposta a les dificultats dels catalans: “Quan l’expliquem en termes de solucions concretes als problemes reals, connectem amb gent que potser no s’identifica emocionalment amb el projecte.”

També calia consolidar, ha dit, “la mentalitat d’estat”, i ser capaços de governar o proposar alternatives de govern: “Amb el rigor i la gestió a llarg termini, tal com ho faríem si fóssim independents.” I, alhora, amb “mentalitat de conflicte”: “Sabem que el deep state no s’aturarà fins a anul·lar-nos com a moviment amb una pluja fina.” “La represa també exigeix paciència estratègica”, ha receptat als assistents de la conferència. No com a conformisme “ni acceptant l’statu quo“, sinó com a “capacitat de mantenir l’objectiu clar mentre es construeix el camí per aconseguir-lo. “Cal distingir entre temps curt de política electoral i llarg de la política institucional”, ha dit, i ha recordat que Catalunya disposava de més instruments d’autogovern que uns altres territoris que van reeixir en els seus processos d’independència.

Finalment, també ha demanat “autoestima” per aixecar l’ànim del moviment independentista després d’anys rebent cops d’ençà del 2017. “Sense autocrítica no es pot millorar, però sense autoestima no es pot avançar”, ha conclòs.